ACN Brussel·les – Els ministres d’Exteriors de la Unió Europea es reuneixen aquest dilluns a Brussel·les per abordar la proposta del cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell, de suspendre el diàleg polític amb Israel. Malgrat que fonts diplomàtiques indiquen que la mesura busca simplement enviar “un missatge polític” davant la vulneració de drets i que les conseqüències per a Tel-Aviv -en cas que s’apliqués- serien “marginals”, les capitals creuen que la proposta té poc recorregut. Perquè tiri endavant caldria un acord unànime per part de tots els estats membres, i estats com Alemanya, Hongria o els Països Baixos, entre d’altres, ja s’hi ha mostrat contraris.
La proposta de Borrell, anunciada aquesta setmana, recull el guant de la <a href=”https://www.acn.cat/new/58cf2167-6666-427e-974c-37403195de6e/texts”>petició impulsada el febrer passat per Espanya i Irlanda</a> perquè la Comissió Europea revisés els compromisos d’Israel en el marc de l’Acord d’Associació entre la Unió Europea i l’estat hebreu. Llavors, Madrid i Dublín reclamaven que es determinés si Israel estava incomplint els seus compromisos amb els drets humans i, en cas que això es produís, adoptar “mesures adequades” contra el país.
En aquest sentit, l’alt representant va assenyalar en un comunicat recent que la llista de reclamacions vinculades a la vulneració de drets contra la població palestina per part d’Israel “és massa llarga per enumerar”. En el mateix escrit, Borrell va fer referència als informes elaborats per diverses ONG sobre el terreny, a les diferents resolucions dins l’Organització de les Nacions Unides (ONU) o a la sentència del Tribunal Internacional de Justícia (TIJ).
“La conclusió és que tenim prou evidències per dir que Israel no s’ha comportat d’acord amb l’acord d’associació i en línia amb el respecte dels drets humans”, indiquen fonts del seu equip per justificar la decisió. Tot i que no s’atreveixen a fer pronòstics cap a on avançarà el debat, diversos estats membres ja s’ha mostrat contraris a la proposta.
<strong>Alemanya lidera les crítiques</strong>
Alemanya és el país que s’ha mostrat més vocal en aquesta qüestió. En unes declaracions aquest dijous, la ministra d’Exteriors germànica, Annalena Baerbock, va expressar-se en els següents termes: “Sempre estem a favor de mantenir els nostres canals de diàleg oberts, i això també aplica a Israel, per descomptat”, va manifestar. De fet, Baerbock va identificar el diàleg polític amb Tel-Aviv com “una oportunitat” per debatre el respecte pel dret humanitari internacional i l’entrega d’ajuda a la població resident a Gaza.
Al mateix temps, algunes delegacions ha expressat el seu malestar pel fet que Borrell hagi presentat la seva proposta quan resten pocs dies perquè expiri el seu mandat, més quan Irlanda i Espanya van publicar la seva petició a principis d’any. Sobre aquesta qüestió, fonts diplomàtiques espanyoles apunten que Borrell ha avaluat la sol·licitud i que ara ha arribat a la conclusió que hi ha causes “suficients” per suspendre el diàleg polític.
Per altra banda, i més enllà de la disparitat d’opinions, el ministre d’Exteriors espanyol i una de les veus més crítiques dins la Unió Europea davant les accions d’Israel, José Manuel Albares, estarà absent de la reunió perquè assistirà a la trobada del G20 que se celebra al Brasil.
<strong>Ucraïna i relació amb els Estats Units</strong>
Més enllà de la suspensió de l’acord amb Israel, els estats membres tractaran un cop més diverses qüestions vinculades a la guerra d’Ucraïna. Entre elles, es debatran novament mesures per desbloquejar el veto hongarès a una ajuda de 6.000 milions d’euros per a Kíiv dins el Fons Europeu per la Pau i la vinculació de tercers països -tant de forma directa com indirecta- amb el Kremlin en el marc de la invasió.
Els ministres també abordaran novament la victòria de Donald Trump en les eleccions nord-americanes i el paper que ha d’adoptar la Unió Europea en les relacions amb els Estats Units, donant continuïtat a la cimera europea celebrada la setmana passada a Budapest.
Finalment, els estats membres intercanviaran punts de vista sobre la situació al Corn d’Àfrica -posant especial atenció en Somàlia i Sudan- i discutiran sobre la deriva de l’actual govern georgià d’allunyar-se del seu camí d’adhesió a la Unió Europea.
