ACN Brussel·les – La reunió dels líders europeus celebrada aquest dijous a Brussel·les -i la primera dirigida pel president del Consell Europeu, António Costa- ha conclòs amb un missatge de suport unívoc a Ucraïna. “No hi ha temps per especular en futurs escenaris; ara és el moment de reforçar Ucraïna per preparar-la per a tots els escenaris”, ha subratllat Costa en la roda de premsa posterior a la reunió dels 27, on també ha participat el president ucraïnès, Volodímir Zelenski. Per la seva banda, el primer ministre hongarès, Viktor Orbán -que a partir de l’1 de gener entregarà el relleu de la presidència rotatòria del Consell a Polònia- s’ha acomiadat del seu mandat defensant la seva reunió amb Vladímir Putin davant la “manca de consens” a la Unió.
Pel també exprimer ministre portuguès, tan sols Ucraïna “té legitimitat per definir què vol dir la pau” i per determinar “quines són les condicions que s’han de donar” per poder iniciar converses de pau.
En la mateixa línia, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula Von der Leyen, ha assenyalat en la mateixa roda de premsa que l’any 2025 serà “un any decisiu” per a Ucraïna, més tenint en compte l’arribada al gener de Donald Trump a la presidència dels Estats Units, qui va prometre que posaria fi el conflicte en 24 hores. Sense entrar a valorar les paraules del magnat nord-americà, la dirigent alemanya ha indicat que Putin està “redoblant esforços” per guanyar terreny a Ucraïna i que, sota aquest escenari, donar suport a Kíiv és “un imperatiu moral”.
<strong>Conclusions sobre Ucraïna</strong>
En el document de conclusions, els líders europeus han refermat un cop més el seu suport a Ucraïna i han reiterat que cap negociació sobre el futur del país es pot emprendre sense la mateixa Ucraïna. Al mateix temps, i amb l’objectiu de facilitar que Kíiv es pugui defensar contra l’agressió russa, el Consell Europeu ha fet una crida a intensificar “de forma urgent” els esforços dels estats membres, en particular en l’entrega de defenses aèries, munició i míssils, així com oferir entrenament i equipament a les brigades ucraïneses.
Justament el president ucraïnès, Volodímir Zelenski -que aquest dimecres i dijous ha mantingut trobades a Brussel·les amb líders europeus i de l’OTAN- ha reconegut en una roda de premsa a primera hora del matí que la situació en alguns fronts és complicada i ha reclamat més suport per part dels socis europeus. “Tenim algunes brigades molt fortes, però altres inequipades”, ha lamentat, al mateix temps que ha demanat més armament i més formació per al seu exèrcit.
En el marc de la invasió russa, el Consell Europeu ha tornat a condemnar “durament” els atacs deliberats de Moscou contra el sistema energètic ucraïnès a les portes de l’hivern. És per això que els líders han animat els estats membres -especialment els països veïns d’Ucraïna- a exportar electricitat a Ucraïna i a accelerar la interconnexió dels seus sistemes d’energia.
En aquest context, han celebrat l’adopció del quinzè paquet de sancions -centrat a evitar l’elusió de sancions i a restringir l’activitat dels vaixells que faciliten les exportacions de petroli rus- l’aportació en ajudes en forma de préstec per part de la Comissió Europea per 18.100 milions d’euros, una contribució acordada en el marc del G7 i on els Estats Units aportaran la mateixa quantitat.
<strong>Les reivindicacions d’Orbán</strong>
La roda de premsa posterior a la reunió també ha comptat amb la presència d’Orbán, en representació de la presidència rotatòria del Consell. En la que ha estat la seva darrera cimera ocupant la presidència de la institució, el líder hongarès, ha reivindicat la seva autodenominada “missió de pau” que va emprendre a principis de juliol.
En l’espai d’uns pocs dies, Orbán va veure’s presencialment amb Zelenski, Vladímir Putin, el president xinès Xi Jinping i el mateix Donald Trump. Els seus viatges van aixecar fortes crítiques entre els principals dirigents de la Unió, els quals li retreien que no podia expressar-se en nom dels 27. Sobre aquesta qüestió, el primer ministre hongarès ha criticat la “manca de consens” a la Unió -malgrat ser ell un dels grans obstacles per arribar a consensos- i ha argumentat que es va veure obligat a recórrer a la “diplomàcia bilateral”.
En aquest sentit, també ha volgut reivindicar la proposta d’alto el foc que ha posat sobre la taula perquè Rússia i Ucraïna deixin de banda les hostilitats durant els dies de Nadal. La idea ha estat rebutjada de forma contundent per Zelenski, qui s’ha referit a la proposta com un simple moviment de “relacions públiques” i ha afegit que les tropes ucraïneses no comparteixen “l’estat d’ànim nadalenc” que Orbán vol transmetre.
<strong>La Unió Europea al món</strong>
Un altre dels punts en l’agenda de la cimera era una discussió entre líders sobre el paper que ha d’adoptar la Unió Europea al món. En les conclusions finals aquest punt ocupa amb prou feines dues línies que indiquen el següent: “El Consell Europeu ha mantingut un debat estratègic sobre el compromís global de la Unió i les seves prioritats en el context geopolític actual”.
Malgrat tot, en la roda de premsa Costa ha aprofundit en aquesta idea, reivindicant que la Unió Europea ha de deixar enrere la “simplificació” en la definició de conceptes com el ‘Sud Global’ i tenir en compte que les realitats dels territoris és “molt més plural”. “Això vol dir que la Unió Europea ha de reforçar les relacions amb països tercers a tot el món basades en prioritats compartides, com el reforç de les organitzacions multilaterals, protegir la llei internacional, lluitar contra el canvi climàtic, preservar els oceans o reduir la pobresa”, ha sostingut.
En el mateix sentit, Costa també ha apuntat que els 27 han refermat la idea que els Estats Units han de ser “un dels socis més pròxims” del club comunitari -amb qui s’ha de treballar “de forma pragmàtica”; ha dit- juntament amb el Regne Unit.
El breu redactat sobre aquest punt en les conclusions, però, és un clar exemple del que vol aconseguir el nou president del Consell Europeu, António Costa, qui a diferència del seu predecessor -el belga Charles Michel- pretén que les cimeres europees siguin més aviat un fòrum de debat i que els líders no s’hagin de centrar tant a adoptar unes conclusions conjuntes. Precisament en anteriors ocasions, l’imperatiu d’adoptar un text conjunt ha provocat que converses sobre certs temes s’hagin allargat i, a vegades, que s’hagin adoptat fórmules innovadores per comptar amb el suport dels 27.
També en aquesta línia, el Consell Europeu ha debatut breument sobre l’informe sobre preparació elaborat per l’expresident finlandès, Sauli Niinistö, remarcant que cal “una major coordinació en la preparació militar i civil” davant possibles crisis.
<strong>Migració</strong>
En l’apartat sobre migració, els líders europeus donen la benvinguda a la intenció de la Comissió Europea de presentar una nova proposta durant el primer trimestre de 2025 per accelerar les deportacions de migrants, tal com va assenyalar Von der Leyen aquesta mateixa setmana.
En el document, el Consell Europeu parla d’introduir “noves fórmules” en línia amb el dret internacional i de la Unió per “facilitar, incrementar i accelerar” els retorns. Alhora, remarquen la importància d’acotar la definició de “països d’origen segurs”, lluitar contra la “instrumentalització” de la migració i crear rutes migratòries “legals i segures”.
Aprofitant la presència dels líders europeus a Brussel·les i com va succeir en l’anterior cimera de l’octubre, la primera ministra italiana, Giorgia Meloni, ha impulsat una nova reunió al marge del Consell Europeu per debatre sobre la posada en marxa de centres de deportació a països tercers i “solucions innovadores” per fer front a la migració il·legal. En la trobada han participat un total d’onze països -entre ells Dinamarca, Hongria, Polònia o els Països Baixos- i la mateixa Von der Leyen.
<strong>Pròxim Orient</strong>
Quan ja fa gairebé dues setmanes que els rebels sirians van prendre Damasc i el fins llavors president, Bashar Al-Assad, abandonés el país, els líders europeus també han mantingut una discussió sobre la situació al Pròxim Orient, sense entrar en detalls sobre qüestions polèmiques vinculades la migració.
Després d’unes setmanes en què una majoria d’estats europeus han paralitzat els processos en les sol·licituds d’asil dels ciutadans sirians, el Consell Europeu es limiten a assenyalar que la situació a Síria presenta “una oportunitat històrica” per “reunificar i reconstruir” el país d’acord amb els principis de l’Organització de les Nacions Unides (ONU). Pels dirigents, aquests han de respectar la independència del país, la sobirania i la integritat territorial, el respecte per als drets humans, la protecció dels civils i la provisió de serveis públics.
L’única frase que fa referència a la qüestió migratòria diu el següent: “Fem una crida a totes les parts […] a garantir un retorn segur, voluntari i digne dels refugiats sirians”.
Pel que fa a la resta de temes vinculats al Pròxim Orient, els 27 líders celebren l’alto el foc acordat entre Israel i el Líban el novembre passat -tot i que urgeixen a les parts a implementar-lo tal com es va definir-, remarquen el rol “essencial” de l’Agència de l’ONU per als Refugiats Palestins (UNRWA) i reitera la necessitat d’arribar a un alto el foc a Gaza, l’alliberament de tots els ostatges, la millora dels banals per facilitar la distribució d’ajuda humanitària i el cessament de les hostilitats entre Israel i Palestina.
<strong>Altres temes</strong>
A banda dels temes que més han marcat l’actualitat dels últims dies, les conclusions també posen de manifest la “seriosa preocupació” que desperta entre els 27 la situació a Geòrgia, condemnen la campanya “d’atacs híbrids” impulsada des de Rússia contra la Unió Europea i reiteren la seva preocupació en relació amb el context polític de Veneçuela.
En la nota positiva, el Consell Europeu felicita les autoritats de Moldàvia per “l’èxit” en el transcurs de les eleccions presidencials i reivindica l’ampliació com “una inversió geoestratègica en pau, seguretat, estabilitat i prosperitat”.
