ACN Barcelona – Els espectadors de cinema tenen clar el nom de la majoria d’actors que apareixen en un film i també qui en són els directors. Tots ells poden convertir-se en reclam per portar públic a les sales. És més difícil, però, que coneguin el nom de la persona que ha escrit la història i ha creat tot el món de la pel·lícula, el guionista. “Els guionistes sempre estem a l’ombra”, diu a l’ACN Eduard Sola, guionista i membre de la Junta Directiva de l’Acadèmia del Cinema Català. “He viscut la circumstància d’estrenar una pel·lícula i que et facin passar per darrere del photocall”. Sola ha signat el guió de l’exitosa ‘Casa en flames’ i detalla que al film van buscar “el to de la veritat i aquesta és lamentable. Som éssers lamentables”.
Eduard Sola assegura que el guionista és menystingut en el món del cinema i explica que això ve de la tradició europea en la qual la figura de l’autor va lligada al guionista-director. “Els nostres grans autors són escriptors i directors a diferència d’Estats Units on això ho tenen molt diferenciat”. Posa com exemple Steven Spielberg, que ha dirigit majoritàriament els guions d’altres.
Sola reflexiona sobre el procés de creació d’una pel·lícula des de la seva escriptura fins al rodatge i muntatge: “Quan les coses van bé en el desenvolupament d’una pel·lícula, hi ha una convivència fructífera i tothom està explicant la mateixa història i el mateix nucli. Sí que passa que un guionista pot escriure una cosa i un director pot fer-ne una altra, però llavors alguna cosa va malament i la pel·lícula no serà gaire bona”. En el seu cas, detalla, la majoria de vegades el balanç és positiu.
L’autor admet que no li agrada anar al rodatge de les pel·lícules que ha escrit i no és perquè no se’l convidi. “No en tenim tradició”. De fet, proposa la figura del guionista que va al rodatge i que té un sou destinat a això. “Com no tenim aquest sou, ni ens ho plantegem, jo tampoc hi aniria perquè és un sistema que no gaudeixo i prefereixo estar a casa meva escrivint i estant al corrent del que passa al set per si hi ha algun foc a apagar”.
Sola és membre de la Junta Directiva de l’Acadèmia del Cinema Català, presidida per Judith Colell. Assegura que la Junta té “un respecte absolut per la feina del guionista i es fan activitats per recolzar i fer visible la seva feina”. Posa com exemple que es va aprovar atorgar dos premis als guionistes als Gaudí, un a millor guió original i l’altre a millor guió adaptat. “És una formula per donar importància al guionista i tingui més presència a la gala”.
Sola té clar el pes del guionista en una història. Reflexiona que quan l’espectador surt del cinema del que parla és “essencialment” de la història. “La gent comuna quan surt del cinema no parla del so o de la fotografia, tot i que no hi hauria pel·lícules sense so ni foto, però quan surt al carrer del que parla és del guió”.
Entre altres propostes per fer més present la figura del guionista proposa que quan les pel·lícules s’anuncien als mitjans de comunicació a la cartellera, hi hagi la referència del guionista. “No tenim costum d’anar a veure una pel·lícula pel guionista, però sí podríem anar a veure una pel·lícula perquè l’anterior del director ens ha agradat”.
<strong>Uns cinc projectes l’any</strong>
Sola treballa en uns cinc projectes l’any entre sèries i pel·lícules. El guionista ha coescrit sèries com ‘Cites’, ‘Cites Barcelona’ o ‘El cuerpo en llamas’ o els films ‘Barcelona, nit d’estiu’, ‘Barcelona, nit d’hivern’, ‘Quatretondeta’ o ‘María (y los demás)’, així com ‘El bus de la vida’. Properament s’estrenarà ‘Virgen roja’, dirigida per Paula Ortíz amb el guió de Sola i Clara Roquet. Una de les pel·lícules que ha signat recentment és ‘Casa en flames’, dirigida per Dani de la Orden.
Reconeix que aquest 2024 ha estat un any prolífic perquè han arribat aquest estiu dos films a la cartellera i al setembre n’arriba un altre film, ‘Virgen roja’ i la sèrie ‘Querer’ dirigida per la Alauda Ruiz de Azúa. “És un any de coses que he escrit, però les vaig escriure molt repartides en el temps”. ‘Casa en flames’ la va escriure el 2020 i El bus de la vida, el 21.
<strong>‘Casa en flames’</strong>
El guionista explica que a la pel·lícula ‘Casa en flames’ van buscar “el to de la veritat i la veritat és lamentable. Som éssers lamentables. No intentàvem fer gràcia o pena, sinó fer un retrat més o menys naturalista des d’aquest enfocament, que som lamentables”.
Detalla que Dani de la Orden té una forma de treballar que a ‘Casa en flames’ ha funciona molt bé i és que té el guió com a base i com a guia, però ell roda i fa improvisar els actors. Sola explica que amb aquests sistema tenien en el primer muntatge una pel·lícula de dues hores i tres quarts. “Era una epopeia i el muntatge per raons obvies es va reduir una hora”. Així mateix, afirma que curiosament la pel·lícula que s’ha estrenat és similar a que estava escrita originàriament. “Tens el millor de tenir un guió estable i controlat amb el millor de la improvisació”.
Dani de la Orden, explica Sola, va decidir que al cartell hi apareixen també el seu nom. “És una decisió d’amor cap a la meva persona i estima cap a la meva feina. Ningú l’obligava i no et pots imaginar la gent del gremi i del sector que m’ha dit: Enhorabona pel cartell!”
Recorda, per exemple, que al teatre és “inconcebible” que al cartell no hi hagi el nom de l’autor. “És curiós com al cinema no passa això, però en la darrera dècada ha canviat a la televisió i es reconeix a guionistes de les sèries perquè s’han convertit en els ‘showrunners’ del producte”.
