ACN Barcelona – El president dels Estats Units, Joe Biden, i l’expresident Donald Trump s’enfrontaran aquest dijous en el primer debat televisiu per les eleccions presidencials dels Estats Units del novembre. La CNN emetrà el debat des dels seus estudis d’Atlanta a les nou de la nit del dijous (tres de la matinada a Catalunya) i durarà noranta minuts amb dues pauses publicitàries. Els presentadors Jale Tapper i Dana Bash seran els dos moderadors de l’esperat cara a cara entre el demòcrata i el republicà. Davant l’alta expectativa pel primer debat, que s’ha avançat a la nominació formal dels partits, els equips de Biden i Trump han pactat una sèrie de condicions amb la CNN.
A petició de Biden, serà sense públic i la cadena tancarà els micròfons dels aspirants a la Casa Blanca quan no estiguin parlant. Trump farà l’última intervenció del debat, tal com s’ha decidit per sorteig.
S’espera que els dos candidats abordin l’estat actual de l’economia i la democràcia als Estats Units, on hi ha una creixent preocupació per la polarització política. També discutiran sobre immigració, avortament i política exterior del país. Ara bé, analistes i periodistes estaran pendents de les sortides de to de Trump i de la capacitat de reacció de Biden, a qui s’ha qüestionat pel seu estat físic i mental els darrers mesos. Els dos aspirants a la Casa Blanca són vells: Biden té 81 anys i Trump 78 anys.
Segons la mitjana de sondejos que elabora ‘New York Times’, la cursa està molt ajustada, amb cadascun obtenint el 46% dels vots i rivalitzant en estats clau com Pensilvània, Carolina del Nord, Geòrgia, Michigan o Wisconsin. Ara bé, les últimes enquestes donen un lleuger avantatge d’un punt a Trump.
<strong>Campanya llarga per la Casa Blanca</strong>
Amb el primer debat electoral començant ja al juny, la cursa per la Casa Blanca s’anticipa llarga. Sense encarar-se a cap gran rival del mateix color polític, Biden i Trump ja van assegurar al març la nominació dels seus respectius partits per ser candidats a la presidència del país després d’obtenir suports suficients en diversos estats.
Així i tot, la nominació formal de Trump com a candidat dels republicans no està prevista fins al juliol, quan se celebrarà la convenció del partit a Milwaukee, a Wisconsin. I la de Biden no serà fins a l’agost, en la convenció del Partit Demòcrata a Chicago, a Illinois. En aquestes trobades també es tria l’aspirant a la vicepresidència.
La campanya electoral de les presidencials als EUA comença habitualment després de l’estiu. En canvi, aquesta vegada el primer debat que dona el tret de sortida a l’enfrontament electoral s’ha avançat al juny. El segon debat està previst pel 10 de setembre i l’organitzarà la cadena ABC.
Les eleccions se celebraran el 5 de novembre. La majoria d’estats permeten el vot anticipat, que en alguns casos es pot emetre fins un mes abans. La presa de possessió del guanyador serà el 20 de gener del 2025, després de la validació dels resultats.
<strong>Trump busca la revenja</strong>
Amb un cúmul de causes judicials pendents, tant pels seus negocis privats com pel seu rol en l’assalt al Capitoli del 2021, Trump aspira a recuperar la Casa Blanca i pretén plantejar les eleccions presidencials del novembre com una revenja contra el president Joe Biden, que va guanyar els últims comicis fent fora al magnat. Trump ha demanat el vot als republicans per “recuperar la veu” que “l’establishment de Washington” els hi va prendre.
Biden afronta la campanya amb un discurs continuista per “acabar” la feina que fet la seva administració els últims quatre anys. L’actual president promet protegir la democràcia, presentar iniciatives per blindar el dret a l’avortament, continuar polítiques climàtiques per reduir la contaminació i mantenir el “prestigi” dels EUA en l’arena internacional. Pel que fa a la immigració, Biden és ambivalent i ha ordenat mesures per limitar les arribades als EUA, però també per impedir la deportació de les dones indocumentades de ciutadans estatunidencs.
En canvi, Trump vol revertir les polítiques de Biden, especialment les que busquen combatre l’escalfament global, la discriminació de gènere i del col·lectiu LGTBIQ+. Com en el seu mandat, insisteix a controlar la frontera sud i amenaça de fer “deportacions massives”, si bé ha promès donar permís de residència als estrangers que es graduïn d’universitats nord-americanes. En el pla econòmic, el republicà planteja una nova retallada d’impostos i nous aranzels a la Xina. Trump continua criticant els socis de l’OTAN per les seves contribucions a l’aliança.
