ACN Barcelona – Els Mossos d’Esquadra han desmantellat un grup criminal que s’apropiava d’immobles de persones amb problemes econòmics i han detingut nou persones a Catalunya i a les Illes Balears. Entre elles, el líder de la trama, que ja havia estat detingut per estafes i altres delictes i fins i tot condemnat. Els investigadors tenen constància de 18 víctimes, amb immobles a Barcelona, Badalona, Terrassa, Santa Coloma de Gramenet, Madrid i Ciudad Real. Els estafadors pagaven deutes de les víctimes signant un contracte privat on també rebien els poders dels habitatges sense que els propietaris se n’adonessin. La investigació s’ha dut a terme amb la col·laboració de la Policia Nacional, l’Agència Tributària de Catalunya i l’Agència Tributària.
<em>(S’actualitza notícia amb informació de la roda de premsa dels Mossos d’Esquadra)</em>
La investigació va començar el 2022, quan els Mossos, arran d’una querella en un jutjat d’instrucció de Barcelona, van detenir quatre persones que s’havien apoderat de forma fraudulenta d’un pis d’una dona que havia mort sense hereus legítims.
La trama gira al voltant d’un bufet d’advocats de la capital catalana, però és la Unitat d’Investigació de Premià de Mar la que s’ha encarregat del cas, ja que una de les operacions tenia a veure amb una localitat del Maresme. Aquí és quan van començar a estirar del fil. Els investigadors van constatar que no es trobaven davant d’un fet aïllat, sinó que al darrere hi havia tot un grup criminal que aconseguia els poders de propietats immobiliàries i vendre-les per obtenir-ne un alt rendiment econòmic.
Sempre actuaven de la mateixa manera: primer captaven les víctimes, que acostumaven a ser persones vulnerables, amb escassa educació financera i amb deutes o necessitat econòmica urgent. Signaven un contracte privat amb aquestes persones on els estafadors pagaven els deutes i, a canvi, obtenien un poder notarial de l’immoble amb l’excusa de poder realitzar el tràmit amb l’empresa que li donava crèdit per poder pagar els deutes.
D’aquesta forma, amb aquest contracte signat davant de notari, les víctimes donaven poders, sense ells saber-ho, als estafadors, que podien llavors realitzar una acta notarial de compravenda d’immobles entre ells mateixos. Per fer aquest tràmit, feien servir empreses que estaven a noms de testaferros, moltes d’elles sense dipòsit de comptes, però de les quals ells tenien els poders.
La compravenda es feia normalment a les mateixes notaries on s’havia signat el contracte per atorgar els poders, i per dur-la a terme utilitzaven un xec manipulat que normalment mai acabava a mans de l’entitat bancària. En aquell moment, els estafadors posaven en venda l’immoble a terceres persones que no tenien res a veure amb l’entramat criminal.
Pel que fa a les empreses a nom dels testaferros, tenien comptes bancaris on arribaven els diners perquè les víctimes paguessin els deutes pendents. Aquests diners els obtenien de préstecs sol·licitats a diferents entitats bancàries d’una forma pensada per no ser detectats per les autoritats fiscals.
Aquestes empreses donaven l’aparença de tenir una gran activitat comercial, amb credibilitat de solvència econòmica per demanar préstecs als bancs. Per manipular aquesta imatge, es posaven en contacte amb empreses especialitzades. En algunes ocasions també contractaven assegurances per cobrir qualsevol eventualitat i poder disposar de diners per invertir en altres finalitats.
Els investigadors també van verificar a través de la informació presentada a la declaració de la renda que havien manipulat les dades per simular que tenien relacions amb importants empreses de renom.
<strong>Tenien un deute de gairebé un milió</strong>
Una d’aquestes empreses va demanar l’any 2019 préstecs a diferents entitats bancàries per un valor de més de 200.000 euros, que mai va retornar. Segons dades de l’Agència Tributària, entre els testaferros i les empreses tenen un deute total de gairebé un milió d’euros.
Les detencions van produir-se el 25 de novembre. Als detinguts, els atribueixen delictes de pertinença a grup criminal, estafa, apropiació indeguda, blanqueig de capitals, falsificació de document públic, oficial o mercantil i defraudació a la hisenda pública.
Els arrestos es van fer de forma simultània a Barcelona, Santa Coloma de Gramenet, Terrassa i Eivissa, on es van recollir uns 100 indicis com ara talonaris, escriptures, poders, contractes privats i documentació dels testaferros, així com més de 6.5000 euros en efectiu.
Dels 9 detinguts, 4 van quedar en llibertat després de declarar en seu policial i els altres cinc van passar a disposició judicial el 27 de novembre.
<strong>Un líder “molt narcisista” </strong>
En una roda de premsa per explicar el cas, l’inspector Miquel Àngel González, cap de la comissaria de Premià de Mar, i el sergent Carlos Lamiel, sotscap de la unitat d’investigació, han descrit que el líder del grup era una persona “molt narcisista” i que “enganyava les víctimes amb molta facilitat”. Es tracta d’un advocat que ja ha estat investigat per estafar desenes de víctimes i que fins i tot ha estat condemnat per altres delictes. Aquesta vegada, el van detenir quan estava jugant un torneig de golf a Palma de Mallorca.
