ACN Barcelona – Càritas Barcelona ha reclamat aquest dimecres als ajuntaments un canvi d’usos per permetre oferir com a habitatge equipaments de l’Església per contribuir a fer front a la crisi per l’habitatge. El director de Càritas a la diòcesi de Barcelona, Eduard Sala, ha instat els consistoris a permetre “aprofitar tota la pedra que no s’està utilitzant” per oferir-la com a habitatge social i de lloguer assequible, mentre el bisbe auxiliar de Barcelona, Javier Vilanova, ha dit que estan a “disposició” de les administracions per oferir alguns equipaments com a habitatge. Segons ha apuntat, “l’esperit és bo” i hi ha una “bona entesa” amb alguns ajuntaments.
Amb dades del 2023, l’informe sobre la situació de l’habitatge indica que Càritas ha destinat 1,3 milions d’euros a ajudes econòmiques per a habitatge a més de 1.300 llars, una xifra que representa el 64% del total d’ajudes econòmiques donades per l’entitat. En total, Càritas ha atès 2.000 persones en pisos unifamiliars, compartits i centres residencials.
L’informe, que recull dades sobre la població de la diòcesi de Barcelona, que inclou la ciutat i altres municipis, apunta que 726.000 persones pateixen dificultats relacionades amb l’accés i el manteniment de l’habitatge. És a dir, una de cada quatre. En el cas de les famílies amb infants i adolescents, la situació s’agreuja i arriba al 41% de les famílies. L’estudi també assenyala que el 15% de la població -415.000 persones- es queda en situació de pobresa severa un cop han pagat les despeses relacionades amb l’habitatge.
A més, Càritas remarca que una de cada quatre famílies amb infants i adolescents -120.000 famílies- viuen en un habitatge inadequat, ja sigui perquè es tracta d’un infrahbitatge, és insalubre o altres casuístiques com degradació o deficiències en la construcció o sense accés a subministraments, entre d’altres.
L’entitat també indica que 47.000 famílies amb infants i adolescents -gairebé el 10% – viuen en un habitatge insegur, ja sigui perquè tenen inseguretat jurídica, dificultats per a l’empadronament, elevada rogació o perquè viuen en una habitació, un habitatge ocupat o facilitat per altres persones o institucions o amb un avís de desnonament.
Des de l’entitat avisen que les dificultats per accedir a un habitatge són “molt més intenses” en el cas de les persones que viuen en una situació administrativa irregular i constaten una “tendència ascendent” en el volum de persones en situació irregular ateses fins a situar-se en el 56% del total.
<strong>Polítiques “estructurals” d’habitatge</strong>
Des de Càritas reclamen el desplegament de l’habitatge social d’emergència i una política “estructural d’habitatge” que garanteixi el dret a l’habitatge. Per fer-ho, l’entitat reclama a les administracions implementar “totes les estratègies possibles” per garantir un parc d’habitatge soial de lloguer sòlid i estable, així com la mobilització dels pisos buits, la recuperació d’habitatges turístics sense llicència i de temporada “que cometen frau de llei” per destinar-los al lloguer i prioritzar l’ús residencial.
L’entitat reclama també aprovar la proposició de llei de mesures transitòries i urgents per acabar amb el sensellarisme, així com un “marc d’acció” per abordar-lo. Finalment, Càritas insisteix en la necessitat de “reforçar les iniciatives per augmentar els lloguers assequibles”. “Cal que les borses de lloguer municipals despleguin tots els seus recursos per garantir l’accés a més propietaris als avantatges i garanties que ofereixin i així permetre que més famílies i llars puguin accedir a un lloguer residencial”, indica el document.
Des de Càritas apunten que enguany han seguit “potenciant l’acompanyament grupal i l’acció comunitària” i que s’han reduït les entregues d’aliments en espècies després que Serveis Socials busqui altres alternatives per garantir el dret a l’alimentació.
