ACN Barcelona – CCOO commemora el 60è aniversari i la reinauguració de la seu de Vila Laietana erigint-se en una eina “clau” per defensar la democràcia i com un “actor principal i protagonista de recuperació de dret”. “Som un sindicat que vol fer un pas endavant, que està disposat a posar el cos per defensar la democràcia”, ha dit el secretari general del sindicat, Javier Pacheco, que ha reivindicat que des del 1964 el sindicat s’ha sabut adaptar a diferents moments històriques. L’acte de celebració del seixantè aniversari del sindicat ha començat amb un minut de silenci en record de les víctimes de la dana, que va causar més de 200 morts al País Valencià.
Ha encetat la commemoració el president del Govern, Salvador Illa, que ha defensat que és necessari apujar els salaris i també millorar els serveis públics “sobre la base d’un nou contracte social”. Pel que fa al sindicat, el cap de l’Executiu ha destacat que “CCOO ha estat i és una de les organitzacions que millor ha vertebrat Catalunya i Espanya” i ha remarcat el paper dels sindicats en el manteniment de la democràcia.
El president del Govern ha remarcat que el context amb el qual va néixer el sindicat “no era gens fàcil” i ha subratllat que la tasca del sindicat continua avui dia en un context de canvis socials i tecnològics per millorar les condicions de la vida dels treballadors.
Alhora, la vicepresidenta segona del govern espanyol, Yolanda Díaz, ha reclamat als sindicalistes que es “bolquin” per aconseguir que s’aprovi la reducció de jornada a 37,5 hores, que es troba en el “tram final” de les negociacions. Díaz, que s’ha reivindicat com a “filla d’un fundador de CCOO”, ha subratllat el paper històric del sindicat que “ha caminat entre el possible i el necessari” i ha demanat que no s’oblidi aquest esperit en un moment “absolutament excepcional” en el qual “la democràcia està en joc” per l’auge de la ultradreta. Alhora, la ministra de Treball i Economia Social.
Ha coincidit l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, que ha reivindicat el paper “essencial” de CCOO durant el franquisme per “dinamitar des de dins les estructures del sindicat vertical” i ha agraït al sindicat que obri l’espai de la nova seu al barri amb activitats culturals. També ha fet referència al trasllat de 700 treballadors municipals a l’edifici inaugurat.
Els sindicats CCOO i UGT van ocupar l’edifici el 1989 i el Ministeri de Treball va cedir-los l’ús per compensar el patrimoni sindical que es va expropiar durant el franquisme. Des del 2018, l’ús de l’edifici està cedit íntegrament a Comissions Obreres.
Entre els assistents, hi havia els expresidents de Catalunya, Pere Aragonès i José Montilla, el conseller d’Empresa i Treball, Miquel Sàmper, el secretari d’Estat de Treball, Joaquín Pérez Rey, el secretari general del sindicat a tot l’Estat, Unai Sordo, els ex secretaris generals José Luís López Buya, Joan Coscubiela i Joan Carles Gallego; el secretari general d’UGT de Catalunya, Camil Ros i la secretària general d’USOC, Maria Recuero i desenes de delegats i militants del sindicat.
Al llarg de l’acte s’han vist imatges històriques del sindicat originari a l’assemblea de l’església de Sant Medí el 1964, en ple franquisme. En aquesta trobada van participar 300 treballadors de diferents sectors que van posar per escrit la reivindicació del salari digne i del dret de vaga com a mitjà de pressió.
Poc després, 9.000 treballadors ho van signar amb noms i cognoms, “sortint de la clandestinitat”, segons ha explicat la secretària d’Acció Sindical i Transicions Justes, Cristina Torre. “És una data de reconeixent dels homes i dones que van patir repressió, pressió, tortures, i cal reivindicar-los com a peça clau de la democràcia i les llibertats. De la lluita nacional i de classe, social i laboral sense discriminació de l’origen de les persones, en una Catalunya d’un sol poble”, ha dit Torre.
El secretari de CCOO estatal, Unai Sordo, ha destacat la lectura “terriblement intel·ligent” del moment social i econòmic i polític que van fer aquelles primeres comissions obreres apostant per reivindicacions materials i integrant-se al sindicat vertical franquista, creant una mobilització “basada en un motiu bàsic de viure millor que era incompatible amb el règim”.
Sordo ha advertit que, seixanta anys la classe obrera no es vertebra de la mateixa manera. “Avui la disputa és diferent, però sempre per organitzar majories socials per construir futurs desitjables que valguin la pena ser viscuts. En aquesta pugna, el sindicalisme de classe continua sent fonamental”, ha dit. D’altra banda, Sordo ha destacat que el fet que no hi hagi sindicats nacionalistes “de pes” a Catalunya “té molt a veure amb la lectura històrica” que va fer CCOO “donant respostes a les percepcions nacionals i socials” de Catalunya.
