ACN Argentona – El centre d’Argentona (Maresme) s’ha omplert de tradició aquest diumenge. Com cada 4 d’agost, el poble ha celebrat Sant Domingo amb un gran homenatge als càntirs i la benedicció de l’aigua. El concurs d’aixecada de càntirs, amb peces d’entre 5 i 200 quilos, ha estat el moment més expectant d’una festa que fascina petits i grans. Enguany hi ha hagut rècord de participació, amb setze homes i deu noies inscrites. L’organització celebra que cada any s’escurça la diferència de nombre de participants entre categories. A nivell artístic, el reconegut Javier Mariscal ha estat signant exemplars del càntir presentat durant el Festival de Ceràmica Argillà, mentre que el nou càntir gegant descobert avui al centre del municipi és obra de Xavier Masero.
La Festa del Càntir ha tornat a ser la protagonista del dia gran de la Festa Major d’Argentona. En la 74a edició de la cita, el municipi ha viscut aquest diumenge una nova benedicció de les aigües, un acte que se celebra ininterrompudament des del segle XVII. Això el situa com un dels rituals de benedicció més antics de Catalunya, i serveix per a què cada estiu els veïns preguin a Sant Domènec per a què protegeixi l’aigua de qualsevol malaltia. La benedicció ha arribat després que l’alcaldessa, Montse Capdevila, hagi renovat el vot de poble.
Milers de veïns i visitants han omplert els carrers en una jornada que ha tingut el punt àlgid al migdia, quan una trentena de concursants s’han desafiat per demostrar qui aixecava el càntir de més pes. El repte és, en menys de tres minuts, aconseguir aixecar i beure aigua de dotze càntirs que van dels 5 als 200 quilos. Aquesta vegada la disputa ha atret més participants que mai. La peça de més pes que s’ha aconseguit alçar en categoria masculina ha estat la de 160 quilos, mentre que les noies han arribat fins la de 90.
La presidenta de l’associació Amics del Museu del Càntir, Marga Bagot, ha destacat a l’ACN que es tracta d’un concurs “únic al món”. Això fa, explica, que altres festes populars d’arreu de l’estat espanyol convidin Argentona per exhibir els seus càntirs grandiloqüents. Bagot considera que aquesta festa maresmenca es podria assimilar a altres competicions de demostració de força que es fan al País Basc, però insisteix que una tradició com la d’Argentona no existeix enlloc més.
Es dona la circumstància que Bagot ha guanyat el concurs d’aixecament de càntirs fins a quinze vegades. Destaca que és un esport “molt sa” i relata que els participants reben “molt caliu” del públic que omple la Plaça de Vendre, “el qual no para d’animar”. Ressalta que aquest escalf es percep especialment en el torn de les noies, “on hi ha molta més companyonia i menys rivalitat”. Bagot celebra que la categoria femenina cada cop té més participants i escurça distàncies amb la masculina, i recorda que les noies tot just fa escassament 25 anys que poden participar al concurs.
Més enllà de la singularitat del concurs, Bagot assevera que la festivitat de Sant Domingo serveix per posar en valor la importància i història del càntir, un element molt arrelat a Argentona però cada cop més en desús a la majoria de llars. Defensa que és un element “totalment ecològic” i recorda que arriba a mantenir l’aigua fresca més de set hores. “Tothom hauria de tenir un càntir a la cuina de casa”, reivindica.
<strong>Mariscal i Masero, artistes protagonistes</strong>
D’altra banda, aquest diumenge ha estat una gran jornada de lluïment per a Javier Mariscal, autor del càntir 2024. La peça es basa en una forma moderna, color terrós i tres ratlles blanques, “com si fossin tres rascades que deixen veure el blanc brillant sota el fang”, explicava Mariscal durant la presentació feta al juny de cara a l’exhibició posterior al Festival de Ceràmica Argillà.
L’artista internacional ha signat exemplars del seu càntir durant bona part del migdia. A cada càntir, hi ha plasmat una obra diferent a petició dels compradors de cada peça. En total, se n’han posat a la venda 1.500 unitats.
En paral·lel, Argentona ha sumat un nou càntir gegant d’autor al centre del poble. Aquest cop, situat al capdemunt del carrer Gran, s’ha descobert l’obra de Xavier Masero, titulada ‘Tan a prop, tan lluny’. “A vegades hem de magnificar la dimensió de les coses per adonar-nos de la seva existència”, sosté l’artista, fent una crida a posar en valor un element tant ancestral com el càntir.
