ACN Tolosa – El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha assumit la presidència de l’Euroregió Pirineus Mediterrània aquest divendres de les mans de la presidenta de la Regió d’Occitània, Caroline Delga. Ho fa amb l’objectiu de treballar per lluitar conjuntament contra el canvi climàtic i garantir els drets lingüístics dels catalans i occitans. L’euroregió està formada per Occitània, les Illes Balears i Catalunya i s’ha convertit en “l’ecosistema d’innovació més important del sud d’Europa”, tal com ha afirmat el mateix Aragonès. Ara, els tres territoris involucrats en aquesta Euroregió volen convertir-la en una macroregió per incrementar la influència de la zona en les noves polítiques europees.
Des d’aquest divendres a la tarda Catalunya ha assumit la presidència de l’Euroregió Pirineus Mediterrània, que ostentarà durant dos anys. El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha agafat el relleu a la presidenta de la Regió d’Occitània, Caroline Delga, que ha estat al capdavant de la regió en els últims dos anys.
Aragonès ha anunciat que agafa el relleu amb l’objectiu de treballar conjuntament una problemàtica que afecta especialment als tres territoris de la regió: el canvi climàtic. El president català ha recordat que aquest és “un repte global” però que cal donar-hi “una resposta comunitària” per aconseguir resultats. El cap de l’executiu català ha recordat que caldrà combatre “els residus que s’aboquen al mar” de forma conjunta per aconseguir resultats òptims.
Un altre dels reptes que abordarà Aragonès al capdavant de l’Euroregió Pirineus Mediterrània és transformar el model productiu per fer-lo “més sostenible, resilient i neutre en carboni”. En aquest sentit, el president català ha recordat que durant els pràcticament 20 anys d’existència d’aquesta Euroregió, els tres territoris s’han convertit en “l’ecosistema més important del sud d’Europa” en captació d’inversions, atracció de talent. Ara, caldrà aprofitar aquesta fortalesa per convertir-la en un model productiu sostenible. A més, ha afegit que caldrà donar-li un enfocament social.
Per altra banda, la diversitat lingüística i cultural és un dels aspectes que es tractaran en els propers dos anys. En aquest sentit, la presidenta de la Regió d’Occitània, Caroline Delga, ha destacat que tenen “un full de ruta” per tirar endavant l’occità i el català en els tres territoris implicats. Una mostra és el concurs d’influencers en llengua catalana i occitana que s’ha organitzat des de l’Euroregió.
Malgrat tot, Delga ha recordat les limitacions que té al capdavant de la Regió d’Occitània en matèria lingüística. La presidenta ha lamentat que el govern francès no els permeti incidir en la immersió lingüística a les escoles i això porta al coneixement del català i l’occità en un punt de sortida més dèbil que en altres zones com Catalunya, en què el català és la llengua vehicular a les aules. Delga ha defensat treballar per garantir que els estudiants puguin estudiar en català “en totes les etapes educatives”.
<strong>Projecte per crear una macroregió</strong>
La presidència de l’Euroregió a Catalunya arriba en un bon moment, segons Aragonès, ja que les institucions europees estan abordant la lluita contra el canvi climàtic, contra els efectes de la guerra d’Ucraïna i de la covid-19. I per fer-ho, “estan posant més recursos que mai” en la transformació del sistema productiu en clau mediambiental, una de les línies estratègiques que té l’Euroregió entre cella i cella.
Més enllà de la influència que té l’Euroregió actualment, Occitània, les Illes Balears i Catalunya volen ampliar-la a partir de la creació d’una macroregió. Actualment n’hi ha quatre en funcionament: la bàltica, la del Danubi, l’adriàtica i l’alpina. Aquesta macroregió hauria d’incloure altres territoris del mar Mediterrani per “respondre coordinadament als reptes ambientals, socials i culturals”, tal com ha detallat Caroline Delga.
El 2024 l’Euroregió complirà 20 anys i Pere Aragonès ha volgut reivindicar l’empremta de Pasqual Maragall en aquest projecte. El president de la Generalitat ha recordat que el que va ser president de la Generalitat tenia “una visió estratègica de la participació de Catalunya a Europa”, en què havia d’exercir més influència a través de les regions. El president català assegura que el balanç d’aquests 20 anys “és positiu” perquè s’han pogut articular projectes compartits i la cooperació cultural, educativa i en recerca.
