ACN Barcelona – La Sala Beckett ha presentat aquest dimecres ‘Del fandom al troleig. Una sàtira del bla bla bla’ de Berta Prieto, la primera producció pròpia de la temporada. Del 6 de novembre 8 de desembre, l’espai acollirà un muntatge que aborda en clau de sàtira la veu trencada de la generació Z. Amb un repartiment format per Belén Barenys, Roser Dresaire, Judit Martín, Irene Moray i Laura Roig, l’espectacle vol fer reflexionar al voltant de l’’overthinking’, el fet de donar moltes voltes a les coses que t’envolten i que això generi un cercle viciós de preocupació i ansietat. L’obra gira al voltant de la Paula Miró, una ciberactivista que decideix fer una transició cap a una “imparable estupidització personal” per “deixar de patir”
El primer espectacle en solitari d’una de les integrants de Las Chatis de Montalbán i cocreadora i actiu de la sèrie ‘Autodefensa’ és un joc amb diferents gèneres teatrals que denuncia clixés, la insatisfacció crònica o les convencions socials que determinen què val la pena ser mirat i què no.
Amb el punt de partida d’una protagonista que pateix malestar per la seva dèria de ’d’overthinking’, l’obra viatja en diversitat de temes i porta a escena una “acumulació” escenogràfica, de narratives i escenes. “L’obra funciona amb la suma de capes, és molt acumulativa”, ha sostingut Prieto en roda de premsa.
El muntatge, doncs, aborda conceptes com l’èxit, la representació, la identitat i la forma que tenim socialment de generar discursos. Tot plegat, s’articula a través de la Paula Miró, una noia a qui es veurà en el passat i present, que després de patir es vol fer “tonta”. Per aconseguir-ho s’injecta botox al cervell.
A la funció es planteja la idea de produir una pel·lícula dolenta i després es deconstrueix. A banda de molt de text, la proposta de la Beckett conté una part més performativa amb un anàlisi sobre l’escenificació de les coses.
Prieto també ha assegurat que l’obra vol “rebentar allò comú” i que fa una crítica a la insistència de la societat i els mitjans de comunicació a buscar “sentències, solucions i dogmatisme”. Aquest camí teatral es presenta amb diversitat de clixés que s’exprimeixen al màxim.
<strong>‘Allà lluny hi ha una caseta’</strong>
D’altra banda, La Beckett oferirà des d’aquest dijous i fins al 24 de novembre ‘Allà lluny hi ha una caseta’ de Jordi Casanovas. L’obra suposa el retorn de Casanovas a la Beckett amb una història on el misteri i el terror van de la mà per difuminar la línia que separa la realitat de la superstició.
Amb Cristina Arenas, Mercè Pons i Mertixell Yanes i la col·laboració especial d’Òscar Muñoz i Lluïsa Castell, la producció amb el Temporada Alta gira al voltant d’una jove embarassada que vol que la seva criatura neixi enmig de la natura. La futura mare desitja que els esperits benefactors que habiten el gorg facin bé al seu fill. Però el passat i el present d’ella i les llevadores que l’acompanyen les portarà a viure uns esdeveniments molt inquietants.
