ACN Budapest – L’expresident del Banc Central Europeu, Mario Draghi, ha arribat aquest divendres a la cimera informal de Budapest per traslladar als líders europeus “la urgència” d’impulsar mesures per millorar la competitivitat econòmica de la Unió després de la victòria de Donald Trump als Estats Units. En una atenció als mitjans, el dirigent italià ha avisat que el magnat republicà apostarà pel sector tecnològic, buscant incrementar la bretxa d’innovació ja existent entre la Unió Europea i els Estats Units. Al mateix temps, ha alertat que el nou inquilí de la Casa Blanca “protegirà” els sectors tradicionals com per exemple l’automoció, uns sectors on precisament les exportacions europees tenen un fort pes dins el mercat nord-americà.
“Trump marcarà grans diferències, no tan sols en un sentit negatiu”, ha dit Draghi, qui al mateix temps ha subratllat la importància que la Unió Europea actuï “des d’un esperit unitari” per protegir els seus propis interessos. En aquest sentit, el també exprimer ministre italià ha lamentat que la manca de consens entre els 27 hagi derivat, de vegades, en un “estancament”.
És per això que ha fet una crida a tirar endavant noves eines de finançament públic per impulsar sectors clau per a l’economia europea -com podrien ser les interconnexions al camp de l’energia- resoldre la fragmentació del mercat únic i consolidar la Unió de Mercats de Capital. Preguntat explícitament per a fórmules de finançament comú europeu, Draghi el veu “indispensable”, tot i que també ha dit que no és l’única prioritat.
Sobre la qüestió del finançament, la primera ministra italiana, Giorgia Meloni, ha estat una de les que s’ha mostrat més contundents, manifestant la necessitat d’impulsar un finançament comú que contrasta amb la posició més reservada dels estats frugals, on l’emissió de deute comunitari genera fortes discrepàncies.
<strong>La victòria de Trump com a oportunitat</strong>
Altres líders europeus també s’han expressat en la mateixa línia que Draghi, veient la victòria de Trump als Estats Units com una oportunitat per actuar. “Una cosa que cal subratllar és que, quan els Estats Units escullen, nosaltres reaccionem”, ha dit la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, manifestant la seva confiança en què el conjunt de la Unió Europea serà capaç de generar incentius per als negocis per evitar ser “aixafats” per altres grans potències.
El primer ministre de Bèlgica, Alexander de Croo, també creu que el moment actual de “catarsi” pot “unir” els països europeus. “Ens necessitem els uns als altres, no podem perdre aquesta oportunitat”, ha reivindicat.
Per altra banda, De Croo ha defensat que cal mantenir un diàleg amb Trump i “explicar-li l’impacte que pot tenir una guerra comercial entre la Unió Europea i els Estats Units”. Al mateix temps, però, ha puntualitzat que el competidor comú de les dues potències és la Xina, un front on europeus i nord-americans poden treballar plegats. “Crec que som aliats [la UE i els EUA], i seria estúpid que els aliats ens imposéssim aranzels; el nostre competidor és la Xina i no nosaltres mateixos”, ha resumit.
Al seu torn, el president del Consell Europeu, Charles Michel, s’ha mostrat optimista de cara a assolir unes conclusions sobre competitivitat i confia que aquestes seran “potents” per fixar unes bases que impulsin la indústria i la transició verda. En aquest sentit, ha assenyalat que la Unió de Mercats de Capital i el Banc Europeu d’Inversions (BEI) poden ser “eines potents” per reforçar el creixement econòmic.
<strong>Borrell diu que Europa ha d’estar a la taula</strong>
Vinculant-ho al discurs de la competitivitat, l’alt representant per a la política exterior de la Unió Europea, Josep Borrell, ha posat en valor la idea d’una Europa “sobirana, capaç de fer front a reptes sense externalitzar la seguretat”. Tot i que creu que la UE ha de continuar formant part de l’OTAN -i per tant mantenir l’aliança amb els EUA-, també considera que cal dotar el club comunitari de “més capacitats per construir una seguretat pròpia”.
Sobre aquest punt, Borrell ha expressat les seves idees amb la següent metàfora. “Si no estàs a la taula del joc geopolític, estaràs al menú”, ha dit, afegint que Ucraïna “també ha d’estar a la taula”. “En resum, si no ets un actor, altres actuen per tu”, ha refermat.
Encara sobre la relació amb els Estats Units, ha dit que el país nord-americà és “el principal soci” de la Unió, però que la intenció dels 27 és la de “construir una capacitat pròpia”.
<strong>Menció a Geòrgia</strong>
A banda del debat sobre competitivitat, un dels punts que també figurava en l’agenda d’aquest Consell Europeu era la situació a Geòrgia, on el partit del govern amb tocs prorrusos Somni Georgià va atribuir-se la victòria en les eleccions entre acusacions de frau electoral.
En relació amb aquest tema, el president de Lituània, Gitanas Nauseda, veu incompatible que un estat aspiri a ser membre de la Unió Europea i, alhora, impulsi lleis que afecti negativament l’estat de dret. “No és lògic, i per això hem d’investigar el procés electoral”, ha dit, recalcant que la situació a Geòrgia ha de ser investigada per organismes internacionals perquè seria “massa naïf” confiar en les institucions georgianes.
