ACN Barcelona – El doctor en biologia, professor i investigador de la Universitat de Barcelona (UB), David Bueno, ha guanyat el 57è Premi Josep Pla amb l’assaig ‘L’art de ser humans’, i l’escriptor argentí Jorge Fernández Díaz, el 81è Premi Nadal amb la novel·la ‘El secreto de Marcial’. L’obra de Bueno, que és expert en neurociència educativa, connecta la ciència amb l’humanisme, i proposa un viatge a través de les arts, la neurociència i l’educació que redefineix la manera de percebre el món i a nosaltres mateixos. Per la seva banda, la novel·la de Fernández Díaz és un relat de ficció familiar. Explica la història d’un escriptor que necessita entendre qui va ser el seu pare anys després de la seva mort. Les dues obres es publicaran el 5 de febrer.
Tots dos han rebut el premi durant la tradicional vetllada literària que se celebra cada 6 de gener a l’Hotel Palace de Barcelona, i que aquest any també ha tingut un moment de record per Ana María Matute, guardonada amb el Premi Nadal l’any 1959, en el centenari del seu naixement.
<strong>Un assaig que busca arribar a la societat</strong>
Bueno ha estat investigador a Oxford i dirigeix des del 2019 la Càtedra de Neuroeducació de la UB. En l’àmbit de la divulgació científica, ha publicat més de vint llibres de divulgació i assaig. A ‘L’art de ser humans’, proposa descobrir com utilitzar la creativitat i el pensament crític per construir una societat més rica, plena i lliure.
El premiat ha assegurat que rebre el guardó ha suposat “un impuls renovat” per continuar treballant en la seva feina. En aquest sentit, ha insistit que a través de la neurociència es pot “millorar” el sistema educatiu, afegint també que és molt important entendre com funciona el cervell. “Per mi això és un reconeixement a la tasca de molts anys, no és un final de res, sinó tot el contrari”, ha afirmat.
De fet, ha opinat que una de les formes d’arribar a la societat és precisament a través de la literatura, ja que els assajos científics els llegeix una minoria. “Tenia la sensació que no arribava on havia d’arribar, que és a la societat, i per això és un assaig de divulgació”, ha dit, “està destinat a qualsevol persona interessada a entendre com el cervell processa les arts i perquè considero que no hauríem de tenir una separació entre ciències i arts, en l’àmbit educatiu, que ens fa més mal que bé”.
El guardonat també ha revelat que la seva passió per la literatura va néixer d’uns jocs florals, quan ell tenia 14 anys, i un professor el va encoratjar a escriure. “La capacitat de raonar, de ser creatius, de ser crítics i de fer abstracció. Això és justament el que potencien les arts”, ha afegit, “la ciència ens permet conèixer el món, la filosofia humanitzar-lo i les arts representar-lo”. Finalment, ha assegurat que mentre no es deixi de parlar el llenguatge de les arts, hi haurà esperança.
El Premi Josep Pla ha rebut en aquesta edició un total de 40 obres provinents de tot l’àmbit lingüístic catalanoparlant. La dotació econòmica del premi és de 10.000 euros. El jurat del premi està format per Laia Aguilar, Montse Barderi, Jaume Clotet, Manuel Forcano i Glòria Gasch.
<strong>La relació amb un pare que no sabia comunicar</strong>
Per la seva banda, el 81è Premi Nadal ha recaigut en l’escriptor argentí Jorge Fernández Díaz per la seva novel·la ‘El secreto de Marcial’. Amb aquesta obra, Fernández Díaz torna a l’univers del relat de ficció familiar després que el 2003 publiqués ‘Mama’. Ara, explica la història d’un escriptor que necessita entendre qui va ser el seu pare, Marcial Fernández, anys després de la seva mort.
L’argentí ha explicat que el seu pare pertanyia a una generació d’homes que “no podien comunicar-se amb els seus fills” i que les úniques eines que va trobar per fer-ho van ser les pel·lícules de Hollywood, en aquella època en blanc i negre. “Era la manera que tenia d’ensenyar-me coses, com si fos una mena d’educació sentimental”, ha reconegut, “i va fer sempre d’una forma molt enigmàtica i misteriosa, com si tingués una segona vida que la resta no podíem desxifrar”.
Fernández Díaz ha explicat que la relació amb el seu progenitor va ser molt convulsa i que, fins i tot, van estar diversos anys sense parlar-se. També que el seu pare no va veure amb bons ulls que decidís fer-se escriptor, perquè relacionava la professió amb una certa “vagància”. “És increïble que em donés per perdut quan li vaig dir que em volia dedicar a la literatura i que ara, després d’aquest irònic gir de guió el meu pare torni a Espanya”, ha conclòs.
Per això, creu que la novel·la retrata no només la seva relació personal, sinó la d’altres pares i fills, que també van tenir “conflictes, malentesos i dolors”. Un altre dels temes principals de la trama posa el focus en un moment històric molt concret, ja que la novel·la transcorre a camí entre Astúries i Buenos Aires entre la segona meitat del segle XX i l’actualitat, i vol ser un homenatge als migrants espanyols i a les vivències que van forjar la seva personalitat.
També reconeix que hi ha una certa influència directa que beu del seu vessant periodístic. “Les novel·les es creen amb les frustracions i les coses que explico no les hauria pogut explicar sense les eines del periodisme”, ha reconegut, “després de 45 anys de periodista i 55 d’escriptor no sé què hi ha de cadascun, ser reporter m’atorga una mirada sobre la vida, però no em treu la tendresa”.
En la 81a edició del Premi Nadal s’hi ha presentat un total de 769 obres, procedents d’Espanya i de tot el món. El premi està dotat amb 30.000 euros. El jurat l’han format Inés Martín Rodrigo, Care Santos, Lorenzo Silva, Andrés Trapiello i Emili Rosales.
