ACN Barcelona – El Festival Grec ha presentat la reinterpretació del clàssic de William Shakespeare de ‘Hamlet. En els plecs del temps’ que es podrà veure aquest dimecres i dijous a la sala Fabià Puigserver del Teatre Lliure de Montjuïc. La directora brasilera Christiane Jatahy debuta al Grec amb un muntatge que converteix Hamlet en una dona i el transporta a l’actualitat. Amb un paper fonamental del cinema, en aquesta obra Hamlet és una dona madura que lidera la lluita contra la violència patriarcal del sistema. D’altra banda, després d’estrenar-se al prestigiós Festival d’Avinyó, la companyia Baró d’Evel tancarà el Grec de dijous a dissabte amb ‘Qui som?’, una reflexió sobre les maneres de crear i creure del col·lectiu escènic.
La dramaturga Christiane Jatahy, coneguda per les seves adaptacions radicals d’obres clàssiques a través d’un prisma únic i característic que combina teatre i cinema, ja va adaptar el 2019 ‘L’Odissea d’Homer’ o ‘Macbeth’ el 2021.
En aquest cas, Hamlet és una dona que lluita contra un sistema patriarcal instaurat per Claudi, el nou i tirànic rei que ha mort el seu pare. El jove príncep de Dinamarca del text original es converteix en aquest muntatge en un personatge femení que, com Hamlet, pateix pels errors del passat i aspira a canviar el futur. L’acompanyen la seva mare, Gertrudis, i la seva promesa, Ofèlia, coma representants de tot allò que ocupa la ment de la protagonista i l’impulsen a enfrontar-se al passat, a reviure la història i en la recerca de mecanismes per canviar-la.
Segons han explicat en roda de premsa, el cinema té un paper fonamental en aquest muntatge. La càmera amb què la directora equipa el personatge principal fa d’amplificador del teatre i la realitat i reviu la mateixa història de la peça que protagonitza i les diverses maneres de portar-la a escena. De fet, durant l’obra es projecta vídeo que representa tot allò que passa pel cap a Hamlet.
<strong>’Qui som?'</strong>
Un dels altres plats forts del Grec 2024 serà la proposta de la companyia de circ catalano-francesa Baró d’Evel, que torna al Grec amb ‘Qui som?’, primera part d’un tríptic integrat amb l’obra grupal i que continuarà amb un espectacle en solitari i una instal·lació plàstica.
Amb la ceràmica com a protagonista, ‘Qui som?’ planteja un viatge entre les maneres de creure i de fer, que situa el somni com un poder explorador i transformador. “Una força imaginària que desborda cada persona per connectar-la amb altres presències”, han concretat.
El muntatge se situa entre el circ i la dansa i compta amb humor i la creativitat i profunditat que caracteritza la companyia. Damunt l’escenari hi ha actrius i actors, ballarins, músics, acròbates, pallassos i un ceramista. Aquest darrer converteix la ceràmica en el vehicle d’una investigació sobre els mons en construcció de la companyia.
La coproducció internacional amb bona part d’intèrprets i creadors catalans, es planteja com una cerimònia escènica entrellaça el moviment, la musicalitat, la concepció de l’espai i la recerca plàstica. L’exercici introspectiu de l’obra planteja un món poètic en què el somni és un poder explorador i transformador, una força imaginària que va més enllà dels individus que els permet connectar-se amb altres presències. Tot plegat, per la construcció d’un nou món, modelat amb fang i els cossos dels seus habitants, que sigui capaç de lluitar contra les forces de la desesperació i la resignació.
El procés de creació d’aquest muntatge ha estat captat pel cineasta Salvador Sunyer i Vidal durant dos anys en un documental que comparteix títol amb l’obra que es preveu estrenar el primer trimestre de 2025.
La triologia es tancarà amb una instal·lació plàstica de fang cuit, que farà servir l’artesania per dur el públic a fer un viatge sonor.
<strong>’Mont Ventoux'</strong>
Finalment, el Grec ha presentat ‘Mont Ventoux’ que es podrà veure aquest dimecres i dijous a la sala Maria Aurèlia Capmany del Mercat de les Flors. La companyia madrilenya de dansa contemporània Kor’sia s’ha inspirat en una carta de Patrarca per crear el nou espectacle de dansa. A la carta de 1336 el poeta italià descriu a un amic el seu ascens a peu al Mont Ventuox. En aquest senzill text, alguns estudiosos hi van veure el germen mateix del Renaixement, una metàfora de la transició i ascensió de la humanitat des de la foscor de l’edat mitjana fins a una nova època plena de llum que va desembocar en l’Humanisme.
En un muntatge amb nou ballarins, la companyia cerca el passat humanista respostes als conflictes actuals. Així es carrega contra el fet que l’home ignori la crisi climàtica o la desestabilització de les estructures comunitàries. Tot plegat, per fer una crida a aprendre del passat, millorar el present i impulsar la construcció d’un individu capaç de reconstruir-se a si mateix i al planeta.
L’escenografia del muntatge reforça el caràcter híbrid de la peça coreogràfica que combina espais tridimensionals i digitals de forma innovadora, barrejant-los amb elements naturals. La proposta va ser reconeguda el 2023 amb el prestigiós premi Fedora-Van Cleef & Arpels.
