ACN Barcelona – Les malalties mentals estan presents en molts àmbits de la societat i el de la seguretat no n’és una excepció. Així es desprèn d’un estudi sobre la salut mental dels cossos policials de la Universitat Ramon Llull, la Universitat Catòlica Portuguesa i la Nottingham Trent University. Les responsables del treball han avisat que cal “normalitzar” aquests trastorns i “oferir un major acompanyament als agents”. El mes de maig van donar-se a conèixer les principals dades de l’informe que van mostrar que el 35% dels mossos patien depressió, el 39% estrès i el 36% ansietat. Ara, s’han introduït indicadors sociodemogràfics que han revelat, entre d’altres, que la unitat amb més incidència d’aquestes malalties és Trànsit i la regió més afectada Girona.
Susanna Rubiol, professora i doctora de la Universitat Ramon Llull (URL) i coautora del treball, ha estat una de les encarregades de presentar-lo en el marc de la jornada ‘Salut mental i benestar emocional en els cossos de seguretat’.
Ha assegurat que sovint els agents que pateixen aquesta mena de patologies se senten poc acompanyats quan es reincorporen al seu lloc de treball. “Si torno a la feina i tinc un problema físic segur que ho diré, però si són temes de salut mental a vegades no en parlem”, ha lamentat l’experta.
En aquest sentit, ha afirmat que cal major implicació de la pròpia organització per impulsar accions en pro de la salut mental com “formació a tots els treballadors, especialitzada pels comandaments, seguiment de les persones que es troben en aquestes situacions i estudiar quines accions o fets poden desequilibrar els policies”. Ha reconegut que molts agents acaben acostumant-se a intervenir en situacions delicades com podria ser l’escenari d’un crims, però ha advertit que “tot això és una crosta” que els professionals van acumulant.
En un altre ordre de coses, ha explicat que existeixen diverses formes d’afrontar les situacions i gestionar els nivells d’estrès: directament de forma més objectiva, des d’un punt de vista emocional, o de forma disfuncional. En aquest darrer cas, ha dit la professora, s’hi inclou el consum de substàncies estupefaents o addiccions i, en darrer extrem, les temptatives de suïcidi. “Aquest afrontament disfuncional pot generar una percepció dels nivells d’estrès major, el que comporta més ansietat”, ha assegurat. Per això, ha proposat intervencions més en la línia emocional i que no se centrin només en aspectes organitzatius.
<strong>Estrès vinculat a qüestions organitzatives</strong>
Amb tot, ha explicat que un altre de les conclusions de l’informe és que en la majoria de cassos l’estrés està associat a qüestions organitzatives. Per exemple, la manca de personal i mitjans, l’excés de burocràcia o tràmits burocràtics, la falta de formació, el repartiment desigual de les responsabilitats laborals, els canvis de torns o l’excés de tasques.
Així mateix, ha assenyalat que els policies tenen la sensació permanent d’haver de demostrar la seva vàlua i haver de justificar la seva professió, fins hi tot en entorns familiars o personals. “Hi ha un fort estigma”, ha apuntat.
Els constants canvis en la política o en la legislació són d’altres factors que també tenen una ingerència o una afectació important sobre la salut mental dels agents.
<strong>Depressió, ansietat i estrès</strong>
La responsable del treball ha detallat que l’estudi s’ha fet en col·laboració amb els sindicats SAP-FEPOL i l’SME-FEPOL. Així, ha afirmat que va partir d’una població de 8.000 professionals, els afiliats als sindicats, i que van recollir-se respostes d’un total de 743 agents.
D’acord amb l’informe, el 34,91% dels mossos enquestats pateix simptomatologia depressiva en qualsevol de les seves formes. Així, el 12,31% presenta depressió lleu, el 10,96% moderada, el 5,82% severa i el 5,82% extremadament severa.
Pel que fa a l’ansietat, els resultats han mostrat que afecta el 33,15% del col·lectiu. El 6,77% té un quadre lleu. el 13,13% un de moderat, el 6,22% un de sever i el 5,82% un d’extremadament sever.
En relació amb l’estrès, l’estudi ha apuntat que el 39,65% dels Mossos ha afirmat que hi està sotmès. Un 11.64% de forma lleu, un 13,67% moderada, un 9,47% severa, i un 4,87% extremadament severa.
<strong>Trànsit, la unitat amb més nivells d’estrès</strong>
Rubiol ha explicat que a l’estudi hi ha participat agents de Seguretat Ciutadana, Trànsit, Ordre Públic i Investigació. Ha assegurat que la unitat que presenta majors índex d’estrès per raons d’organització o operacionals és la de Trànsit, “ja sigui pel tema dels torns, per la percepció de risc a la feina o pels recursos”.
Així mateix, ha afirmat que, en termes generals, la regió policial que concentra més incidència d’aquesta problemàtica de salut mental és la de Girona, seguida de la Metropolitana Sud. Per contra, la que té nivells d’estrès més baixos és Terres de l’Ebre.
<strong>Posar la salut mental al centre</strong>
José Antonio Gázquez, president de la Fundació per a la Seguretat Pública, s’ha mostrat convençut que aquestes xifres poden “extrapolar-se a la resta de cossos policials”. Així, ha destacat la necessitat de posar el focus en el dret a prevenir la salut mental. Ha dit que la classe política ha d’abordar aquestes qüestions i impulsar polítiques públiques que apostin “per la prevenció i no només per la reacció”.
Per la seva banda, Tomàs Carrion, secretari general d’Interior i Seguretat Pública, ha reconegut que aquesta és una realitat de la qual no es pot defugir: “És l’hora de situar la salut mental dels cossos policials al centre del debat”, ha apuntat Carrión que ha apostat per fer-hi front amb “empatia, valentia i decisió”. Alhora, ha assegurat que “un cos de seguretat emocionalment sa és més resilient i té una major capacitat d’afrontar les situacions de crisi”. Així mateix, s’ha mostrat partidari de construir “organitzacions que posin les cures i la salut mental al centre.
