ACN Barcelona – Un grup d’investigadors ha desenvolupat una teràpia innovadora que activa una resposta antitumoral contra el càncer de mama HER2+ en models preclínics amb ratolins. Concretament, s’ha demostrat que es pot obtenir una resposta antitumoral “completa, duradora i segura” en models preclínics a través de mostres de pacients amb tumors positius per a HER2 i p95HER2. La nova teràpia utilitzada en l’estudi és una CAR-T d’última generació dirigida a la proteïna p95HER2, present de forma específica en un terç dels tumors HER2+. L’estudi s’ha publicat a ‘Nature Communications’ i l’han liderat investigadors del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO) i de l’Institut de Recerca de l’Hospital del Mar (HMRIB).
El VHIO ja ha sol·licitat posar en marxa un assaig clínic per testar el nou mecanisme en pacients. Ara el tractament s’ha provat en models preclínics -amb ratolins- de tumors HER2+ que presenten p95HER2, derivats de pacients on s’ha observat una resposta antitumoral “completa, duradora i segura”.
En declaracions a l’ACN, Joaquin Arribas, cap del Grup de Factors de Creixement del VHIO i director de l’Institut de Recerca de l’Hospital del Mar, ha recordat que el CAR-T és una teràpia cel·lular avançada que consisteix en modificar genèticament cèl·lules immunitàries del pacient, concretament les cèl·lules T, per aconseguir que ataquin dianes específiques dels tumors.
Així, ha assenyalat que el nou tractament ha partit d’un CAR-T “similar al que s’usa en malalties hematològiques” de forma rutinària. Ha dit que, tal i com ja han corroborat altres recerques, els investigadors van constatar que el tractament tenia capacitat antitumoral, però no era prou efectiu en tumors sòlids. “El que vam fer va ser afegir al CAR-T un anticòs bioespecífic de forma que el glòbul blanc que dels pacients que va modificar-se al laboratori estava carregat amb dues teràpies independents, la CAR-T i un anticòs bioespecífic”, ha apuntat.
Així, el que s’ha fet ha estat aprofitar la capacitat dels CAR-T de carregar-se amb diferents teràpies per augmentar-ne l’efectivitat sense comprometre la seguretat perquè “no fan res a les cèl·lules no tumorals”, ha afirmat l’expert.
<strong>Model experimental amb ratolins</strong>
Arribas ha indicat que el model experimental que va fer-se servir al laboratori va consistir en implantar a ratolins tumors reals de pacients amb càncer de mama que són ateses al VHIO: “No només vam veure que la majoria de ratolins es curaven i estaven lliures de malaltia durant anys, sinó que, a més, van determinar que si introduïem expressament cèl·lules tumorals en aquests animals veiem que estaven protegits, ja que aquesta és una de les característiques del sistema immunològic”, ha explicat el doctor.
Per la seva banda, la doctora Macarena Román, investigadora postdoctoral del Grup de Factors de Creixement del VHIO i de l’Institut de Recerca de l’Hospital del Mar, i primera autora de l’estudi, ha assegurat que en la majoria dels ratolins “els tumors d’una mida considerable es van reduir fins a desaparèixer del tot i els animals van viure sense veure afectada la seva qualitat de vida”.
En aquest sentit, ha assenyalat que la resposta que han vist en els models preclínics és “impressionant”. Amb tot, ha afegit que ara caldrà validar aquests resultats en un assaig clínic per confirmar, primer, les dades de seguretat i, més endavant, les dades d’eficàcia.
<strong>Pròxim pas assaig clínic amb una quinzena de pacients</strong>
Joaquim Arribas ha explicat que ja han aconseguit finançament per posar en marxa un assaig clínic de fase I. La previsió és poder-lo començar l’any que ve i reclutar una quinzena de pacients amb tumors impulsats per la sobreexpressió a la proteïna HER2 i que hagin esgotat totes les opcions terapèutiques.
Tot i que Arribas ha assegurat que el HER2 és el receptor més atacat en el desenvolupament de teràpies oncològiques, ha assenyalat que fins a un terç de les pacients amb càncer de mama HER2+ avançat no responen a aquests tractaments.
