ACN Barcelona – El Cant de la Sibil·la, interpretat pel Cor Francesc Valls, torna aquest dimarts a la catedral de Barcelona. El drama religiós i cant gregorià es podrà tornar a veure per 16è any consecutiu a dos quarts d’onze de la nit després de l’ofici de les lectures del dia de Nadal. Posteriorment, se celebrarà la Missa del Gall presidida pel Cardenal Arquebisbe de Barcelona Joan Josep Omella. Enguany el Cor Francesc Valls ha convidat el prestigiós compositor Salvador Brotons a fer la revisió contemporània de la música amb dues parts contraposades: una primera més recollida i lenta que evoca l’origen del Cant a l’edat mitjana i una segona més ràpida i contrapuntista, més lliure, amb un llenguatge més propi de les composicions habituals de Brotons.
Per 16è any consecutiu s’ha viscut la recuperació del Cant de la Sibil·la que va fer el Cor Francesc Valls l’any 2019. La Sibil·la està interpretada per la mezzo Mariona Llobera i dirigida per Carles Prat, nou director del Cor Francesc Valls.
Aquest dimarts al migdia, la catedral de Barcelona ha viscut el darrer assaig general d’aquest cant abans de la seva estrena aquesta nit. Desenes de curiosos s’han vist sorpresos i interpel·lats per aquesta tradició del calendari nadalenc.
<strong>El Cant de la Sibil·la</strong>
La incertesa del canvi del primer al segon mil·lenni va fomentar les escenificacions dramàtiques del vaticini de la fi dels temps i de la segona vinguda del Messies. Aquests temors queden reflectits al Cant de la Sibil·la, una figura de l’antiguitat pagana que es va fer un lloc en el Cristianisme. La Sibil·la és un personatge femení vestit a l’antiga amb riques vestidures i que amb una espasa a la mà, anuncia l’Apocalipsi.
A la catedral de Barcelona, el Cant de la Sibil·la es va representar des de molt antic fins a l’any 1575, quan les noves directrius proposades pel Concili de Trento en van desaconsellar la continuïtat.
El Cor de Cambra Francesc Valls, però, amb les investigacions del Dr. J. Baucells, arxiver de la Seu barcelonina, ha pogut recuperar aquest drama sacre en els mateixos espais i en una forma molt propera a com es representava al segle XVI.
Segons han explicat, la Catedral conserva un dels fons documentals més importants d’Europa, la qual cosa ha permès utilitzar la tonada pròpia i única de la Sibil·la de la Catedral, diferent de la que és tradicional a Mallorca i a altres indrets, i així recrear, molt acuradament, la cerimònia renaixentista barcelonina.
