ACN Brussel·les – La Comissió Europea ha validat aquest dimarts el pla fiscal multianual dissenyat pel govern espanyol, el qual ha de permetre a l’Estat complir amb les noves regles fiscals que estableixen un dèficit públic per sota del 3% i un deute per sota del 60% del PIB. En l’avaluació publicada aquest dimarts, l’executiu comunitari conclou que 20 dels 21 plans fiscals multianual estudiats -entre ells el d’Espanya- estableixen un camí “creïble” per garantir que els estats membres s’endeutaran fins a uns nivells que els situaran en una senda “sostenible, descendent i en nivells prudents”. L’única excepció són els Països Baixos, on la despesa neta prevista -tant en termes anuals com acumulatius- es projecta per sobre els topalls fixats per la Comissió.
Per altra banda, Brussel·les encara està estudiant el pla fiscal a mitjà termini presentat per Hongria, enviat a principis de novembre, mentre que cinc estats membres -Alemanya, Àustria, Bèlgica, Bulgària i Lituània- encara no l’han presentat.
En concret, Espanya podrà incrementar la seva despesa neta primària -la que no té en compte certs costos cíclics i els interessos del deute- en un 3% anual de mitjana fins a l’any 2031, lleugerament per sobre el 2,8% que plantejava inicialment Brussel·les. Segons ha assenyalat en una roda de premsa el vicepresident executiu de la Comissió Europea, Valdis Dombrovskis, aquest augment de la despesa neta primària està lligat a l’increment potencial del PIB espanyol -que segons les previsions de l’executiu presentarà una de les millors xifres dins la zona euro- així com a les mesures que Espanya ha promès impulsar durant els pròxims anys.
A banda de rebre el vistiplau de la Comissió Europea sobre la senda fiscal, Espanya és un dels cinc països en què el període per reduir el dèficit s’estendrà fins als set anys, en comptes dels quatre anys que es van fixar com a període estàndard. Aquesta ampliació queda justificada per una sèrie de compromisos sobre reformes i inversions incloses dins els mateixos plans. Segons l’executiu, aquestes mesures “han de donar lloc a una millora creïble del creixement econòmic i la resiliència, a la sostenibilitat fiscal i abordar els principals reptes identificats en el Semestre Europeu”.
<strong>Satisfacció des del govern espanyol</strong>
En un comunicat publicat després de l’anunci de la Comissió, el govern espanyol ha valorat positivament l’avaluació i ha tret pit de la situació en què es troba l’economia del país. “<a href=”https://www.acn.cat/new/34b81653-ddd0-4547-868a-cf5455393f81/texts”>Espanya liderarà el creixement</a> entre les grans economies europees, i ho farà de manera equilibrada, protegint l’estat del benestar i les necessàries inversions per al futur, de manera compatible amb el nostre compromís amb la responsabilitat fiscal”, ha expressat el ministre d’Economia, Comerç i Empresa, Carlos Cuerpo.
“D’aquesta manera, la Comissió torna a situar Espanya en el grup dels bons alumnes, és a dir, el dels estats membres que compleixen amb les noves regles fiscals europees”, ha afegit. Segons els càlculs de Madrid, la senda avalada per Brussel·les permetrà situar el deute públic per sota el 100% del PIB l’any 2027 i reduir el dèficit públic “de forma continuada” fins al 0,8% l’any 2031.
<strong>Sense avaluació del pressupost</strong>
Si bé l’Estat ha presentat el seu pla fiscal multianual a les institucions europees, està pendent d’enviar el seu pla pressupostari per aquest 2025, el qual encara s’està negociant al Congrés entre les diferents formacions. Espanya, juntament amb Àustria i Bèlgica, és un dels tres països de l’eurozona que no ha completat aquest tràmit.
Pel que fa als 17 estats membres de la zona euro que sí que han complert amb els terminis, la Comissió Europea considera que vuit presenten un pla pressupostari “en línia” amb les recomanacions fiscals. Pel que fa a la resta, set “no estan completament alineats” amb les recomanacions, mentre que els Països Baixos es desvien de les recomanacions i Lituània es troba “en risc” de no seguir-les.
Pel comissari d’Economia, Paolo Gentiloni, els plans pressupostaris avaluats per la Comissió Europea són la prova que, sota les noves regles fiscals, la consolidació dels comptes públics “no perjudica el cost de la inversió”. No obstant això, ha advertit que el conjunt de les economies han de ser capaces d’actuar de forma “àgil” a xocs “inesperats” i que Europa ha de “reforçar” la seva competitivitat i seguretat “per navegar en la incertesa geopolítica”.
En la mateixa línia, Dombrovskis ha posat en valor la forma en què s’han dissenyat els nous plans fiscals, tenint en compte les especificitats de cada país. “És moment per fer ajustos, però no per retallar la inversió pública; és un balanç complicat, però l’estem assolint amb èxit”, ha destacat.
<strong>Noves regles fiscals</strong>
L’avaluació presentada aquest dimarts -també coneguda com el Paquet de Tardor- és la primera que emet la Comissió després que les noves regles fiscals entressin en vigor l’abril de 2024, després que se suspenguessin de forma temporal per la crisi de la covid-19. D’acord amb el nou marc, <a href=”https://www.acn.cat/new/823b39ab-85d4-4bba-9456-68d33ac11fcb/texts”>els objectius continuen sent els mateixos</a> que abans de la pandèmia, amb un dèficit que no superi el 3% i un deute inferior al 60% del PIB. La diferència és la introducció d’objectius individuals a quatre anys vista tenint en compte la situació de cada país, amb la possibilitat d’ampliar aquest període fins als set anys (com ha fet Espanya).
Segons les previsions del govern espanyol i de la Comissió Europea, l’Estat tancarà aquest 2024 amb un dèficit del 3%, evitant així l’obertura d’un procediment de dèficit excessiu. Si bé Brussel·les i Madrid coincideixen amb les estimacions del dèficit pel que fa a l’any 2024, el govern espanyol sosté que la reducció s’accelerarà fins a arribar al 2,1% pel 2026, una xifra que l’executiu comunitari situa en el 2,7% per al mateix període. En els dos casos, això sí, no es tenen en compte les despeses associades a la resposta urgent per la dana, ja que no entren en el càlcul per avaluar el compliment de les regles fiscals.
