ACN Barcelona – Un estudi del Clínic-IDIBAPS ha demostrat que administrar els fàrmacs Lenvatinib i Pembrolizumab a pacients amb carcinoma hepatocel·lular en estadi intermedi tractats amb quimioembolització permet reduir un 34% el risc de progressió de la malaltia. La recerca també ha revelat que la nova teràpia millora la supervivència lliure de progressió d’aquests malalts, passant de 10 a 14,6 mesos, i augmenta la resposta antitumoral (del 50% al 72%). El treball s’ha publicat a ‘The Lancet’ i es basa en un assaig clínic en què hi han participat 480 pacients de137 centres de tot el món. Aquesta investigació suposa el primer avenç significatiu dels darrers 20 anys per combatre aquest subtipus de càncer altament mortífer.
El carcinoma hepatocel·lular és el càncer de fetge primari més freqüent i un dels tumors més mortífers. Se sol desenvolupar en persones que han patit malalties hepàtiques cròniques com l’hepatitis vírica o el fetge gras. El 25% dels pacients es diagnostica en estadis intermedis, amb un tumor que no es pot operar, però que encara no ha fet metàstasi.
Des de fa 20 anys, el tractament estàndard per aquests pacients és la quimioembolització, és a dir, l’oclusió dels vasos sanguinis del tumor que acaba produint la necrosis del teixit tumoral. Aquest tractament va ser establert l’any 2002 al Clínic-IDIBAPS i adoptat per les guies clíniques europees i americanes. Tot i que la intervenció assegura una supervivència mitjana d’entre 20 i 30 mesos, els intents de millora del benefici amb nous tractaments han estat infructuosos.
La nova recerca l’ha liderat Josep M Llovet, cap del grup de l’IDIBAPS en Recerca translacional en oncologia hepàtica, catedràtic de Medicina de la UB, professor ICREA i catedràtic de Medicina a l’Icahn School of Medicine del Mount Sinai. L’especialista ha explicat que aquest estudi “representa un canvi de paradigma en el maneig dels pacients amb carcinoma hepatocel·lular en estadis intermedis”. Ha explicat que es passa del tractament només amb quimioembolització a afegir-hi el tractament sistèmic, amb un inhibidor multiquiinasa i immunoteràpia: “Tot plegat permet millorar el pronòstic de les persones afectades, ja que disminueix un 34% el risc de progressió de la malaltia”, ha remarcat.
<strong>Millora de la supervivència global</strong>
L’estudi parteix d’un assaig en fase 3 en què hi han participat 480 pacients de 137 centres d’arreu del planeta. A tots se’ls va practicar l’embolització, però només a la meitat sel’s va administrar lenvatinib oral i pembrolizumab intravenós. A la resta se’ls va proporcionar placebo. En el seguiment de més de dos anys que es va fer, a banda de la resposta antitumoral i en la supervivència lliure de progressió, també es va observar una certa millora en la supervivència global.
“Per afirmar amb seguretat que la combinació de lenvatinib i pembrolizumab suposen un increment de la supervivència dels pacients, necessitem fer un seguiment més extens per obtenir més dades que ens indiquin si hi ha significació estadística”, ha assegurat Llovet que ha indicat que les dades actuals “són força encoratjadores”.
<strong>Lenvatinib i pembrolizumab, la combinació d’inhibidors de quinases i immunoteràpia</strong>
Els responsables de la recerca han indicat que el lenvatinib és un fàrmac que pertany a la família d’inhibidors de quinases i bloqueja la senyalització cel·lular que indueix la divisió i atura la propagació del càncer. Es tracta d’un medicament ja aprovat per al tractament de pacients amb carcinoma hepatocel·lular avançat, els quals no es poden beneficiar de l’embolització, o bé aquesta ha fallat.
Per la seva banda, el pembrolizumab és un anticòs que ajuda al sistema immunitari a atacar les cèl·lules tumorals i que ja n’ha estat aprovada la utilització als Estats Units.
“Vam escollir aquests dos fàrmacs perquè creiem que la combinació de la immunoteràpia amb un inhibidor de quinases podia prevenir la immunosupressió present en aquest tumors, augmentant així l’activitat antitumoral”, ha assegurat l’investigador. Ha afegit que es va pensar que aquesta combinació també podia prevenir la formació de nous vasos sanguinis en el tumor, la qual cosa augmentaria l’efecte de l’embolització.
La presentació dels resultats d’aquest estudi van protagonitzar la sessió plenària del congrés de l’ESMO, que es va celebrar a la tardor a Barcelona i va reunir més de 30.000 professionals.
Aquest assaig clínic s’ha dut a terme amb el finançament de Eisai i Merk.
