ACN Barcelona – El 14% dels infants que la Fundació Pere Tarrés acompanya en els seus centres socioeducatius tenen un diagnòstic oficial en algun trastorn de salut mental, de conducta o d’aprenentatge i els educadors adverteixen que la xifra encara podria ser més alta, segons un informe de l’entitat presentat aquest dimecres. El treball posa de manifest que aquesta prevalença és superior a la probabilitat de patir un problema de salut mental dels infants en la població general (5,9%), segons l’Enquesta de Salut de Catalunya (ESCA) del 2023. Els autors avisen que la pobresa és un factor multiplicador dels problemes de salut mental i, a més, dificulta l’accés a diagnòstics. L’entitat demana més recursos per a l’atenció a la salut mental al sistema públic.
L’estudi inclou una mostra de 1.239 infants i joves de 16 centres socioeducatius vinculats a la fundació. Són espais que es dirigeixen sobretot a nenes, nens i adolescents que es troben en situació de vulnerabilitat social, amb serveis com reforç escolar, activitats de lleure educatiu o atenció psicològica, per garantir que puguin créixer de manera plena.
Segons l’anàlisi, un 14,1% dels infants entre 0 i 14 anys atesos en aquests centres socioeducatius tenen un diagnòstic oficial de trastorn de salut mental o de comportament, així com trastorns d’aprenentatge, la majoria vinculats al neurodesenvolupament.
Entre els trastorns detectats hi ha un predomini dels de l’espectre autista (TEA) o per dèficit d’atenció i hiperactivitat (TDAH) i problemes de salut mental com ansietat, trastorns de la conducta alimentària (TCA) o esquizofrènia. Cal precisar que els trastorns del neurodesenvolupament no són problemes de salut mental i comprenen discapacitats intel·lectuals; trastorns de la comunicació; TEA, TDAH o trastorns específics de l’aprenentatge (TEAp), com la dislèxia.
L’entitat també posa el focus en les dificultats d’accés d’un diagnòstic. Segons l’estudi, un 15% més dels infants dels centres educatius presenten característiques que comportarien un problema de salut mental o trastorn d’aprenentatge segons les percepcions dels professionals dels centres, si bé això requereix l’avaluació d’un psicòleg clínic.
Els autors de l’estudi han observat que els problemes de salut mental es presenten cada vegada en edats més primerenques, fet que els professionals relacionen amb l’augment de la vulnerabilitat socioeconòmica i l’impacte de la pandèmia de la covid-19.
<strong>Les ‘motxilles’ de les famílies</strong>
En la presentació de l’informe, Rafael Ruiz de Gauna, director adjunt de la Fundació Pere Tarrés, ha advertit que “l’estrès i patiment de les famílies arriba als infants i en condiciona la salut mental”.
“Moltes vegades són famílies amb una mare sola; famílies migrades en molts casos; amb problemes seriosos d’habitatge, que viuen en habitacions, han estat desnonades o tenen un lloguer que se’ls acaba i hauran de marxar; amb feines molt precàries i sovint en l’economia submergida. I de vegades es donen situacions de violència en el marc familiar”, ha exposat.
Maria Garrido, psicòloga del Centre socioeducatiu Poble Nou de Barcelona, ho ha resumit d’aquesta manera: “Les famílies venen amb unes motxilles que els pesen molt i això es traspassa als fills. Aquestes famílies no tenen gaires recursos i les seves xarxes són limitades”.
<strong>Més recursos públics</strong>
Davant aquesta situació, l’entitat reclama reforçar els serveis públics: els centres de salut mental infantil i juvenil (CSMIJ) i altres dispositius. “Les polítiques públiques han augmentat en els últims anys, però encara són clarament insuficients”, ha advertit el director adjunt de l’entitat.
La Fundació Pere Tarrés demana que l’actuació pública es faci de manera coordinada amb els altres recursos que hi ha el territori, com aquests centres socioeducatius. També, augmentar la formació dels professionals i incorporar psicòlegs especialitzats als centres socioeducatius.
“El percentatge d’infants que es troben en situacions emocionals complexes ha anat incrementant i als educadors els costa més poder atendre’ls”, ha explicat Garrido, que juntament amb una altra psicòloga fa atenció individualitzada a prop de 40 infants al centre del Poblenou; pel que fa als educadors, n’hi ha un per deu infants. La majoria de centres, però, no tenen psicòlegs, han explicat.
Una altra reivindicació és enfortir la detecció precoç dels problemes de salut mental i dels trastorns de l’aprenentatge. “No es tracta de fer patològica la vida, però sí de poder treballar aquelles necessitats específiques”, han dit.
<strong>Abús de les pantalles</strong>
Els responsables de l’estudi també han parlat de l’abús de les pantalles que detecten entre alguns infants. “Busquen l’evasió, es comparen amb altres joves a les xarxes socials”, ha advertit Garrido, que ha explicat que al centre treballen amb les famílies per a un bon ús dels mòbils amb els infants.
Fabricio Busi, cap del departament de consultoria i estudis de la Fundació Pere Tarrés, ha afegit que en les famílies quan no tenen recursos per fer activitats extraescolars, és més fàcil que l’oci recaigui en les pantalles: “Moltes vegades recorren a les pantalles perquè no tenen accés a altres opcions d’oci”.
