ACN Barcelona – El 97% de 500 advocats de família enquestats veuen insuficient o negativament la resposta dels jutjats davant dels incompliments de règims d’estades dels pares separats amb els seus fills menors d’edat. En concret, un contundent 82,1% qualifica la resposta judicial com a insuficient, un 15% la valora molt negativament, i només un 2,6% la considera adequada. Un 61,5% dels advocats considera que els incompliments del règim d’estades han augmentat recentment. Els resultats de l’enquesta s’han presentat en una jornada amb magistrats i advocats de família organitzada per la Societat Catalana d’Advocats de Família.
Pel que fa a l’especialització judicial, un 61% dels enquestats creu que aquesta influeix clarament en la qualitat de les resolucions. També preocupa la dificultat per restablir les relacions entre progenitors i menors després d’un procediment judicial: un 84% dels advocats afirma que gairebé mai o mai es recupera completament aquesta relació. Quant a les condicions de les audiències per a menors, un 43% dels advocats les veu inadequades i un altre 43% considera que podrien millorar. Només un 10% creu que són adequades.
Durant la jornada, el magistrat Xavier Abel va destacar diversos punts clau per abordar els incompliments del règim d’estades. “Els advocats arriben al jutjat de família amb expectatives molt altes. El dret pot ordenar conductes, però no imposar-ne efectes”, ha dit, i també ha aportat possibles solucions als problemes: “Quan hi ha problemes d’execució, hi ha diverses opcions: primera, demanar una compareixença davant del jutge. Dos, demanar una coordinació de parentalitat. Tres, derivació a mediació. Quatre, audiència de l’adolescent per saber què està passant. Cinquena, seguiment psicològic. Sisena, teràpia familiar. I, setena, en alguns casos molt extrems, quan es detecten conductes obstaculitzadores o impeditives d’un dels progenitors del règim de visita, que això pugui ser constituït com un indici endoprocessal de conducta que porti a una modificació del règim de guarda.”
Abel també reflexiona sobre les causes subjacents: “Vivim en una societat més individualista. Els adolescents, especialment entre els 13 i els 15 anys, sovint creuen que el que volen serà el que decidirà el jutge. Això fa necessari repensar les expectatives i la intervenció judicial.”
Ramon Quintano, vicepresident de la SCAF, posa l’accent en la necessitat d’especialització: “Falten jutjats especialitzats en dret de família, infància i capacitat arreu, i també jutges i magistrats amb formació específica. Això és clau per garantir el benestar dels infants, que ha de ser l’interès superior. Actualment, la falta de mitjans és alarmant. Les magistrades, com la de Girona, no tenen a qui recórrer per disposar de psicòlegs durant les audiències amb menors. Els informes es fan amb sis mesos de retard, i les sales sovint no són adequades.”
Quintano ha afegit: “La mediació, la coordinació parental i altres mecanismes són necessaris, però requereixen mitjans. Aquesta és una reclamació històrica de la SCAF. No pot ser que només a Barcelona hi hagi jutges especialitzats, mentre que en altres territoris els jutjats mixtos no poden garantir el mateix nivell d’atenció i eficàcia.”
Entre les conclusions de la jornada destaquen que el jutge necessita necessàriament la intervenció d’un psicòleg o d’un equip d’intervenció especialitzat que li pugui explicar i guiar.” També que “la coordinació de parentalitat és important com a mecanisme d’intervenció en casos de molta conflictivitat entre progenitors, però no en qualsevol cas. Segons els estudis de l’observatori, s’aplica o s’acorda la figura del coordinador de parentalitat cinc vegades més quan és la mare qui incompleix el règim de visites, en comparació amb les ocasions en què s’imposa quan és el pare.”
“Al delicte de desobediència es pot recórrer quan un progenitor incompleix els requeriments judicials que l’obliguen a complir amb un règim de visites. Però no dona una resposta dins el procediment de família. Tindrà un procediment penal i serà condemnat a una multa o la pena que correspongui. Però no afecta directament el procediment de família, tret que s’intenti utilitzar com a prova en un procediment de modificació de mesures per canviar la custòdia. Però no està relacionat”, recorden els experts.
També s’ha recollit una bona pràctica que es duu a terme a Manresa, i que ha interessat tant a advocats com a jutges, “la mediació exprés, on un parell de mediadors estan els divendres al jutjat per atendre els requeriments de mediació que realitza un jutge en fase d’execució. I els resultats són molt bons.”
Finalment, “s’ha parlat de la importància del diàleg general entre totes les parts que formen part d’un procediment: és a dir, entre els mateixos progenitors, entre pares i fills, entre advocats, jutges i fins i tot amb els nens. I si volem que això funcioni, hem de començar precisament aquí: amb el diàleg.”
