ACN Barcelona.-En els confins blancs de l’Àrtic, el trencament d’una banquisa separa una noia inuit, la Uqsuralik, de l’iglú on dorm la seva família. Així arrenca ‘De pedra i os’, de l’escriptora Bérengère Cournut, publicada en català per Més Llibres, traduïda per Marta Marfany. En declaracions a l’ACN, l’editor de Més Llibres, Jordi Martín, explica que la protagonista viu una situació límit i emprendrà “un viatge iniciàtic a través del paisatge, intentant integrar-se amb altres clans i vivint diverses situacions, però al final està fent un viatge cap endins d’ella mateixa i d’autoconeixement”. Martín destaca que l’autora es posa a la pell d’una inuit per parlar de “maternitat i igualtat entre homes i dones”, i d’ecologisme, antropologia i xamanisme.
Quan Martín va llegir per primera vegada ‘De pedra i os’, es va quedar “enganxat” per la història i “tenia la sensació que era un text escrit des d’un altre món”. L’editor després de llegir-lo va buscar els orígens de l’escriptora i apunta que no va viatjar ni a Groenlàndia, sinó que va guanyar una beca d’escriptora resident al Museu d’Història Natural de París i hi va estar deu mesos documentant-se sobre el món descrit al llibre dels inuits. Bérengère Cournut té la capacitat de posar-se a la pell de “dones fortes i d’altres cultures” i és una autora que escriu sobre la natura, indica l’editor. Aquest text també hi ha el rerefons de l’escalfament global, apunta Martín, perquè el punt de partida de la novel·la és el trencament de la banquisa i és quan la protagonista ha de tirar endavant per sobreviure. “M’interessen molt les novel·les que comencen amb un fet que no depèn del protagonista, sinó que l’aboca a una tragèdia imminent”. Així mateix, hi ha tot el paisatge de l’Àrtic amb la seva fauna i és “un món tan desconegut que fa que literàriament sigui molt agraït i diferent”. ‘De pedra i os’ li va arribar a Martín un mes després d’acceptar la feina d’editor de Més Llibres i reitera que va quedar molt enganxat. “Són llibres que van més enllà de tot el tema sobre què significa ser dona. Cada cultura té els seus conceptes de feminitat i en aquest cas és posar-se a la pell d’una inuit per explicar maternitat, avortament i igualtat entre homes i dones que en aquestes cultures són temes més complicats”. “És un llibre molt especial i em fa il·lusió que estigui tenint èxit perquè va ser el primer llibre que vaig contractar al capdavant de Més Llibres”, apunta. Creu que ‘De pedra i os’ era un títol rodó perquè oferia entreteniment, perquè “és una història que genera molt d’interès”, i inclou tot el tema antropològic, ecologista i xamànic.Pel que fa l’escriptura de la novel·la, Martín assenyala que és “molt directe, molt nua i va molt en la direcció d’anar cap a l’essència i no perd, en aquest sentit, gens el nord. Explica el que vol explicar i no tens la sensació que l’autora està perdent el temps o fa servir el personatge per manipular el lector”. L’autora Bérengère Cournut va néixer el 1979. Els seus primers llibres exploraven territoris onírics (‘L’Écorcobaliseur’, 2008; ‘Nanoushkaïa’, 2009; ‘Wendy Ratherfight’, 2013). Amb ‘Née contente à Oraibi’ i amb ‘De pedra i os’, novel·la guanyadora del premi Fnac 2019 i del Libr’à nous 2020, Cournut ha prosseguit la seva recerca d’una visió alternativa del món.
