ACN Barcelona – L’Estació de França ha tancat el 2024 com un dels millors anys com a plató amb el rodatge d’una dotzena de pel·lícules, sèries, programes de televisió i anuncis tant pel mercat espanyol com per a la resta del món. Durant els darrers anys i sota estrictes acords de confidencialitat, hi han rodat estrelles mundials com Kate Blanchet per a Armani o David Beckham per a Adidas i també ha estat l’escenari escollit per anuncis de grans tecnològiques com Google, Apple, Microsoft i Xiaomi. El localitzador d’escenaris Lluís Botella explica a l’ACN que entre els atractius de l’Estació de França hi ha l’espai arquitectònic i la “disposició” dels responsables de la infraestructura perquè les filmacions siguin compatible amb l’activitat ferroviària.
Situada a l’Avinguda Marquès de l’Argentera i reconeguda com un dels màxims exponents de l’arquitectura de ferro modernista, l’Estació de França es va inaugurar el 1929 amb motiu de l’Exposició Internacional i va ser remodelada el 1992 amb motiu dels Jocs Olímpics. Des d’aleshores, l’estació va anar perdent pes a la xarxa ferroviària tot i que encara hi passen uns 5.600 viatgers diaris -d’acord amb les darreres dades disponibles corresponents al 2023- perquè és capçalera per als trens Regionals cap a les comarques de Lleida i de Tarragona així com de l’R2sud fins a Sant Vicenç de Calders.
Compaginar els rodatges sense afectar la circulació ferroviària és un dels reptes de les productores i Adif, sobretot si l’activitat es concentra a les andanes -on hi conviuen els trens i les catenàries amb els equips audiovisuals- o l’argument inclou la participació d’un tren, que es lloga a Renfe. A més, l’Estació de França és Bé Cultural d’Interès Local i per contracte s’exigeix la màxima cura per no malmetre res de les instal·lacions.
En total, aquest any l’Estació de França ha acollit una dotzena de rodatges -el 75% del total en instal·lacions d’Adif a Catalunya- per a productores americanes, japoneses, coreanes, britàniques, franceses, alemanyes italianes i espanyoles. Per al portaveu de la Delegació de Comunicació d’Adif, Dani Martínez, es tracta d’una “estació puntera” a l’Estat mentre que el localitzador d’escenaris Lluís Botella va més enllà i assegura que és un espai “únic” arreu del món.
Botella està en contacte amb directors espanyols i estrangers que li fan arribar les ‘stories’ del seu projecte i ell els busca possibles emplaçaments. Segons detalla, entre el primer contacte dels directors i el rodatge de la pel·lícula poden passar mesos, però en els anuncis potser només transcorren un parell de setmanes. Per això, elogia la fluïdesa en les gestions amb els responsables d’Adif. “Nosaltres competim contra tot el món. El fet que hi hagi gent amb molta experiència al càrrec de l’espai, que et doni respostes immediates, i faci possible que puguem venir, és un actiu molt important”, resumeix Botella.
L’Estació de França ha recreat altres estacions, com la del metro de Liverpool o de ciutats dels Estats Units; però també ha simulat ser vestíbuls de museus o hotels, de despatxos d’oficines de Nova York dels anys 70, d’una entitat bancària o, fa uns mesos, un camp de futbol en un anunci per a una casa d’apostes amb motiu de l’Eurocopa.
Aquest 2024, per exemple, també s’hi va enregistrar un capítol del programa ‘El Piano’ de La Sexta; i les sèries italiana d”èxit ‘In Utero’ i alemanya ‘Gute Zeiten Sclechte Zeiten Special’, un anunci de la companyia de cosmètics Roche i un altre d’Apple. En l’àmbit cinematogràfic, s’hi han rodat tres pel·lícules, tot i que encara no n’ha transcendit el nom per motius de confidencialitat.
A més, l’Estació també serveix com a plataforma per a futurs cineastes de l’Escac i altres escoles de mitjans audiovisuals que hi fan les seves pràctiques.
Una altra producció destacada va ser el videoclip de la cançó ‘Empire’ del grup juvenil japonès Snow Man, enregistrat al vestíbul de l’estació i que a finals d’aquest any acumulava més de 55 milions de visualitzacions a Youtube.
Al llarg d’aquests anys, també hi han passat estrelles mundials com David Beckham, que hi va rodar un anunci d’Adidas a principis de la dècada passada, i Kate Blanchet, en una campanya per a Armani (2019). En aquest cas, es pot dir que Blanchet va acabar a l’Estació de França per casualitat ja que el rodatge estava previst inicialment al Port de Barcelona però la pluja va fer canviar de plans a la productora de forma precipitada.
Una altra producció recent (2023) va ser el rodatge de ‘Saben aquell’, que rememora la vida d’Eugenio i va comptar amb onze nominacions als Premis Goya i el guardó al millor intèrpret masculí per a l’actor David Verdaguer.
De fet, aquest 2024 ha estat el millor any quant a rodatges juntament al 2019. Pel mig, la pandèmia “ho va paralitzar tot” i va suposar “un punt i a part”, recorda el portaveu de la Delegació de Comunicació d’Adif a Catalunya. Tampoc va ajudar la vaga de guionistes als Estats Units, que va frenar l’arribada de produccions nord-americanes i de l’àmbit anglosaxó en general.
<strong>La importància de ser ‘friendly shooting'</strong>
El localitzador d’escenaris Lluís Botella destaca la importància de ser un emplaçament ‘friendly shooting’ per les facilitats als directors de les produccions audiovisuals a l’hora de fer els rodatges. “Abans de preguntar-te les condicions, les dificultats, els detalls o el cost, ells et pregunten: “Aquest lloc és friendly shooting o ens fotrem un tir al peu?” Perquè aquí ningú vol patir”, comenta Botella, que té molt clar que l’activitat principal de l’estació és la ferroviària.
El localitzador d’escenaris apunta que un rodatge audiovisual implica les hores equivalents a una jornada laboral, tot i que el normal és que s’allarguin 12 o 15 hores.
La demanda per part d’anunciants i cineastes per utilitzar les instal·lacions ha portat en alguna ocasió a buscar “solucions imaginatives” ja que han coincidit dos rodatges diferents, tal com va passar el 2015.
<strong>Tarifes públiques però contractes confidencials</strong>
Durant aquest 2024, rodar un anunci destinat al mercat internacional a l’Estació de França ha reportat a Adif ingressos de fins als 11.565 euros per un dia, si es tractava de rodatges amb difusió internacional a dos països o més. En el cas que l’equip hi destinés mitja jornada, la tarifa establerta ha sigut de 6.210 euros o 1.755 euros per una hora.
Si es tracta de publicitat comercial destinada al mercat nacional (un sol país), la tarifa ha baixat fins als 7.710 euros per dia; si eren pel·lícules, programes de televisió corporatius o videoclips, entre d’altres, suposava 5.460 euros i en cas de curtmetratges 3.900 euros cada dia.
En format fotografia, si es destinava a publicitat comercial Adif ingressa 5.940 euros per a un rodatge d’entre 9 i 12 hores i si no es destina a finalitats publicitàries el preu es reduïa als 3.600 euros. A tots aquests preus, cal sumar-hi les despeses de personal per obrir les estacions, o el lloguer de material o subministraments d’aigua i electricitat, entre d’altres.
Tot i que aquestes tarifes són públiques, els contractes que es tanquen amb les productores són confidencials, tant pel que fa a quin tipus de rodatge es tracta com per qui l’estan fent o la resta de despeses associades. Botella insisteix que amb la confidencialitat cal ser “molt seriós” perquè si, per exemple, transcendeix que es rodarà una gran producció a l’Estació de França el projecte pot perillar. “El director et diu que no ve. La sorpresa també és un factor”, afegeix.
