ACN Brussel·les – L’exconseller i eurodiputat de Junts Toni Comín ha lamentat que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea es “renti les mans” a l’hora de dirimir si la llei orgànica de règim electoral general (LOREG) és incompatible amb el dret europeu pel requisit que estableix de jurar la Constitució per tal de ser reconegut com a eurodiputat electe. En una atenció a l’ACN i TV3, Comín ha reaccionat a la sentència del TJUE d’aquest dijous, que ha desestimat la seva demanda contra l’Eurocambra pels escons de la legislatura 2019-2024, i ha constatat que aquesta no entra “en el fons” de la qüestió. “Mentre no aclareix -si la LOREG és contrària al dret de la UE-, li estem fent un molt mal favor a la democràcia europea”.
“No podem estar satisfets amb aquesta sentència, no esperàvem que desestimés el nostre recurs”, ha expressat Comín en les seves primeres declaracions després que s’hagi fet pública la decisió del tribunal de Luxemburg. “Més que mai era el moment perquè el tribunal sortís a protegir la democràcia europea, i clarament no ho ha fet”, ha assegurat.
Comín ja anunciat aquest dijous a la tarda que demanarà al Tribunal Suprem que presenti una qüestió prejudicial davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea sobre l’obligació de jurar la Constitució per tal de ser reconeguts com a eurodiputats de ple dret. La petició es farà en el marc del recurs que el de Junts va presentar al TS per la negativa de la Junta Electoral Central a incloure’l en la llista definitiva d’eurodiputats per la legislatura 2024-2029.
Segons ha detallat l’exconseller, la petició al Suprem es farà un cop la Junta Electoral Central (JEC) hagi comunicat al Suprem tota la informació relativa a la negativa d’incloure’l en la llista d’eurodiputats enviada al Parlament Europeu pel mandat 2024-2029.
“Sempre estem preparats per tots els escenaris, el que és veritat és que veient l’opinió de l’advocat general, el pronòstic que fèiem era que la sentència no fos desestimatòria, sinó que fos estimatòria, per tant, no podem estar contents”, ha admès. Tanmateix, ha assegurat que és la mateixa sentència la que “indica” el camí a seguir pels de Junts a partir d’ara, que és que els tribunals espanyols presentin una prejudicial al TJUE per dirimir si la llei electoral espanyola “contravé” el dret europeu. “Entenem que aquesta prejudicial és perceptiva i que, per tant, es farà”, ha apuntat, alhora que ha afegit que el Suprem “està obligat” a presentar-la “si una de les parts ho demana i ho fonamenta”.
En aquesta línia, ha recordat que la sentència també obre la porta a què la Comissió Europea engegui un procediment per incompliment contra Espanya i porti l’Estat als tribunals de la UE si l’executiu comunitari considerés que està vulnerant el dret de la UE exigint als eurodiputats electes que jurin la Constitució.
Comín ha titllat “d’atemptat contra la democràcia” que la LOREG obligui els eurodiputats a prometre la Constitució espanyola. “Si de cas que ens obligui a jurar la Constitució europea”, ha sentenciat. Per l’exconseller, el TJUE “no ha volgut responsabilitzar” l’expresident del Parlament Europeu Antonio Tajani per la seva negativa a reconèixer Puigdemont i Comín com a eurodiputats i, segons ha dit, la sentència “obre la porta a què el TJUE pugui condemnar l’estat espanyol perquè la llei electoral és contrària al dret europeu”.
“El tribunal ha decidit no entrar en el fons de la qüestió i mentre no ho aclareix i -si el requisit de jurar la Constitució és incompatible amb el dret europeu- li fem un molt mal favor a la democràcia europea”.
Pel que fa a les cautelars que Comín ha presentat davant el Tribunal General de la Unió Europea, de primera instància, per la negativa de l’actual presidenta de l’Eurocambra Roberta Metsola a reconèixer-lo com a eurodiputat per la legislatura 2024-2029, el de Junts ha admès que, tenint en compte la sentència d’aquest dijous, el pronòstic no és bo.
Tanmateix, en un comunicat difós hores després de la publicació de la decisió del TJUE, Comín ja ha anunciat que en cas que el Suprem accepti presentar una qüestió prejudicial davant el TJUE, presentarà una nova demanda de mesures cautelars davant el tribunal de Luxemburg.
<strong>El rebuig del cas contra l’Eurocambra</strong>
El TJUE ha desestimat aquest dijous la demanda de l’expresident català Carles Puigdemont i l’exconseller Toni Comín contra la negativa del Parlament Europeu a acceptar-los com a eurodiputats des de l’inici de la legislatura 2019-2024 perquè Espanya no els va incloure en la llista definitiva d’eurodiputats. Segons el TJUE, l’Eurocambra no té marge per qüestionar la llista, encara que aquesta exclogui membres que sí que apareixien a la llista dels proclamats com a electes en les eleccions, però que no van jurar la Constitució com exigeix la legislació espanyola.
D’aquesta manera, el TJUE ha evitat entrar al fons de la qüestió -si el requisit de jurar la Constitució és compatible amb el dret de la UE- i ha deixat a l’aire l’entrada de Comín a l’Eurocambra, que també li ha negat l’entrada aquesta legislatura seguint el mateix criteri.
Amb tot, l’alt tribunal amb seu a Luxemburg indica que els tribunals espanyols tenen la competència exclusiva per controlar “l’exactitud” de la llista d’acord amb el dret de la UE i que, si hi ha una petició de prejudicials a Luxemburg, llavors el TJUE sí que es pronunciarà sobre el cas en última instància. També apunta a la possibilitat que la Comissió Europea obri un procediment d’infracció contra Espanya i porti l’Estat als tribunals de la UE si l’executiu comunitari considerés que està vulnerant el dret de la UE exigint als eurodiputats electes que jurin la Constitució.
