ACN Barcelona – La pel·lícula ‘El 47′, dirigida per Marcel Barrena, conquereix divuit nominacions de la 17a edició dels Premis Gaudí de l’Acadèmia del Cinema en Català. Es tracta d’una xifra rècord en la història dels guardons, ja que supera les setze d”Eva’ el 2012 i d”Incerta glòria’ el 2017. ‘Casa en flames’, la cinta de Dani de la Orden, i ‘Polvo serán’, de Carlos Marqués-Marcet, se situen a la part alta del llistat de films amb més candidatures amb catorze. ‘Segundo premio’, amb nou, i ‘Salve Maria’, amb set, completen el rànquing de produccions més nominades. El palmarès es donarà a conèixer el 18 de gener en una gala que se celebrarà per primera vegada en dissabte i que tindrà lloc al Centre de Convencions Internacional de Barcelona.
Els actors David Verdaguer i Bruna Cusí han comparegut aquest dijous a l’Auditori de La Pedrera de Barcelona per fer públiques les nominacions en les vint-i-quatre categories dels premis de l’Acadèmia. Amb setanta-cinc títols inscrits a la cursa, trenta produccions (vint-i-sis catalanes i quatre europees) han passat a la segona volta de votacions, que arrenca avui.
La 17a edició dels premis ha marcat un rècord històric per al cinema en català, amb un 47% de pel·lícules candidates rodades en aquesta llengua. El català també ha assolit enguany un rècord de públic: les seves versions originals, doblades o subtitulades, impulsades per les més de 700.000 entrades venudes de ‘Casa en flames’ i ‘El 47’, s’apropen al milió d’espectadors, el millor resultat a les sales de les dues darreres dècades. Els dos títols sumen trenta-dues nominacions als Gaudí, una altra xifra històrica per a la versió original catalana.
D’altra banda, la presència majoritària de dones finalistes – una tendència apuntada des de fa tres edicions – es manté en xifres similars, amb un 53% de presència femenina en les categories nominatives per un 47% de presència masculina.
<strong>Les millors pel·lícules de l’any</strong>
A la categoria de millor pel·lícula competiran quatre produccions en llengua catalana: ‘El 47’, de Marcel Barrena, parteix com a gran favorita amb el seu rècord històric de divuit nominacions als Gaudí. Al·legat en favor de la dissidència passiva i la lluita comunitària, explica la història real de Manolo Vital, conductor d’autobusos a la Barcelona de finals dels anys setanta, convertit en líder veïnal en segrestar el vehicle que condueix per dur-lo fins a Torre Baró, reivindicant unes condicions de vida dignes pels habitants d’un barri històricament oblidat. Amb catorze nominacions la segueix de prop ‘Casa en flames’, la reunió d’una família pija a Cadaqués que serveix a Dani de la Orden per fer una divertida sàtira de les dinàmiques domèstiques i parlar de les maternitats culpables, les infidelitats i les relacions tòxiques.
També parla de maternitats i de la decisió de no tenir fills ‘Mamífera’, de Liliana Torres, que reivindica la llibertat de les dones i el seu dret a no ser jutjades ni estigmatitzades per la seva determinació. Finalment, ‘Salve Maria’, de Mar Coll, fa servir eines de thriller psicològic i de cinema de terror, per oferir una mirada ben singular a la maternitat culpable: en aquest cas a partir de la depressió d’una dona que no aconsegueix sentir un vincle afectiu amb el seu nadó.
Estan nominades a millor pel·lícula en llengua no catalana els films ‘Los destellos’, ‘Los pequeños amores’, ‘Polvo serán’ i ‘Segundo premio’. A ‘Los destellos’, la directora Pilar Palomero fa una lúcida i humanista mirada al dol i a l’acompanyament d’algú que és a les portes de la mort, un tema similar al que planteja Carlos Marques-Marcet a ‘Polvo serán’, empatada en nombre de nominacions amb ‘Casa en flames’. El cineasta barceloní aposta pel musical amb coreografies de dansa contemporània a l’hora de parlar d’un tema tan delicat com és el dret a la mort assistida.
De cures, maternitat i retorns metafòrics a l’adolescència parla ‘Los pequeños amores’, en la qual Celia Rico Clavellino explica la història d’una dona que passa l’estiu fent-se càrrec de la seva mare, que ha patit un accident domèstic. I amb ‘Segundo premio’, l’equip format per Isaki Lacuesta i Pol Rodríguez fugen del biopic per capbussar-se en la llegenda al voltant de la banda granadina Los Planetas i fer una pel·lícula sobre la creació i les fissures de l’amistat.
<strong>Cineastes experimentats i novells</strong>
Amb més cineastes nominats que mai en dues categories que guardonaran la seva feina, els Gaudí d’enguany tornen a reconèixer la direcció de veterans i de novells. Pel que fa a la millor direcció, els aspirants són Marcel Barrena, que podria estrenar-se amb la seva primera nominació en aquesta candidatura per ‘El 47’ i també Dani de la Orden, que podria guanyar el seu primer Gaudí a la millor direcció amb ‘Casa en flames’. Els qui ja l’han guanyat són Carlos Marques-Marcet i Isaki Lacuesta, que hi aspiren de nou.
D’altra banda, sis cineastes debutants aspiren al Gaudí a millor direcció novella: amb ‘Un lugar común’, Celia Giraldo, proposa un lúcid retrat de personatge, posant el focus en la invisibilitat social cap a les dones d’una determinada edat. També s’estrena Miguel Faus amb ‘Calladita’, desenvolupant el seu propi curtmetratge homònim i signant una sàtira social amb la lluita de classes com a element clau. Completen les candidatures dues parelles de cineastes. D’una banda, Mònica Cambra Domínguez i Ariadna Fortuny Cardona que aspiren a premi pel retrat apocalíptic de descobriment de la vida d’una nena preadolescent a ‘Un sol radiant’. De l’altra, Clara Serrano Llorens i Gerard Simó Gimeno, defensaran ‘L’edat imminent’, una carta d’amor a les persones que han dedicat tota la vida a cuidar els altres, a partir de la relació entre un jove i la seva àvia.
<strong>Les grans interpretacions de 2024</strong>
La collita actoral de les pel·lícules catalanes de 2024 es veurà reconeguda amb cinc guardons. Pel que fa a la categoria de millor protagonista femenina, se la disputaran quatre actrius ben reconegudes. Emma Vilarasau, que rep la seva primera nominació als Gaudí, per interpretar la matriarca de la família protagonista de ‘Casa en flames’. També es podria estrenar en rebre un Gaudí una veterana de la gran pantalla, Ángela Molina, que buscarà el premi per la seva lluminosa interpretació d’una dona a les portes de la mort a ‘Polvo serán’. També repeteix nominació Patricia López Arnaiz que acompanya els darrers dies de vida de la seva exparella a la dolorosa ‘Los destellos’. I tanca la llista de nominades l’única de les quatre candidates amb un premi Gaudí a les estanteries: Maria Rodríguez, que ara hi opta per interpretar una dona plenament convençuda de la seva decisió de no ser mare a ‘Mamífera’.
La categoria de millor protagonista masculí presenta un nouvingut i tres candidats que ja saben què és aixecar un Gaudí: Eduard Fernández, que arriba a la seva dotzena nominació, la setena en la categoria que ens ocupa, per convertir-se en Manolo Vital a ‘El 47’. Alberto San Juan i Enric Auquer aspiren a guanyar el segon Gaudí de les seves carreres: el primer per ser el pare un pèl cràpula de ‘Casa en flames’ i el segon, Auquer, el perseguirà per la seva interpretació a ‘Mamífera’, com a parella d’una dona convençuda de no ser mare. Qui s’estrena com a nominat dels Gaudí és el xilè Alfredo Castro, l’home entestat en acompanyar la seva esposa en un viatge sense retorn a ‘Polvo serán’.
Com a millor actriu secundària, hi trobem una habitual a les nominacions en aquesta categoria com és Clara Segura, que hi aspira ara per ‘El 47’, on interpreta la dona de Manolo Vital. Dues actrius opten al seu primer Gaudí i totes dues havien estat nominades en una ocasió: Adriana Ozores per ‘Los pequeños amores’, i Betsy Túrnez buscarà el premi per la seva feina a ‘El 47’. Per la seva banda, Maria Rodríguez arrodoneix un any màgic amb una doble nominació, en aquest cas per la seva feina a ‘Casa en flames’.
A la categoria de millor actor secundari hi trobem cinc candidats al guardó, després d’un empat a vots. L’únic que s’estrena com a nominat és Carlos Cuevas, que a ‘El 47’ interpreta un jove treballador de l’Ajuntament de Barcelona amb aires de futur alcalde de la ciutat. Amb una nominació anterior, Antonio de la Torre aspira al Gaudí per la seva commovedora interpretació d’un home amb una malaltia terminal a ‘Los destellos’. Els que sí que han aixecat premis Gaudí prèviament en aquesta categoria són els altres tres nominats: Oriol Pla, ara aspirant per ‘Salve Maria’; David Verdaguer per la seva interpretació a ‘El 47’; i Enric Auquer, com a fill consentit de ‘Casa en flames’.
Pel que fa a la categoria de millor interpretació revelació, incorporada a la gala fa dos anys, l’Acadèmia posa el focus en quatre joves amb talent. Laura Weissmahr interpreta una mare incapaç de sentir cap afecció pel seu nadó a ‘Salve Maria’. Mireia Vilapuig, que buscarà el seu primer Gaudí defensant la seva feina a ‘Escanyapobres’, la pel·lícula d’Ibai Abad que adapta la novel·la de Narcís Oller. Zoe Bonafonte, de la pel·lícula ‘El 47’ que dóna vida a la filla de Manolo Vital i Aimar Vega, que dona aire a la crisi entre mare i filla a ‘Los pequeños amores’.
<strong>Guions originals i adaptats </strong>
La categoria de millor guió original se la disputaran Eduard Sola per ‘Casa en flames’; Carlos Marques-Marcet, Coral Cruz i Clara Roquet per ‘Polvo serán’; Isaki Lacuesta i Fernando Navarro per ‘Segundo premio’, i Marcel Barrena i Alberto Marini per ‘El 47’. Pel que fa a la candidatura a millor guió adaptat, els nominats són Ibai Abad i Elisenda Gorgues per ‘Escanyapobres’, sobre la novel·la de Narcís Oller; Mar Coll i Valentina Viso hi aspiren per traduir en imatges el llibre ‘Las madres no’, de Katixa Agirre, a ‘Salve Maria’; amb ‘Calladita’, Miguel Faus se’l podria endur per versionar el seu propi curtmetratge homònim, i Pilar Palomero, que opta al guardó per portar a la pantalla amb ‘Los destellos’ el conte ‘Bihotz handiegia’, d’Eider Rodriguez.
<strong>Cinema català divers i plural</strong>
La riquesa del cinema català de 2024 es veu també representada en les categories de documental, pel·lícula d’animació, curtmetratge i pel·lícula per a televisió. Pel que fa a millor pel·lícula documental, els acadèmics i acadèmiques han triat quatre propostes ben diferents. D’una banda, ‘La Joia: Bad Gyal’, dirigida per David Camarero, que retrata un fenomen musical d’abast mundial i origen català: el procés de creació del darrer disc d’Alba Farelo, coneguda arreu com a Bad Gyal, i l’ansietat que provoquen les decisions de la indústria.
A ‘Diari de la meva sextorsió’, Patricia Franquesa relata amb pèls i senyals tot el demencial procés que va viure des que algú li va robar l’ordinador portàtil i va començar un xantatge sota l’amenaça de publicar unes fotografies íntimes seves.
Pel que fa a ‘Sau: la memòria submergida’, d’Ot Burgaya, reconstrueix un paisatge que ja no existeix a partir del testimoni dels partenaires que durant dues dècades van construir la presa de Sau. I finalment, ‘La fugida’, de Josep Morell Feixas, Guillem Sánchez Marin i Marc M. Sarrado, explica una esgarrifosa història d’impunitat: la de dos sacerdots jesuïtes que van cometre abusos sexuals a centenars de víctimes, alumnes d’escoles de Barcelona i, posteriorment, a Bolívia, on van ser traslladats pels seus superiors.
Finalment, enguany, i per segon any consecutiu, quatre produccions opten a millor pel·lícula d’animació. Amb ‘Buffalo Kids’, Pedro Solís i Juan Jesús García reinventen el western clàssic i hi afegeixen poderoses referències als valors humans. David Bisbano dirigeix ‘Dalia y el libro rojo’, en la qual, barrejant diferents tècniques animades, explica la peripècia d’una nena que després de perdre el seu pare, s’entesta a completar la novel·la que ell ha deixat inacabada.
Amb ‘Mariposas negras’, David Baute retrata el drama de les persones obligades a migrar a conseqüència dels devastadors efectes de la crisi climàtica, posant el focus en tres dones vulnerables de punts diferents del planeta. I, finalment, María Trénor signa ‘Rock Bottom’, inspirada en la figura i la música del britànic Robert Wyatt, i que recrea la psicodèlia i l’escena hippie de l’Espanya dels anys setanta.
Pel que fa als curtmetratges, un total de quatre aspiren a endur-se el Gaudí. Lucía G. Romero escriu i dirigeix ‘Cura sana’, una història de maltractaments a la infantesa en entorns especialment vulnerables i com aquesta violència es reprodueix posteriorment per part de les víctimes. Per la seva banda, ‘Dol i fa sol’, de Maria Besora i Pep Garrido, es fixa en el grup català Xiula, els membres del qual són també terapeutes i educadors, i posa el focus en un procés creatiu d’una cançó que convida a parlar de la mort i el dol.
Pel que fa a ‘El príncep’, el cineasta Àlex Sardà compta amb Enric Auquer i Mona Martínez per construir un drama familiar que reflexiona sobre els privilegis i les fugides impossibles. El darrer nominat és ‘Els buits’, que fa un exercici de memòria històrica a partir de la història de la mare de Marina Freixa Roca, una de les tres directores del film i recompon les peces del pas de la seva mare pel Patronato de Protección a la Mujer, institució de repressió franquista.
