ACN Brussel·les – L’expresident del Banc Central Europeu (BCE), Mario Draghi, ha demanat al conjunt de la Unió Europea que mobilitzi 800.000 milions d’euros addicionals cada any -una xifra equivalent al 4,7% del PIB de la UE- per recuperar la competitivitat davant la Xina i els Estats Units. Així ho ha sol·licitat en l’informe ‘El futur de la competitivitat europea’, presentat aquest dilluns a la seu de la Comissió Europea i que ha de ser un dels grans fulls de ruta per a l’executiu comunitari liderat per Ursula Von der Leyen. Per assolir aquestes xifres, el també exprimer ministre italià aposta per un pla finançat amb deute públic que duplicaria la inversió del pla Marshall impulsat entre finals dels anys 40 i principis dels anys 50.
En el document presentat a Brussel·les, Draghi posa de manifest la necessitat d’actuar “d’urgència” davant una situació a la UE que defineix com a “preocupant”. Segons les dades recollides pel dirigent italià, la bretxa entre el PIB per càpita dels Estats Units i la Unió Europea s’ha eixamplat notablement des de l’any 2000, apuntant que el poder adquisitiu dels nord-americans s’ha incrementat el doble que el dels europeus.
Al mateix temps, l’expresident del BCE lamenta els avenços tímids en els nivells de productivitat a la Unió, molt inferiors al del gegant nord-americà. Draghi ho atribueix, en bona part, a la manca d’inversió en el sector tecnològic, ja que només quatre de les 50 grans companyies a escala global en aquest àmbit són europees.
En aquest sentit, el dirigent italià posa especial èmfasi en la importància de millorar en aquest aspecte, ja que calcula que, de cara al 2040, la Unió Europea estarà perdent dos milions de treballadors cada any.
<strong>Debilitats geopolítiques</strong>
Segons Draghi, la desacceleració del creixement econòmic a la Unió Europea s’havia vist com un “inconvenient”, però no com una “calamitat”. “La UE es beneficiava d’un context global favorable, amb un comerç internacional basat en el multilateralisme; el paraigua de seguretat dels Estats Units ens va lliurar d’invertir en altres prioritats més enllà de la defensa i, en un món d’estabilitat geopolítica, no teníem motius per estar preocupats sobre una major dependència dels països que esperaven que es mantinguessin amics”, assenyala.
No obstant això, apunta que els valors en què es va construir la UE “ara estan sent sacsejats” i que, a mesura que l’estabilitat geopolítica es debilita, “les dependències s’estan convertint en vulnerabilitats”.
<strong>Tres àrees per tornar a impulsar el creixement</strong>
Draghi fa menció a tres àrees on cal incidir perquè la Unió Europea recuperi el terreny perdut davant les altres grans potències. En primer lloc, considera que el club comunitari ha de fer un canvi d’enfocament en els seus esforços col·lectius per reduir la bretxa de la innovació, especialment en l’àmbit de les noves tecnologies.
Segons el mandatari italià, la indústria europea es troba estancada en aquest aspecte. “El problema no és la manca d’idees o d’ambició a Europa, […] sinó que estem fallant a l’hora de traslladar la innovació cap a la comercialització”, indica.
La segona àrea fa referència a la descarbonització, una àrea on Draghi considera que falta un pla per coordinar les polítiques comunes dels estats. “Si no aconseguim coordinar les nostres accions, existeix el risc que la descarbonització vagi en detriment de la competitivitat i el creixement”, alerta.
En aquest sentit, Draghi presenta la descarbonització com una oportunitat per a la indústria de la UE. Si bé adverteix que la Xina representa una forta amenaça i pot suposar una gran font de dependències, insisteix que cal dissenyar un pla industrial comú per al bé del continent.
I la tercera àrea que menciona l’expresident del BCE és la seguretat i la reducció de les dependències, dues condicions que considera “indispensables” per garantir un creixement sostenible. “Les dependències acostumen a ser a dues bandes -per exemple la Xina confia en la UE perquè absorbeixi la seva sobreproducció industrial-, però altres economies com la dels Estats Units busquen activament desvincular-se; si la UE no actua, corre el risc de ser vulnerable a la coerció”, apunta.
<strong>Preservar els valors europeus</strong>
Per posar remei a aquests problemes, recomana reforçar el mercat únic, consolidar la Unió de Mercats de Capital, alleugerir la regulació en certes àrees i apostar per una major cooperació entre estats en les àrees estratègiques.
Per Draghi, és vital finançar aquesta estratègia per una qüestió que considera “fonamental”, i aquesta és la de “defensar els valors europeus”. “Europa és un territori marcat pels valors de la prosperitat, l’equitat, la llibertat, la pau i la democràcia en un món sostenible, i la UE existeix perquè els europeus es beneficiïn d’aquests drets; si no els proporciona, haurà perdut la seva raó de ser”, ha remarcat.
“Hem d’entendre que ens estem fent petits davant els reptes als quals hem de fer front; per primera vegada des de la Guerra Freda hem de témer per la nostra preservació, i una resposta unificada mai ha estat tan necessària. Estic convençut que en la nostra unitat trobarem la força per fer aquestes reformes”, ha sentenciat.
