ACN Barcelona – Flàvia Company (Buenos Aires, 1963) publica sota l’heterònim d’Andrea Mayo ‘Penediments’ (Navona), un llibre de relats breus que fan un mosaic sobre les maneres com els humans amaguem aspectes de la nostra vida que no ens agraden. El llibre contempla tres tipus de penediments, en funció de com d’inconfessable és allò que hom vol ocultar, i constitueix en el fons un exercici de “defensa de la honestedat, la coherència, la senzillesa i l’amor per les coses”. Company ha compartit aquest dimarts que l’heterònim d’Andrea Mayo li ha permès “tornar a començar” com a autora, tot i que ha admès que aquest recurs és “fins a cert punt un penediment” de l’autor: “L’Andrea m’amaga a mi, però per poc que rasquis surto jo”, assumeix.
Després d’estrenar-se amb l’alter ego literari d’Andrea Mayo a ‘Planta carnívora’ (Proa, 2021), l’heterònim de Flàvia Company repeteix ara amb ‘Penediments’, que és, d’altra banda, el seu debut amb l’editorial Navona, d’Ernest Folch.
L’escriptora explica que amb l’escriptura d’aquest nou llibre volia posar la lupa en les diferents maneres com les persones ocultem aspectes de les nostres vides que ens desagraden, i les raons de fons d’aquest rebuig. Un llibre, ha afegit aquest dimarts, que contra aquests “penediments” defensa la importància de la honestedat, la coherència, l’amor per les coses i la senzillesa.
‘Penediments’ és un “mosaic” de vuit contes o relats breus agrupats en tres tipus de penediments humans. L’autora parteix de l’etimologia de la paraula penediment, de l’italià ‘penimento’, que eren les pinzellades amb què els artistes tapaven aquells elements dels seus quadres que no els agradaven.
Company ha ordenat els penediments en funció de la gravetat d’allò que porten a ocultar: en la primera part hi ha els penediments sobre decisions que “ja es veia a venir” que no acabarien bé; la segona, conté dos relats sobre penediments “que es veuen al cap dels anys, coses que acaben sortint amb el temps”. I el tercer i últim consta de tres contes que “només es veuen si es violenta la cosa, que són allò que està molt amagat, molt arrelat al sistema d’aprenentatge i les normes socials”. En aquest cas, per exemple, l’autora fa trontollar la idea de l’amor incondicional mare-filla.
“Podria haver estat una novel·la, però jo volia un mosaic per explorar les diferents maneres com som els humans, i què és el que no ens deixa ser com som i ens porta a amagar-ho per diferents raons”, ha asseverat l’autora.
<strong>L’heterònim, un alliberament</strong>
Flàvia Company ha comentat també que l’heterònim d’Andrea Mayo li ha permès de tornar a començar com a escriptora. “Era tan llarga l’obra acabada de la Flàvia, i tants camins que connecten aquelles obres, que em veia obligada a seguir creant en funció d’allò; Desempallegar-me de la Flàvia, com a autor, m’ha permès tornar a començar”, argumentava aquest matí.
Tanmateix, admetia que “fins a cert punt” un heterònim pot ser una forma de penediment del que representa l’autor que l’utilitza (“L’Andrea m’amaga a mi, però per poc que rasquis surto jo”, ha assumit).
Amb tot, l’escriptora n’està no només contenta sinó que li augura llarga vida a aquest heterònim i a altres amb els quals te previst d’escriure. “Andrea Mayo, Haru i Osamo, són una forma meva d’explorar la frontera entre ficció i realitat, d’aprofundir en el debat sobre què és l’autoria, l’ego i el jo”, ha abundat.
