Edició 2360

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 10 de gener del 2025
Edició 2360

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 10 de gener del 2025

Educació planteja ara augmentar una hora les matèries de modalitat a batxillerat

|

- Publicitat -

ACN Barcelona – La consellera d’Educació i FP, Esther Niubó, ha apostat aquest dijous a primera hora de la tarda per augmentar de tres a quatre hores setmanals les matèries de modalitat a batxillerat, incloses les obligatòries, cosa que permetria incrementar la docència en ciències, matemàtiques i literatures. En les últimes setmanes hi ha hagut polèmica per la proposta procedent del ministeri d’unificar matèries com física i química o biologia, geologia i ambientals, cosa que reduiria les hores de docència en aquests àmbits. Niubó es reuneix aquests dies amb diversos col·lectius i sembla que la proposta està sent ben acollida, segons ha dit en una entrevista a Catalunya Ràdio.

<em>(S’actualitza la informació amb el calendari d’aplicació que Educació planteja per a la nova proposta i amb les valoracions de diversos col·lectius assistents a la reunió)</em>

Publicitat

Després de la polèmica per la primera proposta, el Departament ha volgut presentar la que s’ha elaborat ara als diferents col·lectius afectats en un seguit de reunions al llarg d’aquest dijous. L’objectiu, segons informa el Govern, és que els alumnes del batxillerat de ciències i tecnologia “no perdin hores” en algunes de les matèries “ni qualitat en l’ensenyament”.

Per assolir aquestes fites el Departament ha plantejat avui incrementar de 3 a 4 hores setmanals les matèries de modalitat -inclosa l’obligatòria- a primer de batxillerat. S’eliminaria, a més, una franja de matèries optatives trimestrals, mentre que la d’optatives anuals passaria de 3 a 4 hores. Això permetria que l’alumne cursés una quarta matèria de modalitat en aquesta franja.

Alhora, la proposta preveu crear dues matèries optatives complementàries anuals per compensar la pèrdua d’hores lectives i de sabers en les matèries de modalitat que no s’han pogut cobrir arran de la fusió: Contextos de Biologia, Geologia i Ciències Ambientals i Contextos de Física i química, ambdues amb quatre hores.

Antonio Gimeno, membre del Col·legi de Biòlegs de Catalunya, ha estat present a la reunió de la tarda i ha explicat als mitjans a la sortida que el que se’ls ha plantejat és que aquestes optatives de nova creació serien “molt recomanables” i atractives, amb l’objectiu que fossin triades pel màxim nombre d’alumnes per compensar així “la pèrdua” d’hores que encara hi ha.

Altres col·lectius presents a la trobada han considerat, però, que les optatives no deixen de ser això, optatives, i que si el que es vol és que els alumnes tinguin “una bona base”, les assignatures fonamentals “no es poden arreglar” d’aquesta manera, segons ha indicat Núria Ferrer, presidenta de la Societat Catalana de Física.

Així, la proposta que ha presentat avui el Departament -tots els presents a la reunió que han fet declaracions a la premsa coincideixen en què desbanca la primera filtrada setmanes enrere, per bé que ara es planteja un període de dos mesos per seguir treballant la nova- aniria en detriment de les matèries optatives. Niubó ha explicat que alguns centres petits no tenen gaire oferta d’assignatures d’aquest tipus i que això els perjudica davant dels grans. Per això, reduint les hores optatives també es reduiria la diferència d’ofertes entre centres de mides diferents.

Amb la nova proposta d’enfortir les de modalitat també es podria reforçar la literatura catalana i castellana al batxillerat humanístic. Niubó ha dit que en etapes anteriors s’havia apostat per personalitzar més el batxillerat i donar més opcions a l’alumne, però ara es busca mantenir un mínim més elevat de matèries comunes.

I entre els presents a la reunió, coincidències en la valoració positiva pel que fa al tarannà de la reunió i al fet que se’ls hagi convocat, i diversitat d’opinions en el cas de la proposta en ella mateixa. Àlex Rocas, degà del Col·legi de Doctors Llicenciats en Filosofia i Lletres i Ciències, que és el Col·legi de Docents de Catalunya, l’ha valorat de forma més positiva que la primera per l’augment de les hores de modalitat.

Gimeno ha subratllat, en canvi, que amb el pas de 3 a 4 hores de les modalitats “es continuen perdent hores”, alhora que ha subratllat que des del Col·legi de Biòlegs s’opina que no es pot continuar amb tanta matèria optativa, i que “caldria assegurar que els continguts bàsics estiguessin a les assignatures de modalitat”. D’altra manera hi hauria “un perjudici per a l’alumnat”.

Ferrer, de la seva banda, ha indicat, en tant que presidenta de la Societat Catalana de Física, que “no es pot permetre que es redueixin les hores de ciències”, i que la segona proposta “no ho fa tant” com la primera, “però també ho fa”. Ha indicat, a més, que “sembla que hi pot haver encara una altra proposta que eviti que passi això”, i és el que defensarà aquesta entitat.

Finalment, Cesc Ayora, docent de Biologia i membre de la Plataforma de Ciències en Lluita, ha considerat una “bona notícia” que s’hagi “retirat” la proposta inicial que va transcendir als mitjans de comunicació, però ha lamentat la “mala notícia” que en el nou plantejament “es mantenen fusionades les matèries de l’àmbit científic”.

Queden, doncs, dos mesos per endavant de noves reunions i de treball per intentar consensuar una proposta que satisfaci totes les parts. Al llarg del dia d’avui s’ha convocat representants de la Societat Catalana de Biologia, de la Societat Catalana de Ciències Ambientals, de la Societat Catalana de Física, de la Societat Catalana de Química, del Col·legi de Biòlegs de Catalunya, del Col·legi de Geòlegs, del Col·legi d’Ambientòlegs, del Col·legi Oficial de Químics de Catalunya, del Centre de Recerca per a l’Educació Científica i Matemàtica, del Departament de didàctica de la matemàtica i les ciències experimentals de la UAB, de Geologia en lluita, de Ciències en perill, de la societat Catalana de Matemàtiques, de la Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la tècnica, de la Institució Catalana d’Història Natural, de la Societat Catalana de Tecnologia i del Col·legi de Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciència de Catalunya.

<strong>Valoracions de l’OCDE</strong>

D’altra banda, Niubó també ha opinat sobre algunes de les valoracions del responsable d’Educació de l’Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmic (OCDE), Andreas Schleicher, sobre el sistema educatiu català. Niubó no creu que falti autoritat o disciplina a les aules, però admet que el prestigi social que tenien els mestres abans pot haver disminuït o no està tant reconegut. Segons ella, això es podria revertir si els resultats educatius milloressin, cosa que augmentaria la confiança de les famílies en el sistema.

També ha admès que cal avaluar millor l’impacte de la digitalització a les aules, que pot haver anat massa lluny després de la pandèmia: “No sé si se’ns n’ha anat la mà, però no ho hem avaluat”. Per això, a principis del curs que ve Educació farà unes recomanacions als centres educatius sobre com utilitzar les pantalles en les classes, i també distribuirà una guia per a les famílies. Ha reconegut que alguns països estan fent marxa enrere en la introducció de les pantalles a les aules, sobretot en les edats més primerenques.

En tot cas, ha dit que “innovar per innovar no aporta res”, i que la innovació ha de tenir l’objectiu de millorar l’educació dels infants.

Pel que fa a l’inici de curs, ha apostat perquè sigui abans de l’Onze de Setembre. Alhora, ha dit que intentaran fer els nomenaments dels professors a principis de juliol perquè tant docents com direccions de centres puguin preparar el següent curs amb més marge de temps durant el mes de juliol. Alhora, i per facilitar la feina als docents, també es faran unes guies amb els coneixements i competències bàsiques i imprescindibles de cada matèria en cada etapa educativa. Es preveu que a principis del curs vinent hi hagi una guia per a cada matèria.

Per últim, i sobre el possible tancament de línies als centres públics, Niubó ha recordat que la natalitat està baixant i que en alguns llocs s’abaixaran les ràtios, però també es poden arribar a tancar algunes línies per reforçar altres etapes com 0-3 o l’FP. “No volem tancar línies públiques, però hem de ser més eficients”, ha dit.

Publicitat

Segueix-nos a les xarxes

Més notícies

Opinió