ACN Los Angeles – L’actor Andy Pruss ha lamentat que ‘La societat de la neu’, de J. A. Bayona, no hagi pogut recollir cap dels dos Oscars als que estava nominada, però posa en valor la feina feta. “Em sento trist, m’hauria agradat que la pel·lícula rebés aquest reconeixement, però no canvia res del que ha implicat el film ni de la rebuda que ha tingut. Tot l’amor que hem rebut de tothom que volia que el guanyéssim és una victòria”, esgrimeix en una entrevista a l’Agència Catalana de Notícies (ACN) des de la festa al Telefèric Barcelona de Los Angeles. Així, considera que el film quedarà “per tota la vida” i es mostra “molt content” pel treball que han pogut tirar endavant.
L’Acadèmia de Hollywood ha fet bons els pronòstics i ha revalidat la norma no escrita que quan un film està doblement nominat a l’Oscar a millor pel·lícula i a millor film internacional s’imposa com a mínim en la segona categoria. D’aquesta manera, ha entregat l’Oscar a millor pel·lícula internacional a ‘La zona de interés’, de Jonathan Glazer, deixant sense opcions ‘La societat de la neu’, de Juan Antonio Bayona, que tornarà de Hollywood amb les mans buides, ja que tampoc ha pogut recollir l’estatueta a millor maquillatge i perruqueria.
La recreació que ‘Jota’ ha fet del cas real dels supervivents de l’avió que es va estavellar els anys 70 als Andes compartia nominació amb ‘Yo capitán’, de Matteo Garrone; ‘Perfect days’, de Wim Wenders’; i ‘Sala de profesores’, d’Ilker Çatak.
A diferència dels Globus d’Or i dels Critics Choice Awards, ‘La societat de la neu’ no s’ha hagut d’enfrontar als Oscars a ‘Anatomia d’una caiguda’, de Justine Triet, el film que va frustrar les aspiracions del director català en els premis de ressò internacional celebrats fins ara.
<strong>Bayona rememora un cas de ressò internacional</strong>
El també director de ‘El orfanato’, ‘Lo imposible’ o ‘Un monstre em ve a veure’ es basa en el llibre de Pablo Vierci per acompanyar els supervivents de l’accident d’avió durant els 72 dies de lluita per tornar a casa.
Com la pràctica totalitat de la seva cinematografia, J. A. Bayona torna a col·locar els seus protagonistes davant l’abisme de la mort, en una trama que se situa al valle de las Lágrimas, a la frontera entre Xile i l’Argentina -que ha recreat entre Terrassa, Sierra Nevada i els Andes reals-, la zona on va quedar prostrat el fusellatge de l’F571 estavellat l’octubre del 1972.
Un total de 29 passatgers dels 45 que viatjaven a bord de l’aeronau -la majoria, membres d’un equip de rugbi- van sobreviure a l’impacte i 16 aconsegueixen tornar a casa sobrevivint, entre altres motius, gràcies als cossos dels companys morts. El llargmetratge rememora així un cas real que va donar la volta el món i que Bayona retrata com una defensa de la vida enfront un destí que els ha abandonat del tot.
