ACN Sabadell – Diversos clients de l’empresa immobiliària Jardí Park de Sabadell han denunciat el seu responsable per presumpte estafa, apropiació indeguda, administració deslleial i defectes de construcció. Segons han denunciat a l’ACN, els afectats han hagut de cobrir incompliments reiterats per part de l’empresa, que en un cas suposen fins a més de 120.000 euros en obres i reparacions de treballs mal fets o inexistents, així com l’import d’unes arres que s’hauria apropiat. En un altre cas hauria afegit a la fulla de despeses serveis no realitzats o compres que havia fet el client. Aquest dijous se celebra una vista per la petició d’embargament de béns previ a la celebració de judici, previst per l’octubre de 2025. L’administrador nega les acusacions.
A dia d’avui són quatre les famílies afectades que han denunciat l’administrador davant del jutge, si bé asseguren que n’hi ha altres de perjudicades que s’han trobat en la mateixa situació que elles però que encara no han presentat querella. Els casos són diferents entre sí, motiu pel qual s’han presentat denúncies per separat. Els afectats assenyalen que tots ells hi ha perdut diners o n’han hagut de posar de la seva butxaca per acabar unes obres no finalitzades o amb acabats dequalitat inferior a l’acordada.
L’administrador, Francesc Prat, ha explicat en una atenció a l’ACN que en cap dels quatre casos s’ha lucrat a títol personal, tot justificant que des de fa tres generacions es dediquen al sector immobiliari a Sabadell, sota la forma Jardí Park i amb tres oficines a la ciutat, o societats com Doing Big Commerce SL, a través de les quals feien les gestions amb els denunciants. Després de la crisi econòmica de finals dels anys 2000, van cercar noves vies de negoci, una de les quals en el sector hoteler, amb la gestió d’una desena d’establiments a Catalunya i Balears.
“Són quatre casos concrets on potser no ens hem entès, la nostra gestió és humil, som honestos”, assegura Prat. Destaca que part del seu negoci se centra en la reforma d’habitatges, amb una vintena d’operacions anuals, però que gestions com les que han fet i que han acabat al jutjat, amb treballs en cases unifamiliars, no les repetiran pels problemes amb què s’han trobat.
L’Ajuntament, per la seva banda, és coneixedor dels casos. Fonts municipals han explicat a l’ACN que properament es reuniran amb els afectats, i donat que es tracta d’un tema que ja està judicialitzat no poden avançar detalls de les dades que puguin tenir al respecte.
<strong>Claus en mà</strong>
La família de la Sandra Espejo va comprar una casa a quatre vents a Castellar del Vallès que es trobava a mig fer, amb el pretext que se l’entregarien claus en mà per 240.000 euros. El contracte incloïa una clàusula de 100 euros a cobrar per cada dia que excedís el termini d’entrega, i un cop formalitzat el contracte i venut el pis on vivia, aviat va veure com les obres no avançaven i que l’administrador demanava més aportacions de diners.
“Seguia pagant, però els treballs no avançaven”, explica Espejo. Els obrers li van dir que l’administrador no els pagava com a motiu per no seguir amb la feina, i un veí la va alertar que hi havia gent visitant la casa com a compradors, motiu pel qual va acabar canviant el pany i posant una alarma. Ensenyar l’habitatge, segons Prat, és habitual per mostrar a altres clients els acabats d’obra que es poden dur a terme en altres projectes.
Espejo va decidir tancar l’aixeta en veure que les obres no avançaven i que les qualitats no s’ajustaven a allò contractat, i Prat va respondre amb una denuncia per impagament de 30.000 euros. L’advocada d’Espejo assegura que en la fulla de despeses que va lliurar Prat hi apareixien conceptes erronis i fins i tot amb material i electrodomèstics que la família havia pagat de la seva butxaca, motiu pel qual va reclamar una correcció: “Tot el que demanàvem justificar desapareixia en el nou llistat i inflaven altres partides”, apunta, cosa que deixava el pressupost en import similar a l’anterior.
L’advocada d’Espejo va presentar una reclamació civil com a resposta a la denúncia de Prat, quantificant el sobrecost que va assumir la família de 60.000 euros, i finalment aquest dijous se celebrarà una vista als jutjats de Sabadell per abordar l’embargament d’aquest import, en què hi declararan altres afectats. El judici s’ha assenyalat per a l’octubre de 2025. Prat assegura que totes les partides estaven ben detallades en el pressupost i que fins i tot va renunciar als beneficis que li corresponien per ajustar l’import: “Hi deixo de guanyar diners”.
<strong>Sense pis i amb el compte embargat</strong>
En Carles Termes i la seva família van decidir vendre el seu pis per mudar-se a una casa al barri de Gràcia de Sabadell, que Prat gestionava per a la seva venda. “Van vendre el meu pis en un mes”, assenyala, tot apuntant que Prat va retenir uns 86.000 euros de la transacció per començar els treballs a la casa. El primer problema el van trobar quan un cop ja venut, Prat els va assegurar que a la nova casa hi havien entrat ocupes: “Ara sabem que quan el vam comprar ja hi eren”, assegura Termes.
El segon va sorgir quan l’entitat que d’entrada els havia assegurat que l’operació per la nova hipoteca podria tirar endavant els la va negar, i això va iniciar un periple per diferents entitats, on cap d’elles els volien concedir el préstec. El tercer va sorgir mesos després, quan Termes va rebre una notificació conforme havia d’abonar els imports amb recàrrec de la llicència d’obres, que segons contracte hauria hagut d’assumir Prat, fet que els fa sospitar que alguna de prèvia l’hauria rebut ell i no hauria fet els tràmits que requeria l’administració pública.
“En el contracte que havíem firmat posava que la llicència la pagava ell, però resulta que ens va fer firmar conforme jo era el titular de la llicència i em reclamaven 10.000 euros com a titular”, lamenta Termes, que relata que li van embargar els comptes. La quarta situació que van viure la van detectar també més tard, donat que inicialment els van donar un contracte per llegir-lo a casa que asseguren que posteriorment Prat va alterar retirant un paràgraf molt concret: “Resulta que si no obteníem la hipoteca, renunciàvem a tots els diners que havíem pagat, quan això no ho firma ni el més ruc, quan ens va llegir ell el contracte aquest paràgraf el va ometre, i nosaltres vam firmar conforme estava com el que ens havia donat ell”.
Prat, però, assegura que Termes sabia que la casa, avui dia tapiada, estava ocupada quan van fer els tràmits, que ell va pagar el 10% de l’import total al constructor, i que al final de tota l’operació fallida va ser el propietari de la casa qui es va quedar amb uns 25.000 euros de les arres. Sobre el contracte, defensa que és possible que el document sobre el que van treballar fos estàndard, i que en el moment de la firma final hi pot haver canvis, però que totes les parts n’estaven al corrent. Termes ha denunciat Prat per estafa i quantifica en 86.000 euros els diners perduts.
<strong>Una conversió aturada</strong>
L’Eduard Gómez i la Pepi del Bas volien vendre la casa de dues plantes i pàrquing que tenien al barri de Ca n’Oriac, i van contractar Prat per fer-ne una divisió horitzontal i segregar els dos pisos com a independents, atorgant-li poders per gestionar, entre d’altres, les cèdules d’habitabilitat corresponents. El primer pis es va vendre amb la cèdula original, però per a la segona calia fer reformes per ajustar-se a llei.
Un comprador ja havia entregat a Prat com a dipositari una suma de 35.000 euros en concepte d’arres penitencials, una garantia per al comprador perquè en cas que no s’entregui el domicili en el temps acordat es retornin aquests diners per duplicat. El termini va vèncer i, segons els demandants, Prat va justificar que havia invertit els diners de les arres en els treballs fets per condicionar l’edifici.
Fonts de la seva representació legal han detallat a l’ACN que Prat només podia actuar com a dipositari, i que com que no es va poder entregar el pis al comprador, estava obligat a retornar els diners que havia lliurat com a garantia de compra. “Hem estat nosaltres qui hem hagut d’assumir les arres que aquest comprador va lliurar, uns 35.000 euros”, explica Pepi del Bas, import al qual hi cal sumar 15.000 més de penalització en lloc dels 35.000 de més que haurien d’haver estat després d’abordar la situació amb el comprador.
Els demandants han enviat dos burofax sense resposta, i expliquen que han hagut de fer la feina que ha quedat penjada: “Hem hagut de contractar un arquitecte i demanar els permisos d’obres nosaltres, tot el que per contracte havia de fer ell”, lamenta l’afectada. Prat atribueix la situació a un “problema burocràtic” aliè a la seva voluntat, i assegura que despeses com la divisió dels dos immobles la va assumir ell, mentre defensa que podia fer servir les arres per a pagar les obres necessàries. Per tot plegat, l’han denunciat per estafa, apropiació indeguda i administració deslleial.
<strong>Una casa a mig fer</strong>
Jordi Alba va contractar Prat per aixecar una casa en un solar del barri sabadellenc de Sol i Padrís que donava per dos habitatges. “Vam donar 60.000 euros d’entrada però els treballs avançaven a ritme de tortuga, perquè amb els nostres diners aixecaven la nostra casa i la del costat, que encara no tenia comprador”, relata Alba. Els industrials, a més, li van traslladar en més d’una ocasió que no cobraven i els punxaven a ells perquè reclamessin a Prat que els pagués per seguir treballant.
Com a mesura de pressió, li van canviar el pany a Alba, i va haver d’assumir pel seu compte part de l’obra, com la piscina, entrant la maquinària per la casa del costat. L’afectat va demanar fer un peritatge per validar, un cop es trobaven en el tram final de la construcció, aquelles coses que no encaixaven amb el projecte, i van trobar desajustos en el gruix del sostre, els aïllaments o el model de parquet.
Quan van comunicar a Prat que deixarien de treballar amb ell, els van emetre una certificació tècnica posant-hi elements que encara no hi eren, amb un 97% finalitzat que no era real: “Podem justificar que els hem pagat nosaltres amb factures posteriors a cessar-los”, assegura. Prat admet problemes amb el contractista, però defensa que la família està vivint a la casa que van acordar, i que si van poder avançar els treballs a través de la casa adjacent va ser per la seva permissivitat.
Per tot plegat, han denunciat Prat per defectes de construcció, amb greuges com mals acabats al jardí per salvar el desnivell que s’hauria d’haver solucionat abans de construir la casa, parquets aixecats, electrodomèstics que no s’adeqüen a allò acordat o la mala execució de les parets, teulades i façana. Calculen que els perjudicis econòmics superen els 129.000 euros, al marge dels personals, donat que van haver d’agafar la baixa per ansietat, uns danys morals pels quals també reclamen uns 8.000 euros.
