ACN Barcelona – L’Ajuntament de Barcelona ha creat una Xarxa d’Empreses, organitzacions i professionals per a la Salut Mental a la Feina (XESMEF) de la mà de la patronal i les organitzacions sindicals. La seva participació en aquesta xarxa els permet rebre informacions i recursos sobre salut mental a la feina, accedir a continguts formatius sobre aquest àmbit, conèixer i fer conèixer les bones pràctiques de salut mental a la feina i participar en jornades periòdiques de posada en comú.
La regidora de Salut, Persones amb Discapacitat i Estratègia contra la Soledat, Marta Villanueva, ha explicat que la xarxa té la missió d’acompanyar les empreses i professionals que treballen des de la prevenció a les empreses privades de la ciutat per informar, formar i acompanyar, així com capacitar els professionals, en coordinació amb Ocupació de l’Ajuntament i de les diferents organitzacions.
El Pla de Salut de Barcelona 2021-2025 elaborat conjuntament pel Consorci Sanitari de Barcelona i l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) amb la participació de professionals, entitats i ciutadania, defineix els objectius claus per a la millora de la salut i la qualitat de vida de la població. En relació a la salut laboral, una de les línies estratègiques és l’Acord per la salut mental en el treball i la prevenció dels trastorns de salut mental relacionats amb el treball. Les accions principals d’aquesta estratègia inclouen aspectes com formar els professionals sanitaris en relació amb els problemes de salut mental i els riscos psicosocials laborals, i reconèixer les bones pràctiques en la promoció de la salut mental a la feina a través del Premi de Salut Laboral Ignasi Fina i de l’Observatori de Salut i Treball, entre d’altres.
A més a més, aquesta xarxa s’inscriu en l’Acord de Barcelona per la Salut Mental a la Feina del 2022 promogut pel Consell Assessor de Salut Laboral de l’Ajuntament de Barcelona, subscrit inicialment per l’Ajuntament, les patronals Foment del Treball i PIMEC i els sindicats CC.OO i UGT. Aquesta és una estratègia conjunta entre les institucions, les empreses i les entitats socials de la ciutat per a la prevenció i la promoció de la salut mental en l’entorn laboral, i busca incidir en la millora de les condicions laborals, posar a l’abast de les persones treballadores els recursos de ciutat per a la cura de la salut mental, i fomentar la implantació de programes específics de prevenció dels trastorns mentals.
<strong>Ansietat i depressió, els més habituals</strong>
L’any 2023 els trastorns ansiosos i depressius van continuar essent els més freqüents entre els casos notificats al Sistema de vigilància de malalties relacionades amb el treball de l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB), tant en homes com en dones, i augmenten notablement respecte l’any anterior. Igualment, entre els factors laborals implicats, creix també significativament la manca de suport dels superiors. Aquesta tendència ascendent dels trastorns de salut mental s’ha mantingut en el primer semestre de 2024.
La Unitat de Salut Laboral (USL) de l’ASPB és l’encarregada de la vigilància de les malalties relacionades amb el treball a la ciutat, en rep les notificacions dels Centres d’Atenció Primària (CAP), dona eines i suport per a la detecció de problemes de salut en l’àmbit laboral i intervé per proposar-hi actuacions preventives. L’any 2023 la USL va rebre 581 notificacions (177 homes i 404 dones) mentre que l’any 2022 van ser 373 (151 homes i 222 dones). La majoria de les persones afectades tenien contracte indefinit i la mitjana d’edat era de 44 anys. Els trastorns de salut mental van suposar el 84% del total, tant en els homes com en les dones (77% l’any 2022). En ambdós sexes, les ocupacions més freqüents entre les persones amb un trastorn de salut mental van ser personal administratiu, personal de serveis i comerç, seguit pels professionals de la ciència i intel·lectuals.
Els trastorns de salut mental, majoritàriament de tipus ansiós-depressiu, han estat sempre els més freqüents notificats pels CAP a la USL de Barcelona de l’ASPB, mentre que la manca de suport dels superiors ha estat el més freqüent dels factors de risc laboral identificats en els casos estudiats, seguida de les exigències psicològiques i la manca de reconeixement. En concret, la manca de suport dels superiors va ser el factor de risc psicosocial més prevalent en el 78% dels homes i el 81% de les dones, augmentant en ells respecte l’any anterior (57% en homes i 81% en dones).
Els metges i les metgesses dels CAP notifiquen voluntàriament els problemes de salut que sospiten que estan relacionats amb les condicions de treball a la USL de l’ASPB. Quan es reben s’estudien els casos, s’emeten conclusions i es proposen recomanacions per a totes les persones implicades, especialment per al servei de prevenció de riscos laborals de l’empresa. D’aquesta manera, a més de modificar les condicions de treball de la persona que té el problema de salut, es pot evitar l’aparició de nous casos entre els companys.
