ACN Barcelona – La consellera de Drets Socials, Mònica Martínez Bravo, vol millorar l’accés al Complement d’Ajuda a la Infància (CAPI) sobretot aprofitant el futur traspàs de la gestió de l’Ingrés Mínim Vital (IMV). El CAPI se sol·licita amb l’IMV, però es pot concedir de forma independent. “El 40% de la població amb fills podria accedir-hi perquè els llindars són molt generosos”, ha afirmat en una compareixença al Parlament sobre les principals accions en polítiques d’infància i adolescència. També ha parlat de consolidar la xarxa Barnahus, que aquest any ha atès 2.400 casos de violència sexual a menors, i ha anunciat el reforç del xat de suport emocional ‘Obro feel’ i el llançament d’una nova eina digital per estar en contacte amb infants i adolescents.
Un de cada tres infants a Catalunya es troba en situació de pobresa o exclusió social (taxa AROPE). Aquesta és una de les dades que ha destacat la consellera en comissió parlamentària aquest dimarts per radiografiar la situació dels infants i adolescents i ha advertit que la despesa en polítiques socials a Catalunya és una de les més baixes a l’estat espanyol i a la Unió Europa (UE).
Martínez Bravo ha desgranat diverses accions que el Departament de Drets Socials es fixa com a prioritat en polítiques d’infància i adolescència. La consellera es marca entre els objectius donar “un nou impuls al sistema de prestacions i dissenyar-lo en clau d’infància” com una “peça clau” per reduir la pobresa que pateixen les nenes i els nens.
Així, ha posat el focus en el Complement d’Ajuda a la Infància (CAPI), ja que considera que no se’n fa “prou ús” i que podria arribar a “moltes més famílies”. “Una família de dos adults i dos menors amb uns ingressos inferiors als 3.400 euros al mes podria tenir accés al CAPI”, ha indicat.
La titular de Drets Socials i Inclusió ha exposat que aprofitaran el futur traspàs a la Generalitat de l’Ingrés Mínim Vital per millorar l’accés al CAPI però ha afegit que, mentre no hi hagi aquesta finestreta única en un sistema integrat amb la Renda Garantida de Ciutadania (RGC), es poden fer “passes endavant” per a una millor cobertura del Complement d’Ajuda per a la Infància. També ha obert la porta a estudiar un complement similar per a famílies que accedeixin a l’RGC però no a l’IMV.
<strong>Estendre la xarxa Barnahus a altres violències als infants</strong>
La conselllera s’ha compromès a consolidar la xarxa Barnahus, desplegada per anteriors governs per atendre nens i nenes que han patit abusos sexuals, que va començar amb una prova pilot a Tarragona el 2020 i que va completar-se amb el catorzè i darrer centre previst aquest octubre.
Martínez Bravo ha assenyalat que aquests centres estan fent aflorar “molts casos de violència sexual” perquè les famílies se senten “acompanyades”, fan el pas de “reclamar justícia per als nens i nenes” i d’aquesta manera es “redueix el grau d’impunitat” que envolta aquests delictes. De mitjana, ha indicat, el conjunt de centres Barnahus atenen sis casos al dia de violència sexual a infants.
La consellera ha avançat que un dels projectes del departament és ampliar l’atenció d’aquests centres a altres tipus de maltractament a infants.
<strong>Reforçar el suport emocional als joves</strong>
Un altre de les accions és reforçar la cobertura del programa ‘Obro feel’, un xat de suport emocional a través de WhatsApp. L’eina forma part d’una prova pilot iniciada per l’anterior govern per proporcionar un espai íntim i segur als joves. És un servei gratuït i confidencial i disponible 24 hores a través del número 680354155. Des que es va posar en marxa fa un any, en el marc del servei s’han obert 2.754 converses i rebut més de 85.000 missatges.
També ha explicat que estan treballar per posar en marxa un nou portal dirigit a infants i adolescents per prevenir i comunicar situacions de violència.
Martínez Bravo ha advertit que un 31,2% dels joves d’entre 15 i 34 anys a Catalunya pateix malestar emocional. També ha subratllat que els centres de salut mental infantil i juvenil (CSMIJ) atenen el 5,5% de la població infantil, tot i que la prevalença estimada de trastorns mentals en ells és del 14,4%.
<strong>Altres accions prioritàries</strong>
Una altra de les prioritats del Govern és augmentar el nombre de famílies d’acollida perquè no hi hagi infants de menys de 6 anys vivint en centres, en un pla amb mesures a curt i mitjà termini que va presentar aquest dilluns. També ha explicat que revisaran l’estratègia contra la pobresa; que reforçaran la coordinació amb els departaments de Salut i Educació i que milloraran l’acompanyament i acollida de joves migrants sols.
A més, volen reforçar el sector del lleure educatiu i impulsaran una enquesta de joventut per tenir informació de les seves necessitats. Amb tot, ja ha avançat que les prioritats se centren en salut mental, ocupació, habitatge i educació.
<strong>La consellera demana realisme i descarta una prestació universal per a la criança</strong>
Martínez Bravo ha demanat als grups de l’oposició arribar a “consensos” en polítiques d’infància i adolescència i també “realisme” i per això ha dit que vol fugir de les “grandiloqüències”. “Una carta als reis ho aguanta tot. El 6 de gener, no. I jo estic centrada en aquest dia”, ha il·lustrat.
La consellera ha assegurat que les entitats amb qui s’ha reunit des que va assumir el càrrec li han agraït la “transparència”, l’ajust a la “realitat” i que “no posi a la taula més coses que no es poden fer”.
En aquest sentit, ha descartat per ara estudiar una prestació universal per a la criança -no lligada a la renda de les famílies-, com tenen altres països europeus i com s’ha plantejat en la intervenció dels grups. “No tenim l’escenari pressupostari per a una prestació universal per a la criança”, ha resolt.
