ACN Barcelona – L’Ajuntament de Barcelona preveu destinar 1.800 milions d’euros fins al 2030 per adaptar-se als reptes del canvi climàtic i avançar cap a la neutralitat climàtica. El Pla Clima, presentat aquest dijous per l’alcalde Jaume Collboni, contempla diverses mesures per descarbonitzar la ciutat, reduir emissions de gasos d’efecte hivernacle i adaptar la ciutat i fer-la resilient per “minimitzar” els efectes del canvi climàtic. Segons càlculs del consistori, les mesures permetrien un estalvi de més d’1 milió de tones de CO2eq en els pròxims cinc anys. Entre aquestes, hi ha multiplicar per cinc la generació fotovoltaica municipal, accelerar l’electrificació d’autobusos o disposar d’infraestructures en cas d’episodis com les inundacions o la sequera.
El Pla Clima agrupa, en gran part, mesures que ja estaven previstes i les situa sota un mateix paraigua amb la mirada posada en el 2030. Aquestes van des de la transició energètica, la mobilitat, la calor o la climatització de les escoles, entre altres.
Collboni ha assegurat en roda de premsa que el pla consisteix en “accelerar” la transformació de la ciutat per a la reducció d’emissions i alhora com protegir-la davant les conseqüències del canvi climàtic, com pot ser l’augment de les temperatures o la gestió de l’aigua. Així, ha defensat que cal dur a terme les inversions necessàries amb aquest pla i amb la voluntat que les accions transcendeixin el mandat actual. “Respon al repte de la nostra generació”, ha afirmat Collboni. També ha demanat evitar un discurs “nihilista” i entomar el repte “amb un to positiu”.
Preguntat pel futur de l’Aeroport del Prat i el Port de Barcelona, Collboni ha indicat que la postura de l’Ajuntament sobre el Prat “ja és coneguda” i ha evitat donar més detalls. En relació al Port, ha dit que estan seguint “l’electrificació i reducció d’emissions” que provoca l’estada d’alguns vaixells.
Sobre si es preveu que Barcelona sigui neutral climàticament el 2030 amb tot aquest seguit de mesures, la primera tinenta d’alcaldia, Laia Bonet, ha dit que l’aposta de l’Ajuntament permetrà un estalvi de més d’1 milió de tones de CO2eq en cinc anys, una reducció “enorme”. “Més enllà d’això s’ha de veure què passa amb la resta d’activitats i actors que generen aquesta emissió a la ciutat”, ha conclòs.
D’altra banda, sobre la Zona de Baixes Emissions (ZBE), Bonet s’ha limitat a dir que l’escenari és “molt clar” perquè el marc està dibuixat pel decret de qualitat de l’aire de la Generalitat. Així, ha dit que és en aquest marc en el qual s’està avançant per dibuixar les següents etapes.
<strong>Transició energètica i electrificació</strong>
Un dels eixos del pla és la transició energètica. Aquí el consistori defensa un canvi estructural en la generació i el consum d’energia i apostar per la producció de l’energia renovable i l’energia solar local. En aquest àmbit l’Ajuntament ja va explicar que continuarà desplegant el full de ruta per accelerar la generació d’energia i arribar a multiplicar per tres la generació fins al 2027 i per cinc al 2030. Instal·lar plaques fotovoltaiques o impulsar la climatització eficient d’edificis d’habitatge, equipaments i sector terciari s’inclouen en aquest eix.
Un segon eix és la mobilitat i implica accelerar l’electrificació de les flotes municipals de vehicles, estendre la xarxa de carregadors, enfortir el transport públic i transformar l’espai públic per promoure una mobilitat sostenible. Respecte la flota, l’objectiu és assolir un 69% d’electrificació de la flota municipal des d’ara fins al 2030 i combinar el vehicle elèctric amb altres modalitats sostenibles. La flota inclou autobusos de TMB i vehicles de la Guàrdia Urbana i serveis urbans, com ara els de la neteja.
<strong>Episodis de sequera i pluges torrencials</strong>
Un altre eix és la resiliència i té com a objectiu consolidar la ciutat com un espai adaptat i amb capacitat per afrontar episodis climàtics extrems, com pot ser la sequera -que implica un consum responsable d’aigua- o pluges torrencials com les dels darrers dies. Arran de la sequera, l’Ajuntament ja va accelerar les obres d’ampliació de la xarxa d’aigua freàtica.
Respecte accions per fer front a pluges torrencials i inundacions, ara mateix la ciutat té en marxa i a punt d’execució tres grans obres: el desdoblament del col·lector de la Diagonal, la tercera fase del col·lector de Vila i Vilà i el nou dipòsit pluvial de la Rambla Prim. Pel que fa a dipòsits pluvials, el Pla Director Integral de Sanejament de la ciutat de Barcelona preveu la construcció d’una trentena de dipòsits més.
<strong>Fer front a les altes temperatures</strong>
El pla fins al 2030 també inclou mesures per fer front a la calor, amb onades de calor cada vegada més fortes i freqüents. Com a exemple d’això, hi ha la previsió ja coneguda de climatitzar totes les escoles públiques de la ciutat, un total de 170 centres. Actualment, l’obra de climatització ja està finalitzada en 24 escoles i es continuarà, de forma immediata, per les 30 següents que ja preveu el pla.
Un altre punt que es treballarà en aquest marc serà l’ampliació de la xarxa de refugis climàtics i els horaris per millorar-ne la disponibilitat durant els mesos de calor i optimitzar-ne també la distribució territorial. Segons ha dit la primera tinenta d’alcaldia, Laia Bonet, l’objectiu és que el 2030 la ciutadania disposi d’un refugi climàtic a 5 minuts caminant com a màxim i que hi hagi “un espai d’aigua” a cada districte.
