ACN Badia del Vallès – Badia del Vallès vol aprofitar la fi de la protecció oficial en la gran majoria dels seus pisos per atraure nous habitants i rejovenir-se. La ciutat va néixer fa 50 anys per absorbir part de la població procedent d’altres punts de l’Estat. Els pisos es van vendre a preus baixíssims i ara saltaran al mercat lliure. Per evitar que l’especulació aprofiti aquesta situació i combatre l’estigma que sovint s’atribueix a la localitat, l’Ajuntament vol explorar nous horitzons. Per atraure gent jove i sumar nous habitants, planteja convertir-se en districte universitari i atraure estudiants de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) perquè s’instal·lin a viure al municipi, que es troba a tan sols un quart d’hora a peu del campus de Bellaterra.
L’actual Badia del Vallès es va projectar als anys 70 per donar resposta a les grans onades migratòries que va experimentar Catalunya en la segona meitat del segle XX. Sota el nom de Ciutat Badia, s’aixecaven uns 5.200 habitatges a preus assequibles en terrenys de Barberà i Cerdanyola, per donar-hi cabuda a un total de 27.000 persones procedents d’arreu de l’Estat.
A mig camí, l’any 1994, el nucli s’independitzava de Cerdanyola i Barberà i es convertia en un nou municipi més del Vallès Occidental, Badia del Vallès. Ara, però, el volum de població ha baixat a uns 13.000 habitants, explicat, en part, perquè molts dels fills d’aquells primers habitants han marxat del municipi. Mig segle després de la inauguració dels blocs, coneguts perquè en el seu conjunt i vistos des de l’aire configuren la silueta de la península Ibèrica, i això implica que els pisos han perdut o properament perdran la seva condició de protecció oficial.
Dels 5.200 habitatges, 4.000 han passat ja al mercat lliure, i un miler ho faran properament. “Això significa que per una banda no hi haurà uns topalls màxims i mínims de venda, que les persones que hi puguin accedir no han de disposar a unes retribucions mínimes, i que també es podran llogar”, destaca l’alcalde de Badia del Vallès, Josep Martínez Valencia.
El batlle, que va agafar el relleu el passat mes de juny a l’actual consellera d’Igualtat i Feminisme, Eva Menor, considera que aquest és un canvi important per al municipi, i que s’ha d’entomar com una oportunitat. “Concentrar la protecció oficial en un quilòmetre quadrat provoca coses molt positives, però també negatives”, destaca, tot apuntant que sovint s’ha estigmatitzat el municipi per la seva configuració social, donat que un 29% dels seus habitants són atesos pels serveis socials.
<strong>Rellançament de Badia</strong>
És per això que el consistori vol aprofitar el canvi en la qualificació dels pisos per rellançar el municipi, aprofitant la proximitat amb la UAB com una oportunitat. Actualment, es pot arribar al campus de Bellaterra a través d’un camí il·luminat i que creua el riu Sec i l’autopista C-58 en tan sols un quart d’hora: “La proximitat és important per fer de Badia un districte universitari, que els estudiants de la UAB puguin baixar a Badia perquè som el nucli urbà més proper a la universitat i es puguin allotjar a la nostra ciutat”, destaca Martínez Valencia.
“Badia té la fama de ser punt d’acollida de totes aquelles persones que fa 50 anys van arribar a la ciutat”, destaca l’alcalde, una fama que ara volen refermar: “Volem ser la ciutat d’acollida no només pels estudiants de la UAB, sinó també per totes aquelles persones que dins de l’àrea metropolitana i del Vallès puguin trobar a Badia un lloc per créixer i oferir oportunitats a la seva família, com ho van ser totes aquelles persones emigrants fa 50 anys”.
Tot plegat ho està analitzant un grup d’experts, que analitza com contemplar algun tipus de comunitat universitària o comunitat compartida entre gent gran i perfils d’estudiants: “D’aquesta forma es podria tractar un altre dels aspectes que també és important, com pot ser la soledat no desitjada”, assenyala Martínez Valencia.
Martínez Valencia destaca que el municipi es caracteritza per ser lluitador, amb famílies que han aconseguit que les noves generacions hagin estudiat i despuntat: “Som l’exemple d’ascensor social, de com una família vulnerable o amb pocs recursos pot aconseguir que els seus fills puguin anar a la universitat o puguin tenir futurs pròspers”.
Com exemple, destaca casos d’èxit, com l’il·lusionista Antonio Díaz, conegut com a Mago pop, jutges com Sebastián Moralo, la consellera Emma Menor, o els futbolistes Carles i Sergio Busquets.
<strong>Combat a la despoblació</strong>
L’Ajuntament treballa amb la Generalitat i altres administracions per poder accelerar la rehabilitació d’edificis, amb millora de façanes, teulades i galeries, o en clau energètica, amb una intervenció que properament es farà en quatre blocs de la ciutat. “Intentem fer intervencions en clau de rehabilitació energètica i de rehabilitació urbana, ja no només als pisos sinó a tot l’entorn, perquè el parc d’habitatges pugui créixer i en aquest cas tingui un valor afegit”, apunta.
De la mateixa manera, destaca que volen combatre qualsevol intent d’aprofitar la finestra que obrirà l’accés dels pisos al lliure mercat, amb preus que podrien passar dels 2.000 euros de l’època que es van pagar als anys 70 del segle passat a uns 180.000 actuals. “Estem treballant amb un grup d’experts en matèries de política d’habitatge per poder contemplar quin és el paper de l’Ajuntament i quina ha de ser la intervenció pública per poder controlar qualsevol tipus d’especulació”, destaca el batlle.
Per aquest motiu, insisteix en la necessitat de treballar perquè, ara més que mai, Badia “no es converteixi en un gueto”, amb millores no només en edificis, sinó també en l’entorn. “Badia està en un moment clau perquè fa 50 anys ja es va construir, perquè fa 25 es va independitzar i perquè ara té l’oportunitat de ser una de les ciutats d’acollida de l’àrea metropolitana més important i també poder atraure nous perfils, com estudiants universitaris o persones que tenen dificultats per accedir a l’habitatge”, afegeix.
Dels 5.200 habitatges inicials, uns 200 encara seguiran al 2026 en règim de protecció oficial, i es preveu la construcció d’un nou bloc en terrenys de l’Incasòl amb uns 32 pisos, amb un 25% del total reservat als joves de la localitat.
<strong>Badia, sense amiant</strong>
El municipi treu pit per ser el primer de tot Europa que quedarà lliure d’amiant, uns treballs de retirada del fibrociment que es faran per lots i que començaran aquest 2025, amb una subvenció de 4,5 milions d’euros de la Generalitat. La primera fase es licitarà en el primer trimestre de 2025, i durant el segon es començarà a actuar en 115 edificis on podem fer la retirada de l’amiant sense haver de reposar cap altre material, amb l’extracció de galeries en desús que no tenen accés i també baixants fora de servei a dia d’avui.
En una segona fase, a finals del 2025, es traurà l’amiant de 36 comunitats de veïns on sí que cal una reposició d’aquest material, principalment teulades. “És evident que hi ha un deteriorament d’aquest material i que fa 50 anys que està en aquest cas a la ciutat, però no hi ha un risc imminent perquè no hi ha una manipulació d’aquest material”, detalla l’alcalde, en base a unes mesures fetes recentment.
