ACN Barcelona – Aitor Echeverría s’ha estrenat com a director a ‘Desmontando un elefante’, una pel·lícula que aborda les addiccions, protagonitzat per les actrius Emma Suárez i Natalia de Molina. Es tracta d’una producció d’Arcadia Motion Pictures en coproducció amb Pegaso Pictures AIE i Noodles Production, que narra la història de la Marga, una dona exitosa que torna a casa després de passar dos mesos en un centre de rehabilitació. Echeverría, que explica en una entrevista a l’ACN que ha estat quinze anys treballant en aquest projecte, assegura que tot allò relacionat amb la família el fascina. “Té una complexitat que és inabastable”, afirma, “com un teatre on cadascú busca el seu personatge i el representa durant tota la vida”.
El personatge interpretat per Emma Suárez és la Marga, una arquitecta reconeguda i exitosa que torna a casa amb el seu marit (interpretat per Darío Grandinetti) i les seves dues filles (Natalia de Molina i Alba Aguilera) per reconstruir la seva vida després d’haver passat un temps en un centre de rehabilitació. Segons l’actriu, aquest procés ha sigut també la part més complicada d’explicar, perquè es tractava d’un tema molt important que afecta la societat.
“Crec que hem explicat les addiccions des del respecte a través d’un procés amable i determinant que m’ha permès descobrir tot allò que passa no només en l’àmbit professional, sinó també humà”, reconeix Suárez, “i ha anat acompanyat també d’una reflexió sobre la relació que tenim amb les addiccions, que n’hi ha moltes”.
En la mateixa línia s’ha expressat De Molina, que al film fa el paper de la Blanca, la filla petita de la família. En el seu cas, comença a veure que l’atenció que li dedica a la seva mare te un impacte significatiu en les seves pròpies relacions i en el seu somni de convertir-se en una ballarina professional. “La pel·lícula també posa el focus en les persones que acompanyen o intenten acompanyar als éssers estimats que pateixen aquesta situació”, recorda.
A la vegada, creu que es fa un bon retrat de la “codependència” que es pot crear i que també esdevé una addicció, ja que pot fer que les persones “s’oblidin de si mateixes” i que ajudar a l’altre es converteixi en una mena d”obsessió”. “Sempre hi ha tabús i coses que no es veuen i no es volen afrontar perquè costen”, relata, “per això, també com a actriu ha sigut un viatge molt immersiu, fet sempre des d’un respecte màxim, conscients de la responsabilitat que teníem de donar visibilitat a aquest gran elefant”.
<strong>Un projecte molt especial</strong>
L’òpera prima d’Echeverría va començar a caminar fa quinze anys amb l’objectiu de posar sobre la taula un moment de “reconstrucció familiar” que “ofereix als seus integrants fer les coses d’una altra manera” però que, a la vegada, és en certa manera “crític”. Més enllà de la família, un tema que fascina al director, aquest també volia parlar de les addiccions, no només aquelles relacionades amb substàncies, sinó també les addiccions personals.
“Vaig entrar en contacte amb aquest món a través d’un familiar, però volia anar més enllà”, insisteix, “per això la pel·lícula aborda com ens relacionem els uns amb els altres i com a vegades estem tan enganxats al nostre familiar, que no ens permet ajudar-lo a ell ni a nosaltres mateixos”. Això també va directament relacionat amb el títol: ‘Desmontando un elefante’, del qual el director en destaca la primera part. “No volíem ensenyar com es crea el problema, sinó com es desmunta i com la família l’intenta afrontar”, diu.
Echeverría – que ha treballat de director de fotografia en altres projectes – sosté que ha estat una gran experiència. “En tot aquest temps han passat moltes coses, però hi havia alguna cosa en aquesta història que m’impulsava a continuar lluitant i estic molt content de com ha quedat”, afegeix. Pel que fa a nous films, conclou que allò que l’interessa és generar històries que donin “espai” a l’espectador perquè s’hi pugui veure projectat.
