ACN Barcelona – L’advocat Gonzalo Boye i el cap de l’oficina de Carles Puigdemont, Josep Lluis Alay, han recorregut la nova peça separada del ‘cas Volhov’ instruïda pel magistrat Joaquín Aguirre per traïció i malversació -supòsits exclosos de la llei d’amnistia-, i han considerat la resolució “obertament prevaricadora”. L’Audiència de Barcelona va resoldre setmanes enrere que l’última pròrroga decretada per Aguirre per investigar el ‘cas Volhov’ de presumpta ingerència russa per afavorir el procés sobiranista era il·legal i que, per tant, el jutge havia de tancar la instrucció. Dies després, el titular del jutjat d’instrucció número 1 de Barcelona responia amb la nova peça separada contra Boye, Alay i diverses persones més per traïció i malversació.
Als recursos d’apel·lació d’Alay i Boye, l’advocat es representa a ell mateix i també a Alay, se subratlla que la peça separada s’ha creat de manera “artificiosa” i contravenint “allò expressament resolt per la superioritat”.
És, per als recurrents, una resolució “que no només no és ajustada a dret sinó obertament prevaricadora i desobedient, gestada a partir d’un ús injust del dret i sobre la base d’un dispendi indegut de fons públics per mantenir una persecució política que no és compatible amb les regles d’un estat democràtic i de dret”.
També acusen el jutge de “crear una ficció processal” per continuar investigant uns fets “sobre els quals ja se li ha ordenat l’arxiu”, i de tenir la intenció que no s’apliqui als investigats la llei d’amnistia.
Els textos de les defenses d’Alay i Boye també argumenten que el jutge instructor “té la responsabilitat” d’aplicar “i respectar” les decisions dels òrgans superiors, i que l’incompliment “deliberat” d’aquestes decisions “no només viola els principis de la jerarquia judicial, sinó que també pot considerar-se un abús de poder”.
D’altra banda, i en el cas d’Alay, el seu recurs recorda que els fets objecte de la nova imputació “no són delictius” i se li atribueixen des de fa “més de cinc anys”, sense que, fins a avui, el jutge “s’hagi dignat a prendre-li declaració”.
Tot parteix, afirma l’escrit, d’un comís “il·legal” del telèfon d’Alay, i, un cop “manipulat el seu contingut”, de “construir un relat” que, d’una banda, “dista de la realitat” i de l’altra, “ni tan sols és constitutiu de cap delicte”.
En el cas de Boye, l’advocat defensa igualment que els fet que se li atribueixen no consitueixen delicte, i que els fets objecte d’imputació se sustenten en tres pilars, “cap d’ells legal”: d’una banda, “l’animadversió” d’Aguirre per l’advocat pel fet que defensa “un seguit dels ara investigats així com altres molts polítics independentistes”. D’altra banda, “les pretensions polítiques” del jutge, “posades de manifest de diverses formes avui ja públicament contrastades”. I de l’altra, “la manca absoluta de respecte cap a la professió d’advocat”.
