ACN Barcelona – Edicions de 1984 ha publicat ‘Poesia completa’, una obra amb més d’un miler de poemes de Ventura Ametller, el nom literari de Bonaventura Clavaguera i Clavaguera (Pals, 1933). Dividida en dos volums, la proposta parteix de la recopilació que ell mateix va deixar enllestida, escrita entre els anys 1947 i 2001. Tal com ha explicat la seva filla, Teresa Clavaguera, el seu pare va ser una persona que va crear amb “absoluta llibertat” i ho va fer de forma “sistemàtica, rigorosa i discreta”. Pel que fa a la temàtica, compren un ampli ventall de temes que toquen aspectes com l’amor, el desengany o el dolor, però també la identitat i el territori. “És una obra singular molt vinculada a la seva experiència vital”, ha assenyalat.
L’aposta de l’editorial arriba en el marc del seu 40è aniversari i tal com ha explicat aquest dilluns Josep Cots es tracta d’un fet de gran rellevància, ja que Ametller “no és un poeta qualsevol”, sinó que la seva aportació “altera enormement el cànon poètic de Catalunya”. Si bé va tocar camps com la narrativa o la filosofia, així com diversos dietaris, el gran gruix de la seva obra està format per uns 1.300 poemes que a partir d’ara estaran recollits en aquests dos volums.
De fet, Cots ha recordat que el seu nom es troba entre la colla de “primera divisió de la poètica catalana”, i que s’agermana amb importants autors del món literari com Joan Vinyoli, Joan Perucho, Josep Palau i Fabre, Andreu Vidal, Josep Palàcios o Màrius Sampere. També amb Josep Pla, de qui va ser gran amic, i Salvador Espriu, el qual precisament li va suggerir el pseudònim que va acabar adoptant. “Donar a conèixer la seva figura és un primer pas, ja que va ser un poeta que va agafar una amplitud enorme, tan formal com temàtica durant un període molt llarg”, ha insistit.
<strong>Un poeta fora del seu temps</strong>
La filla de l’autor i presidenta de l’Associació Ventura Ametller, Teresa Clavaguera, ha fet un breu repàs de la vida del seu pare, molt lligada també a la seva obra. Nascut a Pals – i enamorat de l’Empordà per sempre més – va exercir de veterinari de professió i va ser un home ” rigorós, metòdic i científic”. El 1967 es va traslladar a Mataró, d’on era originaria la seva dona – i on va treballar en aquest mateix àmbit però en un escorxador.
Aquesta part de la seva vida contrastava de forma clara amb l’aspecte literari, al qual hi va destinar bona part del seu temps. “Tenia una obra difícil que després hem vist que estava fora del seu temps amb un univers molt críptic”, ha recordat la seva filla. Aquest factor va ser determinant pel que fa a la seva publicació, la qual no va arribar, ja que ni l’obra poètica d’Ametller “es va entendre” ni ell “es va sentir valorat”.
Per tot plegat, va quedar relegada – segons Clavaguera – a l’àmbit privat, tot i que ell va treballar de forma “tenaç i gairebé obsessiva”. Aquesta conjuntura també li va permetre, per altre costat, crear de forma “lliure”, sense tenir la necessitat de “deure res a ningú”.
<strong>El debat sobre la publicació</strong>
El poeta va morir el 2008 deixant tota la seva obra en mans de la família. “Ens vam preguntar si ell volia que tot això estigués publicat i de quina forma”, ha apuntat la filla de l’autor, “va ser una qüestió que ens va perseguir molt de temps”. Finalment, el nucli familiar d’Ametller va optar per tirar-ho endavant, tot i que es va deixar guiar i assessorar per persones especialistes en el sector. “Volíem estar segurs que allò que havíem trobat tenia la qualitat per ser publicada”, ha conclòs.
Altres motius que van portar la família a fer el pas van ser, per exemple, el fet que no s’hagués desfet dels poemes i que aquests estiguessin indexats i preparats en llibretes. “No eren fulls sense coherència, i comptaven amb un sistema organitzat”, ha afegit Clavaguera. ‘Poesia completa’ arribarà demà a les llibreries i aquesta mateixa setmana es farà una presentació dels dos volums del llibre.
“Hem fet aflorar el seu llegat i això és un acte de justícia poètica”, ha conclòs. També ha recordat que – en vida – Ametller va ser una persona “amb molta cultura i coneixement”, així com un pare present. “Ens llegia coses i nosaltres a vegades no l’enteníem, ni de petits ni de grans, però sempre el vam escoltar, era un intel·lectual”, ha afirmat.
