ACN Barcelona – L’observatori ciutadà RitmeNatura del CREAF, amb el suport del Servei Meteorològic de Catalunya (SMC), ha detectat que 214 espècies de plantes han florit quan no els tocava a Catalunya entre juliol de 2023 i juny de 2024 a causa de l’escalfament global. Pel que fa a aquesta tardor, la tendència s’ha mantingut i des de mitjan setembre s’ha tornat a detectar gairebé 60 espècies traient flor quan no els tocava. Arbres fruiters, vinya, estepes, roselles, esbarzers, ginestes o malves, entre altres, han patit avançaments florals, així com períodes de segones floracions en una estació de l’any que no correspon –algunes plantes han confós la tardor i la primavera–.
Concretament, les espècies que han estat més citades durant aquest període florint quan no els tocava han estat la ginesta, la calcida blanca, el bruc d’hivern, la prunera i la sempreviva.
Per fer un seguiment d’aquesta situació de la mà de la conscienciació ambiental, l’observatori ciutadà RitmeNatura engega aquest curs 2024-2025 un nou projecte, FenoRural, que fa una crida a la participació de la població de zones rurals i permetrà visitar diversos instituts d’aquestes regions per tal d’intentar rebre dades fenològiques d’arreu de Catalunya durant els pròxims dos anys.
<strong>Més afectacions al litoral</strong>
Tot i que el canvi climàtic afecta de manera molt desigual segons la zona, s’ha vist plantes amb flors fora de la seva època habitual a gran part de Catalunya. El voluntariat de RitmeNatura ha registrat anomalies en 35 comarques i 138 municipis diferents entre juliol de 2023 i juny de 2024.
“En concret, les comarques amb major percentatge de floracions anòmales són el Baix Empordà, el Montsià i el Tarragonès, on aproximadament una de cada deu observacions fenològiques recollides mostrava una floració fora de l’època habitual. En canvi, hi ha deu demarcacions on no hem rebut ni una sola notificació de flors a destemps tot i tenir-hi força dades” explica Gerard Gaya, tècnic de l’observatori RitmeNatura del CREAF.
“De fet, tenim molta informació i voluntariat en algunes regions, però en altres ens manca participació ciutadana. Volem solucionar aquesta descompensació per poder tenir un volum de dades important i homogeni a tot Catalunya. Per això potenciem projectes de ciència ciutadana que arribin fins a l’últim racó del país” conclou Gaya.
<strong>Fenologia al món rural</strong>
Per tal d’arribar a detectar aquests canvis fenològics en tot el territori català, l’observatori RitmeNatura del CREAF i la xarxa FenoCat de l’SMC estan impulsant el projecte FenoRural. Aquesta iniciativa de dos anys, finançada per la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia (FECYT) del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats, busca promoure la participació ciutadana al medi rural per estudiar els efectes del canvi climàtic mitjançant l’observació fenològica. Així doncs, potenciarà la cultura científica apropant la ciència a la societat perquè aquesta entengui que és un recurs del qual pot disposar i formar-ne part.
L’equip de FenoRural desenvoluparà tallers educatius i se sumarà a fires i festes locals relacionades amb esdeveniments fenològics (floracions, collites, etc.) per tal de donar a conèixer el poder de la ciència ciutadana i els efectes del canvi climàtic en l’àmbit rural.
<strong>Natura i ciència ciutadana</strong>
La fenologia és la branca científica que descriu i estudia la relació entre el clima i els cicles naturals de les espècies (floració de plantes, maduració de fruits, caiguda de fulles, migracions d’animals, entre altres). Quan s’altera molt la temperatura i el règim de precipitacions, com està passant els darrers anys, alguns d’aquests calendaris naturals es veuen alterats per la confusió estacional de les espècies. L’observatori RitmeNatura estudia aquestes afectacions gràcies a la col·laboració de voluntaris i voluntàries, el que es coneix com a ciència ciutadana.
“El recull de floracions anòmales de l’últim any no només demostra els efectes del canvi climàtic, sinó que destaca la importància de les aportacions puntuals del nostre voluntariat. Una única fotografia d’un ametller florit ara al novembre ja ens certifica el seu avançament fenològic, per exemple” comenta Ester Prat, coordinadora de l’Observatori. “Tot i això, les observacions més valuoses són les recurrents, quan un voluntari apadrina una planta o arbre i ens explica com va canviant al llarg de diversos mesos” conclou Prat. Aquestes observacions recurrents són les que fan, per exemple, els observadors de la Xarxa Fenològica de Catalunya (Fenocat) del Servei Meteorològic de Catalunya.
