ACN Cubelles – Les obres de reforma de les cases adjacents al Castell dels Marquesos d’Alfarràs de Cubelles (Garraf) han fet aflorar vuit sitges i diverses restes de ceràmiques romanes. La principal hipòtesi és que les vuit sitges són d’època medieval, però no es descarta que es remuntin a l’activitat dels romans i se sospita que en podrien aparèixer més. També han aparegut dos cups de vi de rajola vidriada, que duen uns insòlits símbols gravats. Totes les troballes estan a la planta baixa dels habitatges, coneguts com a Botigues del Castell, on l’Ajuntament hi projecta la nova seu de l’oficina d’atenció a la ciutadania. La previsió era que les obres estiguessin acabades a finals d’aquest 2025 però les restes arqueològiques obligaran a refer el calendari.
Aquesta és la primera obra a fons en època moderna que es fa a les Botigues del Castell, situades en un conjunt monumental protegit com a Bé Cultural d’Interès Nacional. Aquesta protecció obliga a mirar amb lupa qualsevol resta arqueològica que aflori, com la desena de sitges que han aparegut i que han obligat a aturar les obres a la planta baixa. L’arqueòleg director de la intervenció, Eduard Píriz, relata a l’ACN que han trobat les sitges plenes de restes d’escombraries de segles enrere, entre les quals hi ha tègules romanes, ceràmica de terra sigilata i altres elements de construcció.
La principal hipòtesi és que les sitges fossin creades en època medieval, en el moment de màxima esplendor del Castell i de les Botigues, per emmagatzemar gra. Un cop van acabar la seva funcionalitat, Píriz apunta que deurien ser omplertes amb altres restes considerades deixalles per evitar tenir un forat a terra que pot arribar a dos metres de profunditat. Píriz precisa, però, que no es pot certificar al 100% que les sitges siguin medievals, ja que una altra hipòtesi assenyala a un origen romà.
Sigui com sigui, el director de la intervenció celebra la troballa “per posar en valor l’origen de la vil·la romana entorn el Castell i també un passat medieval molt potent, amb una forta activitat agrària”. Per això ressalta la importància de documentar tots els elements, acabar de buidar les sitges i concretar-ne les cronologies. Admet que “no són elements fàcils de museïtzar”, ja que són perillosos per la seva profunditat “i poc atractius visualment”. Sí que aposta, però, per fer-ne una senyalització i una explicació acurada dins el mateix edifici per a què no quedin en l’oblit.
Un altre element a preservar seran les restes de dos cups de vi de rajola vidriada, a priori datats del segle XIX. Píriz recorda que l’amo del castell centralitzava la producció i emmagatzematge de vi, i diu que aquests són els únics elements que queden d’aquella activitat, els quals estan retallats respecte la seva dimensió original. “Segurament fruit de la reforma en habitatge que s’hi faria dècades després”, explica.
Tot i tenir un tamany més reduït que l’original, la part que es manté conserva en bon estat totes les rajoles, “que criden l’atenció perquè tenen unes marques i números gravats, fets anteriors a la seva cocció”. “És molt curiós i molt poc habitual”, destaca Píriz, que diu que els investigadors analitzaran ara la motivació i explicació d’aquestes marques.
Totes les troballes estan sent ara objecte d’un informe que l’equip d’arqueòlegs farà arribar a la Comissió de Patrimoni de la Generalitat, que és qui en determinarà el futur. Píriz avança que “tots els elements són intocables perquè estan dins un BCIN”, però diu que la Generalitat té l’última paraula sobre si caldrà modificar part del projecte constructiu. Quan la Comissió de Patrimoni s’hagi pronunciat, es podran reprendre les obres de la planta baixa. Mentrestant, la reforma continua al primer pis de les Botigues, on no hi ha restes arqueològiques.
L’espera d’aquest informe ha alterat inevitablement el calendari d’obres. Ni l’arqueòleg ni l’arquitecte municipal, però, s’aventuren a pronosticar quin endarreriment patirà el projecte, inicialment previst per a finals d’aquest 2025 i pressupostat en 830.000 euros -cofinançats entre l’Ajuntament i la Diputació de Barcelona-. Fonts municipals es mostren expectants amb el pronunciament de la Generalitat, predisposats a senyalitzar les troballes i conservar-les visiblement en la mesura que sigui possible.
