ACN Barcelona/Madrid – La magistrada del jutjat d’instrucció número 50 de Madrid ha arxivat la querella interposada per Julio Pacheco Yepes contra els seus torturadors durant el franquisme, l’agost del 1975, perquè els delictes han prescrit. Es tracta de l’únic afectat per aquest tipus de fets que ha pogut declarar davant d’un jutjat espanyol. La magistrada té en compte una interlocutòria del Tribunal Constitucional d’aquest any que tancava la via judicial a Espanya a una querella similar. La jutgessa va prendre declaració al querellant i a la testimoni Rosa María García Alcón el 15 de setembre de 2023, sent un fet de gran excepcionalitat en ser la primera vegada que víctimes del franquisme declaraven als jutjats espanyols.
Les entitats consideren que la Llei de Memòria Democràtica aprovada l’any 2022 continua sent insuficient per a acabar amb la impunitat dels crims del franquisme, ja que totes les querelles presentades amb posterioritat a l’entrada en vigor de la norma han estat inadmeses i/o arxivades. Ja s’ha presentat un recurs davant l’Audiència de Madrid contra l’arxivament.
El Constitucional, en la interlocutòria que ha provocat l’arxivament de la causa de Pacheco considera que la vigent llei de Memòria Democràtica no substitueix aquest tribunal en la interpretació dels drets fonamentals i que el seu articulat és insuficient i no habilita per investigar els crims franquistes. En definitiva, el Constitucional considera que l’article 2.3 que estableix que “totes les lleis de l’Estat espanyol, inclosa la Llei 46/1977, de 15 d’octubre, d’Amnistia, s’interpretaran i s’aplicaran de conformitat amb el Dret internacional convencional i consuetudinari i, en particular, amb el dret internacional humanitari, segons el qual els crims de guerra, de lesa humanitat, genocidi i tortura tenen la consideració d’imprescriptibles i no amnistiables”, no és suficient perquè les normes de dret internacional penal es converteixin en font directa o indirecta del dret penal per investigar i jutjar fets que no estaven tipificats a la llei penal estatal llavors vigent.
Des de CEAQUA, Amnistia Internacional, Irídia i Sira, manifesten la seva més absoluta disconformitat i absolut rebuig amb el contingut de la interlocutòria dictada pel jutjat madrileny, que, basant-se en el contingut de la interlocutòria del Constitucional, “consolida un model d’impunitat inadmissible en un estat de dret i soscava i infringeix, una vegada més, els drets més elementals que assisteixen aquelles persones que van patir crims franquistes”. “És indubtable que amb el contingut d’aquestes actuacions resulta més necessari que mai que tant el poder executiu com el legislatiu es posin immediatament mans a la obra per impulsar totes aquelles mesures legislatives adequades per revertir la impunitat dels crims franquistes, ja que ha quedat de manifest la insuficiència a aquests efectes de la Llei de Memòria Democràtica aprovada l’any 2022”, diuen en un comunicat.
Amb l’arxivament de la causa instada per Julio Pacheco, totes les querelles presentades amb posterioritat a l’entrada en vigor de la citada norma han estat inadmeses i/o arxivades. “La responsabilitat pel que fa al manteniment d’aquest marc d’impunitat és compartida pels tres poders de l’Estat i no serveix de res posar el focus, única i exclusivament, en el poder judicial. En aquests moments en què a l’Estat espanyol s’estan impulsant iniciatives autonòmiques que retallen els drets efectius a les víctimes de crims franquistes, cal donar una resposta contundent en forma d’impuls i aprovació de mesures legislatives que habilitin la investigació penal d’aquests crims. De nou recordem que, per això, entre altres mesures, resulta imprescindible la derogació o modificació de la Llei d’Amnistia del 1977 perquè els crims internacionals no puguin ser amnistiats; la introducció al Codi Penal del principi de legalitat des d’una perspectiva del Dret Internacional garantint que els crims internacionals comesos a l’Estat espanyol abans de la seva tipificació a la normativa interna puguin ser investigats i enjudiciats; la reforma al Codi Penal, entre altres aspectes, de les definicions de tortura i desaparició forçada des d’una perspectiva del dret internacional.
Aquestes mesures legislatives, impulsades al seu moment per CEAQUA, van ser rebutjades pel poder legislatiu per una àmplia majoria.
