ACN Barcelona / Brussel·les – El cap de la missió electoral de l’Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE) als Estats Units, Tamás Meszerics, veu el sistema electoral més preparat per afrontar uns comicis presidencials “d’alta intensitat”. En una entrevista amb l’ACN, Meszerics constata el creixent llenguatge “divisiu”, “personal” i, fins i tot, “conflictiu” entre el candidat republicà Donald Trump i la candidata demòcrata Kamala Harris. És un aspecte que tindran en compte per avaluar la salut electoral estatunidenca, però també es fixaran en els mecanismes per protegir el recompte i validació dels resultats. D’entrada, Meszerics celebra la reforma legislativa sobre la certificació electoral que busca evitar un nou assalt al Capitoli.
“No sabem si evitarà la violència política, però la regulació ha clarificat molt el procés”, remarca Meszerics. Arran dels intents de Trump i els seus aliats en les últimes eleccions presidencials per boicotejar el recompte electoral, el 2022 es va aprovar una llei bipartidista als EUA que pretén blindar el procés per emetre i comptar els vots electorals.
Alguns analistes i entitats civils han alertat del risc d’intimidació als centres electorals i de seguidors de Trump que intentaran repetir el boicot. A part dels canvis legislatius, la missió de l’OSCE ha detectat més formació en seguretat per als treballadors electorals, tant per impedir episodis de violència a les urnes, com per frenar ciberatacs.
Les presidencials als EUA estan en el punt de mira global pel precedent del 6 de gener del 2021, quan milers de seguidors trumpistes van assaltar el Capitoli per aturar la reunió del Congrés que havia de corroborar els resultats electorals i certificar la victòria del demòcrata Joe Biden. Un esclat de violència política precedit per les pressions i demandes de Trump per subvertir el resultat de les eleccions que el van expulsar de la Casa Blanca.
<strong>Tensió política</strong>
En un clima de tensió als EUA, la missió electoral que encapçala Meszerics vigilarà la votació del pròxim dimarts 5 de novembre arreu del país. L’Oficina d’Institucions Democràtiques i de Drets Humans (OIDDH, per les sigles en anglès) de l’OSCE ha desplegat 15 membres a Washington i 64 observadors per tots els estats, excepte a Alaska i Hawaii.
“És el grup més gran d’observadors electorals a llarg termini als EUA que en cap altra missió electoral”, afirma Meszerics, exeurodiputat hongarès. L’ara cap de la missió electoral destaca la descentralització del procés electoral i la grandària del país com dos dels grans reptes a l’hora de supervisar els comicis.
Després de les eleccions presidencials del 2020, l’OSCE va avisar que declaracions com les de Trump, que en aquell moment era president, debilitaven “la confiança pública en les institucions dels EUA”. A més, l’organisme ja avançava que la retòrica del republicà suposava “un augment del potencial de violència per motius polítics després de les eleccions”.
Quan queden pocs dies per les eleccions, la missió de l’OSCE torna a detectar un llenguatge “conflictiu” en un context de gran polarització política. “És un moment d’alta intensitat política als EUA. Hi ha molt en joc”, explica Meszerics.
La campanya està “molt polaritzada i es caracteritza per una retòrica agressiva, atacs personals i casos de violència relacionada amb les eleccions”, com els intents d’assassinat de Trump, recull l’informe preliminar de la missió de l’OSCE.
<strong>Risc d’atacs el dia de la votació</strong>
Una anàlisi del Consell de Relacions Internacionals (CFR, per les seves sigles en anglès) alertava l’abril passat d’un “deure urgent de protegir” els candidats i funcionaris públics davant possibles temptatives d’assassinat. Segons el CFR, en els últims 10 anys hi ha hagut 500 detencions per aquest motiu.
L’anàlisi subratllava que, un cop iniciada la votació, el primer i escenari “més possible” és el de la violència i la intimidació als centres de votació contra els treballadors electorals. Una intimidació que es podria estendre durant el recompte de vots, amb intents d’aturar la recollida que, segons el CFR, es pot estendre als dies posteriors a les eleccions.
En aquest sentit, l’informe indicava que, ja en el període postelectoral, edificis governamentals i funcionaris poden ser infraestructures “delicades” tenint en compte el precedent de l’assalt al Capitoli. Segons el CFR, els extremistes violents d’extrema dreta podrien de provocar un “episodi violent”. De fet, la mateixa anàlisi recollia que, segons les enquestes, una quarta part dels nord-americans creuen que “els patriotes podrien haver de recórrer a la violència per salvar el país”.
Meszerics assegura que ara els treballadors electorals tenen una “formació en seguretat més específica”, tant a nivell físic com cibernètic. Les eleccions als EUA depenen molt de la tecnologia per al registre de votants, l’emissió de vots i el recompte de vots. Tot i que no s’han observat casos d’irregularitats en el passat, la missió de l’OSCE afirma que s’està fent un “gran esforç” en aquesta campanya per garantir la ciberseguretat.”Estan molt més preparats”, remarca Meszerics. Tanmateix, admet que és massa aviat per confirmar que siguin mesures suficients.
<strong>”Negacionistes electorals”</strong>
Un cop tanquin les urnes, l’atenció se centrarà en el recompte i posterior certificació dels resultats. Les eleccions presidencials als EUA són indirectes i es decideixen pels vots electorals de cada estat: 538 repartits entre els estats en funció de la seva població. És a dir, que els ciutadans trien a un grup “d’electors” que, passats els comicis, han de votar al president dels EUA. Els vots electorals de cada estat es recompten en una sessió conjunta del Congrés el 6 de gener.
Un recent informe del Centre per Mitjans i Democràcia (CMD), una organització de vigilància sense ànim de lucre, ha identificat almenys 239 persones que participen en la campanya electoral i que han subscrit les teories conspiratòries de Trump qüestionant el sistema electoral. D’aquests, alguns es presenten com a candidats al Congrés o per escons estatals, d’altres ocupen càrrecs dins el Partit Republicà, mentre que alguns han de supervisar els comicis en les juntes electorals estatals.
“Encara que l’expresident Trump i els seus aliats no van aconseguir finalment anul·lar les eleccions presidencials del 2020, la prevalença de negacionistes electorals en llocs clau -tant en els estats indecisos com en altres llocs- fa témer que els republicans estiguin ara molt més ben preparats per boicotejar la validació dels resultats de les eleccions o difondre desinformació sobre frau electoral si Trump no guanya”, alerta el CDM en l’informe.
Meszerics també veu millores en el sistema electoral nord-americà respecte a la certificació del guanyador. “Ara el procés és molt més clar. És més difícil frenar-lo o quedar afectat per reclamacions sense sentit”, opina.
