ACN Barcelona – El 64,8% dels inquilins a Barcelona destinen més del 30% dels seus ingressos al pagament del lloguer i subministraments, mentre que en el cas de Madrid aquest percentatge s’eleva fins al 69,7%. Així ho conclou un estudi de l’Institut de Recerca Urbana de Barcelona (IDRA), que afegeix que en un de cada tres llars es destina més del 50% dels seus ingressos al lloguer, mentre que en el cas de les persones que viuen soles al voltant de la meitat hi destinen més del 50%. En l’estudi, IDRA alerta sobre la “notable inseguretat residencial” per la proliferació dels lloguers de temporada i en demana la seva limitació, junt amb el lloguer turístic i els ‘coliving’, en considerar que permeten esquivar la Llei d’Arrendaments Urbans (LAU).
IDRA -que ha fet l’estudi a Barcelona en base a un miler de casos entre octubre i desembre del 2022 i a Madrid entre els mateixos mesos però del 2023- assegura que la situació actual del mercat del lloguer a Espanya es caracteritza per la “inseguretat residencial” i ho contraposa a altres països europeus, com França, Alemanya i els Països Baixos on el lloguer indefinit ha estat “la norma des de fa dècades”.
Per això, reclama acabar amb la temporalitat amb la implantació de contractes indefinits i que la regulació dels preus del lloguer sigui “efectiva” i en consonància amb la capacitat real dels inquilins per fer front al pagament del lloguer.
Així mateix, l’informe ‘Viure de lloguer: inseguretat garantida per llei’ apunta que la desprotecció dels inquilins s’ha agreujat en la darrera dècada coincidint amb el fet que el lloguer s’ha convertit en la modalitat per accedir a un habitatge i assegura que nou de cada deu inquilins estan protegits enfront els anomenats “desallotjaments invisibles” i dels augments de preu “abusius”, ja que els contractes de renda antiga i lloguer social només representen el 7,65%.
En aquest sentit, l’estudi determina el que el 47% de les llars no tenen la certesa de poder continuar vivint en el mateix habitatge en els següents sis mesos i assenyala el lloguer d’habitacions i de temporada que, fins al mitjans d’aquest any, ha augmentat la seva oferta en un 55% mentre que els anuncis de lloguer residencial disminuïen un 15%. A més, a Barcelona els lloguers ja representaven un 40% de l’oferta de lloguer en l’últim trimestre d’enguany davant el 13% del 2019, segons l’Observatori Metropolità de l’Habitatge de Barcelona. A banda, IDRA afirma que cal sumar-hi que en un 9,4% dels casos a Barcelona no tenen contracte o tenen un acord verbal i que d’aquests, el 58,3%, es troba en el mercat d’habitacions.
<strong>Increments superiors a l’IPC</strong>
Una altra de les conclusions de l’informe és que sis de cada deu inquilins (61,1%) de Barcelona que porten més de cinc anys en un pis -és a dir, que han renovat el contracte o ha fet pròrroga tàcita- han afrontat lloguers superiors a l’IPC, un percentatge que a Madrid és del 45,5%.
De fet, aquesta és una de les causes que per l’IDRA explica l’increment de preus del lloguer, juntament amb la proliferació dels contractes temporals i l’activitat dels portals immobiliaris que, segons assegura l’entitat, van inflar un 33,83% els preus a Barcelona durant el 2022 i un 28,06% a Madrid. Segons l’estudi, els propietaris augmenten el preu que demanen assumint que després els ajustaran durant la negociació, tot i que mentrestant aquests pugen i donen la “impressió errònia” que els controls de preus generen un augment de les rendes de lloguer.
<strong>El 80% dels inquilins de Barcelona han canviat de pis en els darrers cinc anys</strong>
L’estudi d’IDRA conclou que els inquilins de Barcelona afronten més mudances que els de Madrid. En aquest sentit, el 80% dels barcelonins han canviat de pis en els darrers cinc anys i quatre de cada deu han fet dues o més mudances durant aquest període. Això és una mostra, segons IDRA, d’una major “inseguretat residencial” i s’atribueix a una major penetració de les immobiliàries, concretament en un 74,8% davant el 34,1% de Madrid.
A més, també s’observa que aquesta major rotació afecta a més segments d’edat i per exemple la meitat dels inquilins de 35 a 64 anys han canviat de pis en els darrers cinc anys, inclosos famílies amb fills, una circumstància que “comporta importants conseqüències en termes d’estabilitat, arrelament i escolarització dels menors”.
D’altra banda, l’informe ressalta que tres de cada deu mudances són “desplaçaments forçosos” perquè venen motivats per la no renovació dels contractes, un augment “inassumible” dels preus de lloguer, una ordre de desallotjament o pressions de la propietat. A aquests, afegeix, cal afegir-hi els “desnonaments invisibles” perquè no arriben a convertir-se en un procés judicial i els motius inclosos com a “mudança voluntària” però que en realitat venen motivats per problemes habitabilitat.
En aquest sentit, IDRA sosté que més de la meitat dels habitatges presenta almenys tres problemes relacionats amb l’habitabilitat, com per exemple humitats, falta d’aïllament tèrmic o acústic, problemes amb les instal·lacions d’aigua o electricitat o dificultats d’accés.
