ACN Brussel·les – La Comissió Europea ha validat aquest dimarts el pla fiscal multianual dissenyat pel govern espanyol, el qual ha de permetre a l’Estat complir amb les noves regles fiscals que estableixen un dèficit públic per sota del 3% i un deute per sota del 90% del PIB. En l’avaluació publicada aquest dimarts, l’executiu comunitari conclou que 20 dels 21 plans fiscals multianual estudiats -entre ells el d’Espanya- estableixen un camí “creïble” per garantir que els estats membres s’endeutaran fins a uns nivells que els situaran en una senda “sostenible, descendent i en nivells prudents”. L’única excepció són els Països Baixos, on la despesa neta prevista -tant en termes anuals com acumulatius- es projecta per sobre els topalls fixats per la Comissió.
Per altra banda, Brussel·les encara està estudiant el pla fiscal a mitjà termini presentat per Hongria, mentre que cinc estats membres -Alemanya, Àustria, Bèlgica, Bulgària i Lituània- encara no l’han presentat.
A banda de rebre el vistiplau de la Comissió Europea, Espanya és un dels cinc països en què el període per reduir el dèficit s’estendrà fins als set anys, en comptes dels quatre anys que es van fixar com a període estàndard. Aquesta ampliació queda justificada per una sèrie de compromisos sobre reformes i inversions incloses dins els mateixos plans. Segons l’executiu, aquestes mesures “han de donar lloc a una millora creïble del creixement econòmic i la resiliència, a la sostenibilitat fiscal i abordar els principals reptes identificats en el Semestre Europeu”.
<strong>Sense avaluació del pressupost</strong>
Si bé l’Estat ha presentat el seu pla fiscal multianual a les institucions europees, està pendent d’enviar el seu pla pressupostari per aquest 2025, el qual encara s’està negociant al Congrés entre les diferents formacions. Espanya, juntament amb Àustria i Bèlgica, és un dels tres països de l’eurozona que no ha completat aquest tràmit.
Pel que fa als 17 estats membres de la zona euro que sí que han complert amb els terminis, la Comissió Europea considera que vuit presenten un pla pressupostari “en línia” amb les recomanacions fiscals. Pel que fa a la resta, set “no estan completament alineats” amb les recomanacions, mentre que els Països Baixos es desvien de les recomanacions i Lituània es troba “en risc” de no seguir-les.
Pel comissari d’Economia, Paolo Gentiloni, els plans pressupostaris avaluats per la Comissió Europea són la prova que, sota les noves regles fiscals, la consolidació dels comptes “no perjudica el cost de la inversió”. No obstant això, ha advertit que el conjunt de les economies han de ser capaces d’actuar de forma “àgil” a xocs “inesperats” i que Europa ha de “reforçar” la seva competitivitat i seguretat “per navegar en la incertesa geopolítica”.
<strong>Noves regles fiscals</strong>
L’avaluació presentada aquest dimarts -també coneguda com el Paquet de Tardor- és la primera que emet la Comissió des que les noves regles fiscals van entrar en vigor l’abril de 2024, després que se suspenguessin de forma temporal per la crisi de la covid-19. D’acord amb el nou marc, els objectius continuen sent els mateixos que abans de la pandèmia, amb un dèficit que no superi el 3% i un deute inferior al 60% del PIB. La diferència és la introducció d’objectius individuals a quatre anys vista tenint en compte la situació de cada país, amb la possibilitat d’ampliar aquest període fins als set anys (com ha fet Espanya).
Segons les previsions del govern espanyol i de la Comissió Europea, l’Estat tancarà aquest 2024 amb un dèficit del 3%, evitant així l’obertura d’un procediment de dèficit excessiu. Si bé Brussel·les i Madrid coincideixen amb les estimacions del dèficit pel que fa a l’any 2024, el govern espanyol sosté que la reducció s’accelerarà fins a arribar al 2,1% pel 2026, una xifra que l’executiu comunitari situa en el 2,7% per al mateix període. En els dos casos, això sí, no es tenen en compte les despeses associades a la resposta urgent per la dana, ja que no entren en el càlcul per avaluar el compliment de les regles fiscals.
