ACN Tarragona – La secció segona de l’Audiència Provincial de Tarragona ha començat aquest dilluns a jutjar el cas del frau en els exàmens teòrics del permís de conduir al voltant de les autoescoles Roquetes-Temple amb l’anàlisi de les qüestions prèvies. Les defenses han intentat qüestionar la validesa de les diferents investigacions policials i han carregat contra la reobertura de la causa el 2012. Han negat també la relació entre el centre de formació i l’editorial AEOL amb els funcionaris de la DGT també investigats per vendre els exàmens i fer aprovar massivament aspirants xinesos que no coneixien l’idioma. Fiscalia i advocacia de l’Estat demanen per a la parella propietària de les autoescoles penes d’entre tretze i 22 anys de presó.
Una dotzena d’acusats seuen finalment a la banqueta d’un cas que va saltar a la llum pública ja fa dotze anys amb l’entrada policial a la seu de l’autoescola al barri del Temple de Tortosa en el marc d’una investigació que havia començat dos anys abans-. Descartat un possible acord entre les parts, les magistrades de la secció segona de l’Audiència de Tarragona han escolta avui les qüestions prèvies, monopolitzades durant gairebé tot el matí pels advocats defensors i les seves peticions de nul·litat.
Com a última vista per intentar evitar la celebració del judici oral, que s’iniciaria amb les testificals dilluns vinent segons el calendari previst, han qüestionat les afirmacions contingudes en els informes dels Mossos d’Esquadra i la policia espanyola, especialment, a l’hora de reobrir el cas l’any 2012 després d’un intent inicial d’arxivament provisional.
L’advocat del propietari de l’autoescola encausat ha insistit particularment sobre aquest aspecte. Ha considerat que no hi havia cap fet nou que justifiqués la reobertura. Ha dit que no es va comprovar adequadament si els aspirants xinesos responien el mateix exàmens i que la reobertura del cas va servir per ordenar escoltes i diligències d’investigació secretes que, segons ha assegurat, van vulnerar “el dret de defensa i tutela judicial efectiva”.
També l’advocat que representa la copropietària de l’autoescola i la resta dels familiars acusats -entre els quals un dels fills, per al qual Fiscalia demana 13 anys de presó-, ha arribat a qualificar com a “prova de l’escarni” del desenvolupament de les investigacions policials, les intervencions telefòniques i la investigació patrimonial com a “prova de l’escarni”.
Ha assegurat que cap funcionari va facilitar-los els exàmens, que no existia contacte entre l’autoescola i els encarregats de la DGT ni pagament demostrat per aquests continguts, ni que els examinadors van donar privilegis als aspirants xinesos que enviava a examen el centre. El defensor del treballador de l’autoescola encarregat de preparar els exàmens teòrics, ha insistit que la interlocutòria no parla de “suborns” i ha raonat que es va introduir “dos funcionaris en l’equació” per continuar la causa, que considera “jutjada” amb l’arxivament provisional i basada en “conjectures”.
La defensa de l’editorial valenciana AEOL, a qui s’atribueix suposadament haver obtingut els exàmens dels funcionaris de la DGT acusats i a l’autoescola Roquetes-Temple, ha argumentat que no tenia sentit haver fet rics el centre de formació i ha negat que no van vendre’ls les proves. Han adduït, fins i tot, que els models d’examen es renoven de forma poc freqüent, fet que convertiria en més fàcil el procés de superar-los.
<strong>”Frustració catedralícia”</strong>
La fiscal del cas ha rebutjat de forma contundent aquests arguments i ha acusat les defenses d’estendre’s amb arguments que representarien la seva “frustració catedralícia”. Ha defensat la necessitat de les escoltes telefòniques i escorcolls perquè la investigació obtingués resultats. “Eren necessaris, proporcionats i suficients”, ha remarcat, com a única via per poder “valorar quants alumnes havia, l’única forma d’obtenir exàmens i els models que s’usaven”.
Ha relatat com els Mossos van personar-se d’incògnit en diferents dies d’examen per poder comprovar el funcionament intern de les proves sense que els acusats en fossin coneixedors. També com el vídeo que va aportar un detectiu privat va permetre conèixer el funcionament dels cursos a l’autoescola tortosina i com la policia espanyola, a partir del coneixement de casos similars, va arribar a trobar i investigar l’empresa AEOL. La declaració de la llavors delegada de la DGT a Tarragona, que va detectar pràctiques preocupants en el funcionament dels exàmens, serà un dels punts clau del procediment.
Les investigacions policials es van dirigir a comprovar també, a una peça separada, com els diners que haurien aportat aquests cursos intensius s’haurien acabat blanquejant. “Les proves ajudaran a fer caure els fets pels seu pes”, ha tancat la fiscal. L’advocat de l’estat, que juntament amb el ministeri públic és l’única acusació que segueix en la causa després de la retirada de l’Associació d’Autoescoles de les Terres de l’Ebre, que inicialment va impulsar el cas.
Un cop es resolguin les qüestions prèvies, la previsió de la secció segona de l’Audiència de Tarragona és que la vista oral s’allargui durant pràcticament novembre, amb quatre sessions setmanals, els dies 4,5,6,7, 11, 12, 13, 14, 18, 19, 20 i 21 de novembre. Si, pel volum d’arguments a considerar aquesta resolució s’allargués, el judici es podria haver de posposar.
L’acusació particular, l’advocacia de l’Estat i Fiscalia van presentar els seus escrits d’acusació l’any 2017. Demanen per a la parella propietària de les autoescoles a penes de presó que van entre els 8 anys de l’acusació particular i els 22 anys de l’advocacia de l’Estat. Fiscalia, que els demana tretze anys de presó per cadascú, els acusa de tots els delictes esmentats a excepció del propi dels funcionaris públics i els atribueix individualment sis contra la Hisenda Pública a cadascú. També demana multes de prop de nou milions d’euros en total. Dins del nucli dirigent de la trama situa també el fill de tots dos, per qui sol·licita 11 anys de presó i una multa de més 1,3 milions pels mateixos delictes a excepció del contrari a la hisenda pública.
<strong>Blanqueig de capitals mitjançant la família</strong>
D’acord amb el ministeri públic, els beneficis que va aconseguir el matrimoni com a propietaris de l’autoescola eren “transmesos a membres del nucli familiar” per blanquejar-los i els atribueix, a més, haver defraudat 2,4 milions d’euros a l’Agència Tributària. Així, també estan acusats dels delictes de suborn, blanqueig de capitals i grup criminal la dona de del fill, la mare de la propietària, així com la filla del matrimoni. Fiscalia demana per ells nou anys de presó i multes entre els 500.000 i més de 700.000 euros. Al treballador de l’autoescola i responsable dels cursos teòrics, se l’acusa de suborn i grup criminal, pels quals li demanen sis anys de reclusió.
L’autoescola, segons consta a l’escrit d’acusació, organitzava cursos intensius –també en cap de setmana- per aconseguir superar l’examen de teòrica de cotxe. Les classes anaven dirigides a la memorització de les mateixes preguntes tipus test que després apareixerien als exàmens de la DGT. Això li suposava aconseguir un elevat nombre d’aprovats i augmentar de forma “desproporcionada” el nombre d’alumnes, expandint el negoci amb l’obertura de noves sucursals a altres municipis.
Molts dels nous clients provenien d’altres comunitats autònomes i majoritàriament eren xinesos, que no tenien cap coneixement de català, castellà ni cap altre idioma europeu però, malgrat això, aprovaven. També s’havien donat casos de persones amb disminució psíquica a les quals se’ls havia denegat prèviament el certificat d’aptitud que l’havien acabat obtenint i aprovant.
Exàmens comprats a funcionaris
Els test originals dels exàmens de la DGT, segons el relata acusatori de Fiscalia, eren obtinguts a través de l’editorial valenciana AEOL. Els administradors d’aquesta empresa els aconseguien, suposadament, subornant als funcionaris de la DGT de Tarragona encarregats de les proves que s’efectuaven a Tortosa i els venien a l’autoescola per 3.000 euros cada fulla. Els responsables del centre d’ensenyament els retallaven i camuflaven els continguts perquè els alumnes no se n’adonessin.
A partir d’aquests arguments, Fiscalia demana per als dos administradors d’AEOL quatre anys i mig de presó i multa de 20 mesos com a acusats de presumptes delictes continuats de suborn. En el cas dels examinadors, al delicte continuat de suborn se li afegeix el de negociacions i activitats prohibides a funcionaris públics. En total, la petició per ells és també de quatre anys i mig de presó, inhabilitació per a treball o càrrec públic durant quinze anys. Segons Fiscalia, ells eren els responsables de custodiar, traslladar i seleccionar els exàmens que es feien a Tortosa, on també supervisaven la prova.
<strong>Trasllats massius d’aspirants xinesos</strong>
Un dels examinadors també està acusat de suborn pel qual se li demana una pena de quatre anys. El propietari d’una autoescola de Tarragona, també encausat, li hauria pagat perquè l’examinador intercanviés i manipulés exàmens per fer aprovar els seus alumnes estrangers. L’autoescola hauria cobrat entre 1.000 i 1.500 euros per cada ciutadà xinès que es presentava a l’examen. El responsable d’una autoescola de Gandia i relacionat amb AEOL tenia la funció d’enviar setmanalment aquests aspirants per a superar les proves teòriques. Segons la fiscal, el volum de gent que havien de traslladar des de València va arribar a ser tan elevat, que havien de faltar autobusos. Se l’acusa d’un delicte continuat de suborn pel qual se li demana quatre anys i mig.
