Edició 2345

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 26 de desembre del 2024
Edició 2345

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 26 de desembre del 2024

Alumnes d’instituts catalans descobreixen com reforestar boscos cremats amb drones per fer front al canvi climàtic

|

- Publicitat -

ACN Lleida – L’Associació LleidaDrone ha impartit, entre l’abril i el juny, tallers en 6 instituts catalans per explicar el projecte Dronecoria, que té com a objectiu reforestar amb drones boscos cremats o zones amb un nivell alt de desertització. Després de l’exposició teòrica, els alumnes passen a la pràctica i es divideixen en grups per muntar un dron. Enguany s’ha fet el taller en instituts de Balaguer, Barcelona, Castellar del Vallès, Múrcia, Alcarràs i, l’últim, a l’IES Torre Vicens de Lleida. El taller pretén despertar vocacions científiques i donar solucions per fer front al canvi climàtic. Amb tallers com aquests, expliquen des del centre, els alumnes estan “motivats i il·lusionats” perquè aprenen molt més que amb “un PowerPoint a la pissarra”.

El tecnòleg i president de l’Associació LleidaDrone, Andreu Ibáñez, és l’encarregat d’impartir el taller als instituts. Primer explica als alumnes el projecte Dronecoria, que fa 8 anys que es desenvolupa des dels laboratoris del Parc Científic i Tecnològic Agroalimentari de Lleida (PCiTAL), amb l’objectiu de “crear una comunitat mundial per lluitar contra el canvi climàtic”. Han desenvolupant tècniques perquè els drones sobrevolin boscos cremats o zones amb un nivell alt de desertització i llencin llavors perquè creixin arbres.

Publicitat

 

Aquesta tecnologia es va crear per un expert d’Elx, amb la col·laboració de Lleida, i el projecte es va acabar desenvolupat gràcies al treball conjunt d’una dotzena d’enginyers i arquitectes de Catalunya i el País Valencià. Ara, el que fan és compartir gratuïtament aquesta tecnologia i ensenyar als tècnics interessats en aplicar-la arreu del món com fer-ho. “Creem coneixements i tecnologies perquè altres ho duguin a terme i així arribar a més llocs”, explica Ibáñez.

 

Han dissenyat 7 models de drones que pesen 25 quilos -el màxim permès per llei- i porten 10 quilos de llavors. L’objectiu d’aquest projecte és aconseguir que tornin a créixer el màxim d’arbres possibles. Per això, explica Ibáñez, la llavor està envoltada per una capa d’argila, conté aigua i també una mica de pebre perquè els animals no se la mengin. Al tirar les llavors des de l’aire, queden a sobre de la superfície però amb aquests components “es va agafant a la terra poc a poc i tenen molta capacitat per subsistir”, afegeix.

 

“Els drones permeten automatitzar els processos i fer-ho a gran escala”, explica Ibáñez. “Estimen que en una hora una persona pot plantar 8 arbres, mentre que el drone en pot plantar 10.000 perquè es pot programar per llençar un tipus o un altre de llavors, depenent el terreny, i és capaç de fer molta més feina que una persona”, assegura.

 

El projecte Dronecoria ja s’ha posat en pràctica en zones boscoses d’Almeria i Granada i també a l’estranger, concretament a Polònia, Turquia i Sudamèrica, explica el president de LleidaDrone. A Catalunya, però, encara no s’ha provat sobre el terreny. “Estem en converses per poder reforestar amb drones la zona cremada per l’incendi de Ribera d’Ebre i també el Garraf però el problema és que els terrenys són de diversos propietaris, tant públics com privats, i costa gestionar els permisos”, lamenta Ibáñez.

 

<strong>El projecte Dronecoria arriba a més de 4.200 estudiants a tot Catalunya</strong>

 

Dronecoria ja ha arribat a més de 4.200 estudiants des que va néixer. L’últim taller es va impartir dijous 2 de juny a l’IES Torre Vicens de Lleida. “L’objectiu d’explicar el projecte als instituts és fer que els alumnes siguin capaços de fer coses en comú, conèixer el problema del canvi climàtic i que aprenguin a trobar solucions com, per exemple, la reforestació”.

 

“Als alumnes els hi sobta perquè és un projecte que barreja canvi climàtic, tecnologia i treball en equip”, explica Ibáñez, però aquest tipus de tallers els ajuden a “interioritzar” els conceptes, assegura. El mateix pensa la cap d’estudis de l’IES Torre Vicens, Esther Pintó. “Creiem molt en l’aprenentatge competencial i vivencial, aquell que es duu a terme fora de les quatre parets de l’aula, perquè és quan els alumnes realment passen de la informació al coneixement”, explica.

 

Pintó assegura que amb tallers com aquests, l’alumnat està “motivat, il·lusionat i amb ganes de més”. Hi coincideix el professor de Tecnologia de l’IES Torre Vicens, Josep Maria Perelló.<strong> “</strong>Sempre que podem, fem que interaccionin entre ells i amb gent de fora perquè al final, vocacions científiques i tecnològiques en nois i sobretot en noies, que són les que més cal potenciar, no s’aconsegueixen amb un PowerPoint a la pissarra”.

 

Els alumnes de l’IES Torre Vicens, Raul Cases i Ares Parra ho confirmen. Cases, que té 16 anys i estudia primer de Batxillerat, considera que el taller és “molt interessant” perquè tracta la desforestació, “un problema real que necessita solucions com aquesta, que són molt importants per construir el nostre futur”, apunta. Parra, de 13 anys, estudia segon d’ESO. “Em sembla una proposta molt interessant i necessària perquè hem de vetllar per la natura. A més, m’ha sorprès molt el funcionament del drone a l’hora de tirar les llavors, no m’ho imaginava així”, reconeix.

Publicitat

Segueix-nos a les xarxes

Més notícies

Opinió