ACN Sabadell – El 9 de desembre de 2014 es va registrar un dels episodis de vent més intensos que es recorden al Vallès Occidental. L’aire va arribar a cops de 100 km/h, que van acarnissar-se especialment a municipis com Terrassa i Sabadell, tombant mig miler d’arbres i elements en trama urbana, amb la caiguda d’un mur a Terrassa que va provocar la mort de dues persones. A Sabadell, un dels espais més malmesos va ser el bosc de Can Deu, a l’entorn de la masia de l’Espai Natura, on es calcula que van caure 8 de cada 10 arbres, la majoria pins blancs. Ara, deu anys més tard, s’ha aconseguit repoblar gràcies a un procés de reformulació de l’espai i a accions populars coordinades que s’han sumat a la capacitat de regeneració natural.
La ventada va procedir de la serralada prelitoral, al nord de la comarca, i va arribar a Terrassa i Sabadell des de Sant Llorenç amb fortes velocitats, impactant contra la vegetació des d’una direcció poc habitual a la zona. El fet que durant les anteriors setmanes va estar plovent, va propiciar que el vent mogués els arbres i les seves arrels s’aixequessin de terra, tombant-los de manera inevitable.
“Aquí hi vam tenir una afectació del 80% de la massa forestal, suposa prop dels 40.000 pins blancs”, relata Hilari Teixidó, un dels gestors de l’Espai Natura Fundació 1859, que recorda que durant la desgràcia el seu equip era a l’interior de la masia, des d’on sentien caure els arbres. “En sortir vam veure que havia caigut una gran part del bosc, i això impedia l’accés tant a la masia com a qualsevol punt dels terrenys”, afegeix, fet que va comportar senyalitzar els accessos per evitar que ningú hi intentés passar per curiositat i que no prengués mal.
<strong>Missió: repoblar el bosc</strong>
El pas següent va ser buscar fórmules per retirar tota la fusta caiguda i veure què s’havia de fer per recuperar el bosc. “Des d’un principi, la Fundació va tenir clar que calia preservar els objectius que tenia des de que Caixa Sabadell va comprar l’espai, l’any 1964, que era mantenir la massa forestal oberta al gaudi de la ciutadania i al manteniment de la biodiversitat en la zona del Vallès”, afegeixi Teixidó.
Per aquest motiu, es va crear una comissió tècnica, integrada per diversos sectors compromesos amb la gestió del bosc, des de la part de l’administració, de la prevenció d’incendis, de la conservació, i amb entitats socials i la universitat. “La primera conclusió va ser que aquí el que s’havia de fer era optar per un nou bosc que no nomes de pi blanc, ampliant la biodiversitat”, apunta el gestor de l’Espai Natura.
Com que el terra preservava la cobertura vegetal, amb herba, arbustos i arbres com roures o alzines que pel seu tipus d’arrel havien aguantat l’embat del vent, es va posar en marxa un pla de perquè el bosc es recuperés sol, sumat a una acció de reforestació popular a través de voluntaris que els caps de setmana ajudava a posar plançons a les zones d’accés, que eren les que més trepitjades estaven. En els períodes més càlids, a més, es va reforçar el reg de l’espai per evitar que els futurs arbres morissin en el procés d’arrelament i creixement.
En total es van replantar uns 5.500 exemplars d’arbres, sobretot alzina i pi blanc. Avui dia han agafat i han crescut, assolint alçades d’entre 4 i 5 metres, i han permès recuperar gran part de l’espai que havia quedat pràcticament desert, compartint protagonisme amb els pocs pins blancs que van aguantar la ventada i es mantenen majestuosos com a testimoni d’un dels episodis més meteorològics més intensos que es recorda a la ciutat.
