ACN Barcelona – L’escriptora Dolores Redondo (Sant Sebastià, País Basc, 1969) ha presentat aquest dilluns la novel·la ‘Les que no dormen Nash’ (Columna). El nou treball forma part del quartet Les Valls Tranquil·les, un gran projecte literari que va arrencar amb ‘Esperant el diluvi’ i continuarà amb dos volums més. L’autora de l’exitosa ‘Trilogia de Baztan’ presenta en aquesta ocasió una “innovadora” psicòloga forense Nash Elisondo que documenta l’origen d’una llegenda sobre bruixeria a l’avenc de Lagarrera, en una de les Valls Tranquil·les de Navarra. Però quan la protagonista baixa a l’avenc hi troba el cadàver d’una noia desapareguda tres anys enrere. A les portes de la pandèmia, s’endinsarà en un territori mític i hostil envoltada d’un grup de dones.
El cadàver que troba és el de l’Andrea Dancur, un cas que va commocionar el país sencer i pel qual una dona compleix presó. A les portes del confinament per la pandèmia de la covid-19, Nash Elizondo haurà de reobrir una investigació que aquest cop es desenvoluparà en dos plans diferents: d’una banda, a través del mètode científic, i de l’altra, mitjançant l’aprofundiment en la psicologia dels implicats i en el coneixement dels misteris ancestrals.
A partir d’aquí la protagonista s’endinsarà en un territori místic i per moments hostil. Però comptarà amb ajudes inesperades com el d’un estirp de dones “que no es dobleguen ni tan sols quan són les víctimes”.
A través del relat carregat d’esdeveniments que succeeixen de forma vertiginosa, la novel·la presenta diversitat de personatges secundaris inoblidables que transiten entre l’abisme i la crueltat, en una atmosfera de presagis i intuïcions.
Entre aquests personatges hi ha les dones Mitxelena, una mare i les seves dues filles, que estan al capdavant d’una funerària. Es converteixen en la segona família de la Nash perquè li aporten sentit de l’humor, calidesa i coneixement de les llegendes locals.
La doctora Elizondo és omnipresent a la ment de la Nash, ja que a cada pas té en compte l’opinió que els seus actes li mereixerien a la seva mare. Les vicissituds de la víctima, l’Andrea Dancur, de la seva família i del seu cercle d’amics són descrites de manera concreta, filant una teranyina que mostra de manera intrigant el que va passar. A més a més, la novel·la també recull l’esperat retorn de l’Amaia Salazar, que reapareix com a companya de la Nash, per arribar com a policia on no pot arribar la psicòloga forense.
En roda de premsa, Dolores Redondo ha explicat que en aquesta novel·la negra presenta una protagonista que és una investigadora que prové d’un àmbit menys habitual. Segons ha defensat, es tracta d’un enfocament “innovador” basat en la seva professió i en una indagació que es mou entre la més pura aplicació de la ciència forense, la importància de conèixer el teu origen i tot el que això significa en un lloc com les Valls Tranquil·les de Navarra.
La trama es produeix en un grapat de pobles, rius i turons que traspassen la frontera i entre els quals s’inclouen Baztan i Malerreka, profundament lligats a l’herència cultural, al folklore, a les llegendes que encara són vives, a la història que els va marcar tan profundament i a la tradició. L’autora, doncs, torna al territori literari que va inaugurar amb ‘El guardià invisible’ i que és característic de la seva obra.
Un dels trets característica del treball és la relació que s’estableix entre la víctima i la doctora Nash Elizondo, especialista en una modalitat d’investigació tan poc habitual com fascinant. “La Nash és la psicòloga dels morts, la professional forense a qui es recorre quan les analítiques i les exploracions habituals en una autòpsia no són concloents. La seva feina és indagar en la ment de la víctima, en la seva intimitat, en els seus diaris, en la seva música, en la seva roba, en les seves eleccions personals, en les seves amistats i en la seva relació amb cada una de les persones que envoltaven el seu món”, ha explicat Redondo.
Per l’autora, la novel·la fa un homenatge a l’inconformisme, la rebel·lia, l’esperit crític, la inquietud i tot allò “que vam imaginar quan ens enviaven a dormir però vam decidir quedar-nos despertes, vigilants, imaginatives, creadores de mons que somiàvem despertes, i algunes, fins i tot els vam escriure”.
Durant la roda de premsa, en què ha mostrat la seva satisfacció per haver esdevingut la novel·la número 1 en vendes en català, ha recordat que el treball està inspirat en un cas real quan fa 8 anys un grup de memòria històrica va trobar en un pou una dona i els seus sis fills, en el que creu que va ser una de les execucions per bruixeria més recents de la història.
Pel que fa a l’univers de misticisme que genera a les seves novel·les, Redondo ha reivindicat aquest misticisme a la vida real. Ha constatat que cal entendre que sovint la fe té molt de poder i que pot arribar a ser “perillosa”.
