ACN Brussel·les / Barcelona – Reforçar les capacitats de defensa i millorar la seguretat a la Unió Europea ha passat a ser una de les noves prioritats de la presidenta de la Comissió Europea, Ursula Von der Leyen. La invasió russa a Ucraïna ha fet saltar les alarmes al club comunitari, que veu en l’atac una amenaça als valors democràtics europeus. La necessitat d’actuar no es posa en dubte, però tant estats com grups polítics es mantenen dividits en les formes. Des de Brussel·les es plantegen majors esforços col·lectius, però capitals com Berlín o La Haia qüestionen fórmules com els préstecs conjunts. Per altra banda, els grups a l’Eurocambra xoquen en el discurs, amb alguns apostant per un reforç de la indústria armamentista i altres per una actitud més diplomàtica.
“Els europeus hem d’estar en guàrdia”, va dir Von der Leyen en el seu discurs davant el Parlament Europeu, just abans d’obtenir el suport de la cambra per a un segon mandat. L’alemanya va prometre “blindar” la seguretat de la Unió Europea amb un escut aeri i més fons per a defensa i, tot i que va assegurar que mantindrà la cooperació amb l’OTAN, va manifestar el seu desig de reforçar el paper de la UE en defensa amb un nou comissari específicament encarregat d’aquesta cartera i amb més inversions en el sector armamentista europeu.
La situació és realment urgent, segons els experts. “La Unió Europea ha de fer front a diverses amenaces considerables”, apunta l’analista del ‘think tank’ European Policy Center, Juraj Majcin, en declaracions a l’ACN. Per aquest acadèmic, Rússia és l’amenaça més evident i la més important per a la Unió, tant pel que respecte al front ucraïnès com pel que fa referència a atacs híbrids que comprometen àmbits com les infraestructures o la ciberseguretat.
Però la cosa no acaba aquí. Majcin també menciona la situació a l’Orient Pròxim i el pes a nivell geopolític de la Xina. “Els estats membres han de demostrar al món que es prenen les coses seriosament; […] si no, corren el risc de patir un retrocés”, apunta.
<strong>Visions discordants a l’Eurocambra</strong>
Des de l’inici de la invasió russa, el Parlament Europeu ha tirat endavant nombroses resolucions expressant un suport unívoc i incondicional a Ucraïna, exigint sancions més severes contra el Kremlin i condemnant la manca d’ajuda militar per part d’alguns estats membres a Kíiv. No obstant això, les diferències entre les formacions proeuropees existeixen.
Entre les formacions conservadores, l’aposta passa per garantir la seguretat incrementar la despesa en defensa i seguretat. “Si volem preservar la nostra llibertat, el nostre model de vida i la nostra democràcia, necessitem la defensa”, assenyala l’eurodiputat del Partit Popular i membre del subcomitè de Seguretat i Defensa de l’Eurocambra. Pel dirigent popular, les societats més avançades “són aquelles que interioritzen aquesta necessitat [reforçar la seguretat], i els europeus hem de ser conscients d’això”, argumenta.
En aquest sentit, sosté que la Unió Europea ha de saber actuar de forma conjunta per ser “un actor global” en el camp de la seguretat i que no es depengui exclusivament del paraigua dels Estats Units. “Hem de conformar el nou ordre internacional exportant seguretat”, reivindica.
Dins el que serien els grups proeuropeus, a l’altra banda hi ha l’opinió de l’Esquerra i diversos eurodiputats dels Verds, preocupats pel discurs que la nova Comissió Europea està adoptant. “Nosaltres estem a favor de mancomunar, també en temes de defensa, […] però no estem d’acord que això s’utilitzi per ampliar el pressupost en polítiques de defensa, militars i en la indústria armamentista”, indica l’eurodiputada d’ERC, Diana Riba.
Per la dirigent republicana, cal posar el focus en la resolució del conflicte a Ucraïna a través d’una taula de diàleg entre les dues parts i deixar de posar “més armes” que l’únic que aconsegueixen és “elevar la xifra de morts cada dia que passa”.
<strong>Divisió entre els estats</strong>
Si bé la guerra a Ucraïna ha augmentat l’apetit per una integració més gran del sector i més finançament comú a les companyies armamentistes, les divisions sobre com reaccionar davant el conflicte entre els estats membres són més que evidents. En el camp de l’endeutament col·lectiu, països com Alemanya o els Països Baixos encara es mostren reticents a aquesta idea malgrat posar-se en pràctica en moments com la crisi de la covid-19.
Al mateix temps, l’expert de l’European Policy Center, Juraj Majcin, recorda que la situació fiscal en una part important del bloc “no és la millor”. Amb les noves regles fiscals aprovades i d’aquí poc en marxa, l’acadèmic vaticina una “reconfiguració” del pressupost de la Unió que podria comprometre altres partides com ara la política agrària comuna (PAC) o els fons de cohesió.
En paral·lel, cal destacar l’auge de l’extrema dreta, que pot influir notablement en les coalicions de govern. En una entrevista a l’ACN des del Cidob que en el marc del projecte SHAPEDEM-EU, la professora de Ciències Polítiques de la Universitat Justus Liebig (Alemanya), Andrea Gawrich, pronostica un escenari “dinàmic” en funció de quins partits controlin les capitals del bloc europeu.
En aquest sentit, ressalta els bons resultats electorals de formacions d’ultradreta en diversos lands alemanys, o més recentment a Àustria. Segons ella, hi ha una “certa fatiga” per la guerra a Ucraïna i els partits populistes d’extrema dreta favorables a negociar amb Rússia estan obtenint més suport electoral.
Gawrich, a més, veu “normal” que els països del sud d’Europa tinguin una percepció diferent sobre l’amenaça russa, però avisa que en estats més pròxims geogràficament com Alemanya també hi ha “divisió” interna sobre l’estratègia envers Moscou i la despesa en defensa.
<strong>Figura del nou comissari de Defensa</strong>
Una de les proves més evident que Von der Leyen situa la defensa com una de les seves prioritats és el nomenament d’un comissari de Defensa dins el seu executiu, un càrrec que ha assignat al dirigent lituà Andrius Kubilius. Fent tàndem amb l’estoniana Kaja Kallas com a alta representant per a la política exterior de la Unió, els experts veuen aquesta elecció com “un senyal clar que la Comissió Europea es pren seriosament la seguretat” i, al mateix temps, un missatge de “confiança” cap als països de l’est.
Malgrat tot, les competències en defensa corresponen als estats. “El nou comissari no liderarà exèrcit ni decidirà operacions, […] però pot assegurar que els països treballen de forma més integrada i eficient per al benefici com”, indica Majcin. Tot i la voluntat de Von der Leyen, l’acadèmica Gawrich no espera “canvis enormes” en la política de defensa de la Unió perquè opina que “no hi haurà consens” entre els estats membres.
Des del Parlament Europeu, grups com els populars veuen amb bons ulls i fins i tot consideren “necessària i convenient” aquesta nova figura, mentre que des de formacions com els Verds, eurodiputats com Diana Riba esperen que el comissari es dediqui a “impulsar la pau” i posar fi a conflictes “a través del diàleg” en comptes de “més despesa” al sector militar. “Jo li canviaria el nom de la cartera, l’anomenaria de pau i cooperació”, argumenta.
<strong>Rutte al capdavant de l’OTAN</strong>
Coincidint amb el canvi de legislatura a les institucions europees, el neerlandès Mark Rutte també ha pres el relleu de Jens Stoltenberg com a nou secretari general de l’OTAN, una organització que des de l’esclat de la guerra a Ucraïna només ha fet que guanyar rellevància.
En aquest sentit, Gawrich veu “continuïtat” en el lideratge de l’OTAN, ja que l’aliança atlàntica al final ha descartat triar un perfil de l’est i una dona per a la secretaria general de l’organització. Tot i això, l’analista no descarta que Rutte tingui “una posició més proeuropea sent un dirigent d’un país membre de la UE”. Les seves qualitats com a polític que ha sobreviscut a “moltes crisis internes” als Països Baixos, el poden ajudar a construir “consens” entre els aliats, sosté
En la mateixa línia s’expressa Majcin, qui veu en l’exprimer ministre neerlandès una figura que coneix bé la Unió Europea i que serà capaç de corregir les “duplicitats” entre l’OTAN i el bloc comunitari en matèria de defensa per reforçar la “complementarietat”.
<strong>Encarant la nova legislatura</strong>
La nova Estratègia Industrial de Defensa Europea (EDIS), presentada el 5 de març de 2024, va detectar com a grans reptes la “fragmentació” del sector i la “dependència” externa. Així, plantejava fomentar la compra conjunta d’equipament militar amb ajudes europees per 1.500 milions d’euros i, alhora, mantenir el suport a llarg termini a Ucraïna.
Tanmateix, un informe del ‘think tank’ del Parlament Europeu avisa que els experts dubten que aquesta inversió sigui suficient. De fet, el comissari d’Indústria sortint, el francès Thierry Breton, va defensar la creació d’un fons europeu de defensa de 100.000 milions d’euros.
Independentment de la inversió que calgui, diversEs veus assenyalen l’escenari actual com un punt d’inflexió. “Europa es juga en els pròxims anys el ser o no ser; si vol ser un actor internacional, ha de tenir una veu única en política internacional i una aspiració conjunta en temes de seguretat i defensa”, resumeix l’eurodiputat Nicolás Pascual.
De la mateixa manera, Majcin ressalta que la Unió ha sabut fer “molt bona feina” des de l’esclat de la guerra d’Ucraïna, però considera que s’està perdent l’embranzida inicial, i confia que no s’hagi de produir una nova crisi perquè Brussel·les actuï de forma decidida.
