ACN Barcelona – El Teatre Lliure de Gràcia estrena ‘Olympia’, creada i dirigida per Carlota Subirós, que es podrà veure del 9 de gener al 2 de febrer. El muntatge parteix del disc ‘Paco Ibáñez en el Olympia’, enregistrament del concert que va oferir al teatre parisenc a finals de 1969, i de l’espai del Lliure de Gràcia i l’impacte que va tenir en Subirós com espectadora. L’obra de la directora de ‘La plaça del diamant’ parla del naixement de la vocació artística, el teatre com a lloc de trobada i la importància dels referents personals i col·lectius.
El 2 de desembre de 1969, Paco Ibáñez fa un concert al teatre Olympia de París que va esdevenir en símbol de l’esquerra antifranquista. I set anys més tard, el 2 de desembre de 1976, al barri de Gràcia de Barcelona s’estrena el primer espectacle del Teatre Lliure, un projecte carregat d’energia després de la mort del dictador.
Subirós ha explicat que davant la invitació de fer un espectacle al Lliure de Gràcia se li va despertar tot un viatge sobre la seva relació amb el teatre perquè aquesta és la sala “on fa molts anys va néixer la seva vocació com espectadora i com a nena que es fascinava amb allò que veia, vivia i somiava”. Ha dit que en aquell moment no ho sabia, però va ser el seu inici i vocació en el món del teatre. Ha recordat que el 1997 va estrenar-hi com a directora el seu primer espectacle, ‘El malaguanyat’, de Thomas Bernhard.
La directora ha destacat que el muntatge tracta sobre l’impacte que havia tingut per a ella de nena escoltar una vegada i una altra el disc de Paco Ibáñez al teatre Olympia, que “era el referent de la llibertat en una Espanya encara marcada pels últims anys del franquisme”. Ha afegit que l’escolta d’aquest disc era molt iniciàtica i ha recordat els crits de llibertat del públic durant l’actuació d’Ibáñez. Això la va portar a pensar en aquest lloc de trobada i transformació que és el teatre.
L’espectacle li ha permès reflexionar sobre què volia fer quan va començar a fer teatre i què està fent, i com en un món que es transforma necessita una vegada més fer-se les preguntes sobre quin sentit té la seva feina i quin sentit té aquesta “trobada excepcional que propicia un teatre”.
L’espectacle està format per un repartiment intergeneracional amb sis actrius: Lurdes Barba, Paula Jornet, Vicenta Ndongo, Neus Pàmies, Alba Pujol i Kathy Sey. Elles interpreten, com ha indicat el Lliure, una veu en primera persona i conviden l’espectador a explorar on és el seu Olympia.
El muntatge combina cançons de Paco Ibáñez, arranjades en algunes ocasions per Jordi Cornudella i interpretades en directe per les actrius, i un espai sonor de base electrònica que signa Guillem Llotje.
Max Glaenzel i Raimon Rius han dissenyat l’escenografia i la il·luminació a partir de la memòria d’espectadors de la sala de Gràcia. Ferran Dordal n’ha estat el dramaturgista, Marta Rafa en signa el vestuari, Cecilia Colacrai el moviment i Àngels Salinas la caracterització.
