ACN Barcelona – CCOO ha avalat un acord de finançament específic per a Catalunya i assegura que es tracta d’una oportunitat per canviar un model de finançament “caducat i pendent de revisió des de fa una dècada”. “La Constitució no descarta que dins del sistema comú es puguin establir previsions singulars. Un model de major responsabilitat fiscal és plenament constitucional si s’ofereix a totes les comunitats autònomes que ho desitgin”, ha recordat el sindicat, que aquest dilluns ha presentat el document ‘Propostes per al debat i la reforma del finançament autonòmic’. En paral·lel, CCOO defensa que l’acord específic per a Catalunya s’ha de sustentar en la “negociació bilateral” amb l’Estat i aposta per crear una Administració Tributària de Catalunya.
“Un acord de finançament per a Catalunya no és la resposta a cap privilegi, sinó que respon a una genuïna i forta voluntat d’autogovern i al fet de disposar de competències específiques (mossos, presons) i de la singularitat d’una llengua pròpia”, continua el document creat pel Seminari Salvador Seguí de la Fundació Cipriano García-CCOO de Catalunya. “Qualsevol proposta ha de garantir la suficiència financera de l’autogovern incrementant els recursos. Ha de respectar la lleialtat institucional i s’ha d’articular en el marc de la solidaritat interterritorial i de la corresponsabilitat fiscal”, ha recalcat el sindicat.
<strong>”El model està caducat però no esgotat”</strong>
Segons CCOO, aquesta especificitat per a Catalunya es pot concretar en la cistella tributària, en un increment de la capacitat normativa tributària així com en la manera d’administrar i gestionar els impostos. Per tot plegat, el sindicat reclama aplicar els articles 204 i 205 de l’Estatut i impulsar un consorci entre l’Agència Estatal d’Administració Tributària (AEAT) i l’Agència Tributària de Catalunya per crear l’Administració Tributària de Catalunya.
“El model està caducat però no esgotat”, ha afirmat el secretari general de CCOO de Catalunya, Javier Pacheco, que ha defensat ara un acord singular per a Catalunya per la seva “vocació històrica”. “Ho hem demostrat reivindicant més competències, cosa que altres comunitats autònomes no volen”, ha recordat Pacheco. “Volem finançar suficientment les nostres competències i també la corresponsabilitat fiscal, a través d’una agència tributària. I això no és anticonstitucional ni antiestatutari”, ha assenyalat el secretari general de CCOO de Catalunya.
En paral·lel, el sindicat també avisa de la importància de les inversions públiques (educació, sanitat i serveis socials) que, en el cas de Catalunya, és en termes d’execució molt per sota de la seva participació en el PIB o del seu pes en termes de població. “El volum d’inversions de l’Estat s’hauria de referenciar en el que representa el PIB català respecte del conjunt del de l’Estat”, deixa clar el document de CCOO, que igualment aposta perquè la Generalitat pugui participar de manera conjunta amb l’Estat en la definició i l’execució de totes les inversions que aquest dugui a terme en el territori de Catalunya. “L’execució real de les inversions s’hauria de poder verificar de manera periòdica per realitzar les correccions pertinents i compensar les diferències que es puguin haver produït”, ha puntualitzat el sindicat.
<strong>”El sistema actual és insuficent, injust i poc eficient”</strong>
El document -de 22 pàgines- analitza els ‘problemes’ de l’actual sistema de finançament, entre els quals hi ha la complexitat, la manca de transparència i la discrecionalitat. “El sistema actual és clarament insuficient, injust i poc eficient”, ha etzibat CCOO de Catalunya. Aquesta insuficiència de recursos o el dèficit d’autonomia financera i de responsabilitat fiscal són els principals ‘hàndicaps’ del model de finançament actual de les comunitats autònomes. Entre les propostes per millorar el sistema de finançament, CCOO aposta per incrementar els recursos del sistema -amb una reforma fiscal justa i posant fi al dúmping fiscal- i una condonació progressiva del deute.
El sindicat igualment reclama millorar els criteris de redistribució entre les CC.AA. (“a un mateix esforç fiscal, a la ciutadania li ha de correspondre una prestació similar pel que fa als serveis públics fonamentals”), un compliment estricte del criteri d’ordinalitat i un augment de l’autonomia financera i de la corresponsabilitat fiscal.
