ACN Constantí – El conjunt romà de Centcelles, a Constantí (Tarragonès), retorna aquest cap de setmana a l’època de la decadència del poder romà, una de les més desconegudes de la llarga i convulsa història de l’imperi. Set grups de recreació de Catalunya i d’altres punts de l’estat espanyol donen vida al primer festival tardoromà que se celebra a la península ibèrica. Una iniciativa impulsada pel Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT) amb l’objectiu de difondre entre el públic el coneixement d’aquest període durant el qual, l’antiga Tàrraco va recobrar cert protagonisme en la vida política romana just abans que l’imperi Occidental s’acabés dissolent enmig de les invasions de les conegudes com a tribus bàrbares.
Els focs fumegen entre els tendals dels campaments escampats pel recinte de la vil·la romana de Centcelles. Els grups de recreació Septimania Seniores (Tarragona), Ab Urbe Condita (Madrid), Brunneis Iumentis (Barcelona), Cohors Prima Celtiberorum (Cantàbria), Gens Baetica (Màlaga), Hereus de la Història (Barcelona) i Medievals (Barcelona) s’encarreguen de donar vida i color a una època, entre els segles IV i V de la nostra era, plasmada tradicionalment com a fosca dins de la historiografia romana.
Durant aquest dissabte i diumenge, el festival ofereix visites als campaments tardoromans però també espectacles de reconstrucció històrica que volen explicar escenes mínimament documentades sobre l’etapa final de l’Imperi Romà a Occident; les insurreccions internes i les invasions bàrbares; o el context durant el qual es va construir la vil·la de Centcelles. També com vivien i s’organitzaven els soldats. Què menjaven o com es vestien.
“De festivals de grups de recreació n’hi ha diversos però l’especialització en l’època tardoantiga no és tant habitual. El fet de tenir el monument romà de Centcelles, que té una fase tardana importantíssima, hem ajuntat la possibilitat de fer una activitat al voltant del monument i ajuntar grups de recreació especialitzats en aquesta etapa. Tenim una oportunitat única per primera vegada”, remarca la directora del MNAT, Mònica Borrell.
<strong>Rigor en la recerca</strong>
Destaca el “rigor” amb el qual els grups de recreació recuperen elements propis d’aquella època, amb reproduccions el més fidedignes possibles de motius decoratius de teles, recipients, vasos o joies. Una forma de “recerca aplicada” amb l’objectiu de “compartir el coneixement amb la gent”. “Quan veiem taules o vestits calcats als de la cúpula de mosaic de Centcelles és motiu de reflexió i debat”, abunda.
Fins aquest cap de setmana, grups de recreació històrica tardoromana com Septimania Seniores, originari de Tarragona, només havien pogut participar en festivals dedicats a aquesta època que se celebraven al centre i nord d’Euorpa: França, Holanda, Alemanya o Àustria. “Ens feia molta il·lusió portar-ho a les nostres terres i que per primera vegada no haguéssim de fer 800 o 1.200 quilòmetres per participar en un festival tardoromà”, ha explicat el seu president, Jordi Soler.
El grup ha recreat una història que hauria passat, segons la poca documentació existent d’aquest període, a la mateixa península Ibèrica. És una època fosca i de descomposició de l’ordre fins llavors existent. Rebel·lions de generals de províncies, atacs de les tribus bàrbares, reestructuració social amb un desplaçament de la vida de les ciutats al camp, on els nobles terratinents fixen la seva residència en sumptuoses viles, que són també centres de producció i esclaus. Serà l’embrió del futur feudalisme.
Soler, aficionat a la història, reconeix que ell mateix, durant molt temps, va tenir aquesta època històrica “apartada” pel fet que suposava la caiguda de l’imperi romà d’Occident. “Amb el temps em va fascinar aquest període. Intentem reproduir-lo el millor que podem, amb material que hi ha als museus. Donar-li vida a aquell temps”, ha apuntat. També, amb voluntat clara de trencar alguns estereotips molt estesos que poden condicionar la visió d’aquell període.
<strong>Romans d’un altre temps</strong>
“Més que res que la gent que no està especialitzada o no té coneixement d’història entengui que l’imperi va durar molts segles i, com totes les coses que duren molt de temps, va canviant. Les estructures, les vestimentes o els exèrcits. La gent té la imatge de l’època alt imperial, de l’emperador August, d’Astèrix i Obèlix. Nosaltres, com estem ja a les portes de l’edat mitja, la nostra indumentària i armament és més propera a aquesta edat que a l’alt imperial. Perquè la gent tingui aquesta informació. Ens veuen i pregunten: ‘sou romans?’. Sí, d’un altre temps”, respon ell mateix
Un fenomen, apunta Borrell, que passa també en altres cultures com la de l’antic Egipte i que tendeix a idealitzar períodes de pretesa esplendor política, econòmica i militar. “Ens és més fàcil imaginar el segle primer després de Crist que moments de canvis, crisi i davallada”, reflexiona. “Però també és de revifalla”, afegeix, tot recordant, el protagonisme de Tàrraco en l’intent de Roma de recuperar la península Ibèrica cap al segle V. “De vegades, alguns factors fan que ens fixem ens uns personatges i unes èpoques i no unes altres”, tanca.
La proposta d’immersió en el món tardoromà que planteja el festival també aprofita les noves tecnologies per mostrar noves formes de veure i entendre el patrimoni del conjunt de Centcelles. És així com dins del programa s’ofereixen també experiències de realitat virtual que, gràcies a unes ulleres especials, permeten apropar-se de forma diferent a la cúpula de la vil·la i poder observar les escenes dels mosaics des de la curta distància i perspectives fins fa poc impensables.
